Tres noms sonaven per posar-se al capdavant de la conselleria de Salut però qui s’ha endut el departament ha estat Toni Comín (Barcelona, 1971). L’ambiciós exiliat, tot i les reticències d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de nomenar consellers exiliats o presos, ha acceptat l’oferta del president Torra de recuperar la seva antiga conselleria. Ho ha fet i ho seguirà fent des de Brussel·les, des d’on ja han negat l’extradició dels ex consellers cap a l’estat espanyol.
Tot i aquest nomenament, l’executiu espanyol ja ha assegurat que no signarà cap decret que incorpori entre els consellers membres presos o”fugats”. Els dos consellers que són a Bèlgica i que haurien de prendre possessió del càrrec aquest dimecres, 23 de maig (Toni Comín a Salut i Lluís Puig a Cultura) ja han manifestat poder-ho fer des d’allà. Han valorat que no veuen cap impediment per poder assumir el càrrec des de Brussel·les i diuen que, si no poguessin complir les seves obligacions, dimitirien.
Des del dia que Comín amb la resta d’exconsellers van marxar a Bèlgica, la seva presència pública no ha cessat. A banda d’entrevistes i conferències arreu, el conseller seguia participant de totes les xerrades i tertúlies a Catalunya que podia a través de videoconferències. De fet, molta gent es preguntava què feien o deixaven de fer certs consellers a l’exili però aquest no ha estat el cas amb el de Salut.
Amb una tendència carismàtica a l’alça, ja fa dos anys repetia diverses vegades en una entrevista per aquest diari que ell era “el conseller més d’esquerres que hi ha hagut mai a Salut des dels 80”. Llicenciat en ciències polítiques i filosofia, a diferència dels seus predecessors, quan va assumir per primera vegada el càrrec no tenia experiència prèvia en l’àmbit sanitari. Des del primer dia al capdavant del Departament que gestiona la partida pressupostària més gran -suposa el 40% del total-, Comín es va proposar recuperar la confiança en el sistema públic. En aquest sentit va anunciar la no renovació dels contractes amb dos centres privats del grup QuirónSalud, un fet que defineix com “la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut”.
Va optar a la conselleria de salut sent candidat de Junts Pel Sí a les eleccions del 2015. Fill de l’històric dirigent del PSUC Alfons Comín, va entrar en el Parlament de la mà de Maragall. De fet, el conseller havia estat diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) durant dues legislatures però ho va deixar pel rebuig dels socialistes a la consulta del 9-N.
Tot i entrar en un principi a JxSí vinculat a ERC, durant els últims mesos s’ha assenyalat a Comín més com un conseller de Puigdemont que no pas com un diputat d’Esquerra. El fet és que tant ell com el president Puigdemont han estat els més insistents a l’hora de defensar que havien de repetir el càrrec.
Just saber-se el nom dels nous consellers, Comín agraïa a través del seu compte de twitter a Esquerra Republicana que li fes “de nou confiança”, a més d’haver proposat que es segueixi impulsant la transformació del sistema de salut.
Reiniciar accions i recuperar aquelles tombades pel 155: la tasca de Comín al capdavant de Salut
Entre aquestes transformacions, el conseller haurà d’agafar diversos temes que va deixar a mitges just abans de ser destituït.
Un d’ells és la prescripció infermera. El Govern de la Generalitat va anunciar a finals de juliol de 2017 que iniciaria el procediment per l’aprovació del decret de prescripció infermera. La notícia va arribar després de dos anys d’incertesa on la Generalitat va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem. Un cop es va donar llum verda al projecte cal saber quan aquest entrarà en vigor. D’aquesta manera, els prop de 52.000 infermers que exerceixen en centres sanitaris de Catalunya podran indicar productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica sense requerir l’autorització o el permís del metge.
Un parell de mesos abans, a mitjans de maig, Toni Comín presentava un pla d’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària, l’ENAPISC. Amb l’aplicació del 155 els grups de treball han seguit dissenyant el camí del nou pla de la mà d’entitats de professionals de l’Atenció Primària però el seu desenvolupament burocràtic ha estat aturat. Com explicaven per aquest diari Alba Brugués, infermera de família i presidenta d’AIFiCC, i Xavier Bayona, metge de família i membre del grup de gestió de la CAMFIC, en una entrevista, aquesta Estratègia persegueix enfortir l’atenció primària i la salut comunitària i consolidar-la com a eix vertebrador del sistema públic de salut.
