En els últims dies, els Comitès de Defensa de la República (CDR) han dut a terme diverses accions, la més recent el desmuntatge de peatges a l’autopista, per demanar la llibertat dels polítics independentistes que es troben a la presó i a l’exili. Davant d’aquesta situació, l’Audiència Nacional “estudia obrir accions penals” contra els CDR i analitza si hi ha delicte de rebel·lió en les actuacions de protesta. La Fiscalia ha advertit que “a la vista dels últims esdeveniments”, aquestes accions podrien constituir “delictes de rebel·lió, malversació i altres delictes contra l’ordre públic” i no seran permesos, de manera que, avisa, “actuarà amb contundència contra els mateixos per portar els seus autors davant la Justícia”.
Els CDR es defensen d’aquestes actuacions a través d’un comunicat en què asseguren que opten pel “pacifisme actiu” com a “mètode de transformació social”. Consideren que es tracta d’un intent de criminalitzar la seva actuació i rebutgen que siguin protagonistes d’actes violents al carrer. Es defineixen, també, com “el poble” que “està aquí per construir la República”.
Les accions als peatges, la crida a no pagar en ‘l’operació tornada’ de Setmana Santa, marxes lentes, talls de carreteres… Són algunes de les accions que han organitzat recentment els CDR en diversos punts de Catalunya, en una setmana en què han “agafat el timó de les protestes al carrer”. El seu objectiu, diuen al comunicat, és “la construcció d’un país millor, des de baix i per a totes”. Amb aquestes accions busquen també “afectar l’economia” pel que criden a la vaga general. “O República o col·lapse”, avisen.
Aquestes accions han estat titllades per la Fiscalia de l’Audiència Nacional com a “intolerables”, per la qual cosa informa que, amb suport de la Fiscalia General de l’Estat, “ha impulsat i ho seguirà fent, investigacions penals de tot tipus per portar davant la justícia als autors i promotors d’aquests vandàlics actes”. Afegeix que aquestes accions “posen en perill no només la pau pública i l’ordre constitucional, sinó la mateixa essència del sistema democràtic que els fiscals estem obligats a defensar”.
Des de Novact – Institut Internacional per a l’Acció No-Violenta defineixen el terme “no-violència” com “el corrent més holístic, la qual raja de la negació de tota forma de violència des dels principis, ètics o religiosos. En la relació mitjans-fins, la No-violència seria un fi en si mateix i basa la seva força en la seva legitimitat moral davant l’ús de la violència”.
El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha assegurat en una entrevista a RNE que els CDR li “recorden” a la “kale borroka”, i ha responsabilitzat els Mossos d’Esquadra de no impedir els “aldarulls” que estan duent a terme. Segons Maroto, aquests “grupuscles” que protagonitzen “semiviolencia i aldarulls” són “l’herència que deixa el Procés“, que li recorda “desgraciadament” a “el pitjor” que s’ha viscut al País Basc. El president del PPC, Xavier García Albiol, s’ha sumat a les denúncies i ha qualificat els CDR de “violents socials” i ha considerat “una bona notícia” que la Fiscalia “hagi decidit actuar” contra les accions de protesta.
Xavier Domènech (Catalunya en Comú Podem) ha assegurat que no dóna suport a les accions dels CDR perquè no creu que ajudi “el camí que pot portar a expressions de conflicte violent”, tot i que matisa que no “criminalitza la protesta ciutadana”. La CUP ha estat l’únic partit que ha sortit en suport dels CDR i han fet una crida, a través de les xarxes socials, a aturar la seva “criminalització”: “Aturem la criminalització del poble! Nosaltres, amb els CDR i la seva lluita popular, massiva i no violenta”, han expressat des del Twitter dels cupaires.
Precisament els CDR opinen que l’Estat té por de la seva capacitat d’organització per “aturar el país” i que pretén “crear un marc” per poder “legitimar la repressió” i posar-los “en el punt de mira de la persecució política” i ” justificar també la persecució judicial “. “Seguirem al carrer, des de l’acció no-violenta i reivindicativa per aconseguir els nostres objectius”, conclouen en el comunicat els CDR.
