De què parlen els mitjans. O millor dit, de què no parlen. O què és el que es deixen al tinter quan aborden temes tan mediàtics com el Procés independentista o els feminismes? Destapar aquests silencis mediàtics és l’objectiu que, des de fa vuit anys persegueix -i assoleix- el projecte Anuari dels Silencis Mediàtics Mèdia.cat, una iniciativa de l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Catalunya.
Dimecres 13 és la presentació de la vuitena edició d’aquest anuari, que no pot ser si no és des d’una perspectiva crítica, una calma no determinada pel ritme frenètic de l’actualitat i, sobretot, una independència econòmica i política que l’Anuari assoleix gràcies als mecenes que el financien. Ara fa vuit anys, el projecte va nèixer per cobrir aquestes mancances del periodisme de caire més clàssic; ara, però, “hi ha més mitjans que fan periodisme crític i d’investigació que no estan lligats a aquest poder”, apunta Víctor Yustres, co-editor de l’Anuari, juntament amb Elisenda Rovira.
“Tot i això, considerem que aquests projectes continuen sent importants, perquè posa el focus en temes que les redaccions sovint no tenen temps de publicar”, afegeix Yustres. Trobar el silenci mediàtic en temes no silenciats. I és precissament aquesta voluntat de trobar el que no s’explica dins l’avoràgine informativa la que els ha portat a centrar-se en tres grans temes per l’Anuari d’enguany: la perspectiva de gènere, el Procés i els 10 anys de la crisi econòmica.
Parlar de política a Catalunya és -i serà durant un temps encara- parlar del Procés. Així que aquest no podia deixar de ser un dels eixos temàtics de l’Anuari d’enguany. La persecució a l’independentisme i “la repressió dels drets civils i polítics” són alguns dels temes a analitzar. Però, donant també una volta a un tema ja tractat fins a la sacietat, Mediacat proposa mirar a les dones a la presó; en base a les denúncies respecte la situació de Carme Forcadell, “analitzem la doble condemna per a les dones preses, a les que també es castiga per haver fallat en el seu rol tradicional”.
Seguint amb la perspectiva de gènere, en aquest any en que els carrers s’han tenyit de violeta, ens proposen reflexionar sobre el tractament mediàtic del cas de la manada; com els diaris es posicionen i poden arribar a ser una “trampa” per a legitimar un feminisme en contra dels altres o parlar sobre la violència que pateixen les dones als procesos judicials en denúncia a la violència de gènere. I, com no podia ser d’una altra manera, el 2018 ha servit per mirar enrere i recordar quina mirada han posat els mitjans sobre la precarietat laboral i l’economia low cost.
Catalunya Plural, 2024 
