“L’educació és l’única esperança per derrotar el masclisme”

El sexisme, la discriminació de l’altre per raó de gènere, impregna les arrels de la violència masclista. Sobre aquestes arrels i els seus múltiples efectes, la periodista Júlia Sousa ha escrit el llibre ‘Sexismo, la violencia de las mil caras’. El resultat és una visió global de les agressions que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Però, per sobre de tot, el llibre intenta trobar les raons profundes d’un mal que passa de generació en generació, sense que la societat aconsegueixi erradicar-lo.

El llibre, editat per la Fundació Periodisme Plural i Octaedro, se submergeix en el marc mental sobre el qual creix el masclisme. La sociòloga Marina Subirats ho explica en el pròleg. “Dones i homes – escriu – hem de desconstruir molt del que ens va ser transmès en la nostra infància, producte de mil·lennis de patriarcat i de submissió de les dones. No és fàcil: hem de fer-ho no només en la nostra ment i en la nostra societat, sinó també en els nostres comportaments, en la nostra vida quotidiana”.

Amb aquest marc, el dijous 7 de març, unes hores abans de la segona vaga feminista del 8-M, Júlia Sousa i Marina Subirats, al costat de les periodistes Marta Càceres i Sandra Vicente, van presentar el llibre al Col·legi de Periodistes. Durant dues hores, les ponents, i el públic que omplia la sala d’actes, han intentat aprofundir en les arrels de la violència que pateixen les dones.

Escolta l’audio de la presentació completa 

Júlia Sousa confessa que “he sofert molt fent el llibre” perquè durant un any llarg ha estat en contacte amb el sofriment, amb el dolor, de les víctimes. Però, diu, també és un llibre d’esperança perquè “els homes es donaran compte que a ells també els perjudica el patriarcat”. En aquest sentit, Marina Subirats creu que la clau està en l’educació, en “deixar de transmetre als nens la necessitat de manar, de competir, d’imposar-se, cosa que també els converteix en víctimes del masclisme”.

El camí, diu Marina Subirats, passa perquè els nens assumeixin valors femenins, i perquè “les nenes se sentin més fortes”. És a dir, cal “restablir l’equilibri i posar en valor allò que és femení per, després, compartir-ho homes i dones”. Per això, insisteix Julia Sousa, no hem de parlar de guerra de sexes, si no de com podem redescobrir-nos, dones i homes. De com podem transformar un model cultural que té milers d’anys; de com canviem el concepte d’home i de dona. Ens hi juguem, diu la Marina Subirats, “tenir una vida feliç o una vida terrible perquè el més important és estimar i sentir-se estimat”

Marta Cáceres, periodista de TVE implicada amb la causa feminista, assegura que aquesta és una lluita de fons: “ens falta un parell de generacions per acabar-nos de posar morades”. En altres paraules, perquè les reivindicacions ara feministes siguin les de totes i tots. Sandra Vicente, coordinadora de Catalunya Plural i moderadora de l’acte, recorda que la violència va molt més enllà dels crims, i que la única alternativa És l’empoderament de les dones.

L’educació va ser la paraula clau durant tot l’acte. També en les intervencions del públic. Vicenta Ruiz, mestra en una escola d’un barri en risc d’exclusió de Badalona, explica que a la seva classe “les nenes són fortes, parlen, expliquen la seva realitat, però quan tornen a casa tot canvia. S’imposa la por. I això ens fa sentir impotents”. Les paraules de la mestra, de nou, va recordar que la lluita és molt llarga. Però que s’ha de lliurar, a l’escola, a casa, a tota la societat.

El llibre ha estat possible per la generositat i el compromís d’una dona que va decidir posar el seu gra de sorra contra la violència masclista. Carme Badia, als seus 85 anys va proposar ser mecenes d’un llibre que fos útil a la causa de la igualtat per la qual tant va lluitar la seva generació, i tant va patir. Va seguir la presentació del llibre a primera fila. Discreta com ella volia. Amb emoció als ulls, perquè el llibre ja forma part de la seva causa.