La desprivatització de la xarxa d’atenció pública del sistema de salut també era una de les seves prioritats. De fet, abans de la seva destitució, Toni Comín ja va rescindir el contracte que CatSalut tenia amb la Clínica del Vallès a Sabadell. Els passos que seguien a aquesta acció eren la compra de l’Hospital General i el cas de l’Hospital Sagrat Cor, centre que assumeix un volum alt de derivacions de l’Hospital Clínic de Barcelona. Pel que fa a l’HGC, el conseller estava mantenint converses des de l’abril del 2017 amb QuirónSalud, el propietari del centre sense haver arribat encara a cap acord. Ara haurà de reprendre aquestes negociacions.
No amb tots els temes que té pendents el conseller n’hi haurà prou en donar-li al play, el 155 ha rebobinat alguns d’ells i caldrà avançar-los de nou amb força. És el cas de la llei que universalitzava l’assistència sanitària.
La llei catalana que garanteix el Dret Universal a la Sanitat es va aprovar el juny com a resposta al decret estatal, que deixava sense cobertura gratuïta a les persones migrants des de l’any 2012. Aquesta nova llei catalana garanteix que tota persona que visqui a Catalunya podrà accedir a tots els serveis bàsics de la cartera de Salut que inclou l’atenció primària i l’especialitzada, sent l’empadronament l’únic requeriment administratiu necessari per accedir als serveis.
A finals d’abril d’aquest any, el TC admetia a tràmit el recurs de l’Estat contra aquesta llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal amb càrrec a fons públics. El què suposava a la pràctica la suspensió de la llei.
En aquest sentit, el responsable del Servei Català de la Salut van afirmar fa uns dies que mantindria la cobertura universal. David Elvira, secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), qui a més assumirà el paper del conseller en el territori català, especificava durant un acte celebrat de cara el Dia Mundial de la Salut que “el sistema sanitari català serà universal o no serà”. Declarava així que el sistema sanitari català seguirà garantint l’accés universal a la salut a totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa.
Però el que podria haver estat el més revelador del mandat de Junts pel Sí hagués estat l’aprovació de l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic. Aquesta llei, permetria que empreses del tercer sector s’integressin dins el sistema públic català. En tot cas, l’anomenada Llei Comín va quedar estancadat fins i tot abans d’intentar aprovar-se. El Govern de la Generalitat de Catalunya, per falta de temps, no va arribar a tramitar el document abans de ser cessat com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155. Ara serà el nou Govern qui decidirà si reprèn aquesta llei que, tant els agents socials en contra com la fi de la darrera legislatura, van deixar en espera.
Aconseguirà Comín ser conseller durant tota la legislatura?
Dos dies abans que Comín fos reanomenat conseller de Salut es sabia que la justícia belga havia rebutjat la seva extradició a l’estat espanyol. Així, podrà reprendre de nou la feina al capdavant de la conselleria on ja va estar-hi abans de l’aplicació del 155.
Comín no ha estat l’únic conseller que repeteix en aquesta nova legislatura sota la presidència de Torra. Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Puig també seguiran davant els mateixos àmbits que ja dirigien. De la mateixa manera que en el cas de Salut, la seva situació de presó o exili farà que uns delegats designats pel Govern siguin qui s’encarreguin de complir de manera efectiva amb les tasques que pertoquin.
En el cas de Sanitat serà David Elvira la veu de Comín a Catalunya. Elvira, director del Servei Català de la Salut des de fa dos anys, és llicenciat en Economia i Empresa. Abans de dirigir el CatSalut, Elvira ja havia treballat com a director general de Recursos Sanitaris en l’àmbit públic i havia desenvolupat activitats de recerca en l’àmbit de l’avaluació econòmica de serveis sanitaris. També havia estat consultor en àrees com la gestió sanitària, la planificació sanitària i l’avaluació econòmica de fàrmacs i de serveis sanitaris.
Tot i el pla previst, si Comín podrà seguir endavant amb la gestió de la conselleria de Salut encara està per veure donat que el govern estatal creu que quatre dels nous consellers no poden accedir al càrrec per estar presos o fugats. És a dir, que tot i no estar inhabilitats judicialment, sí que estan impedits per realitzar funcions de conseller. Fonts de la presidència estatal deien que per ara congelerien el decret i no el publicarien al Diari Oficial de la Generalitat, evitant així que aquest entri en vigor i mantenint alhora l’aplicació del 155.
Torra ja havia avisat que oferiria la restitució a tots els consellers destituïts. Els consellers que repeteixen són els qui ho han acceptat.
Catalunya Plural, 2024 
