Els animals domèstics ocupen un lloc important a les nostres lectures. Els trobem tant en els primers contes infantils com en els llibres emprats en els primers cursos de primària. A més, gaudeixen d’una atenció continuada a les nostres vides. Ens acompanyen, ens donen afecte i també molts serveis. Es van incorporar a l’alimentació humana quan els recol·lectors paleolítics van veure en ells una font de proteïnes i greixos, a més de la possibilitat d’abrigar-se amb les seves pells. Tant els atreien que els van pintar en les seves coves; només cal visitar els web de Lascaux i Altamira per admirar-los.
Va succeir que milers d’anys després, al neolític, aquells primitius caçadors-recol·lectors van pensar a domesticar animals i, sense adonar-se’n, estaven inventant la ramaderia; això sí, a petita escala. Aquí parlarem de la ramaderia industrial, intensiva; aquesta que concentra en poc espai centenars o milers d’individus.
Podríem estudiar si això està bé o malament des del punt de vista dels drets dels animals -assumpte important per a debatre-, però en aquest cas ho farem des de la vessant contaminant de les granges intensives. Utilitzen molta aigua, necessiten una enorme quantitat de matèries primeres per a l’alimentació i produeixen molts residus sòlids, líquids i gasosos. Hem de dir, en primer lloc, que la culpa d’aquestes enormes emissions no la tenen els animals, que es limiten a viure, sinó aquells que els crien. Serveixi aquest primer assumpte per començar el debat a l’escola.
Per descomptat que les emissions no són només de les vaques -en particular els seus rots-, com diu el titular de l’article. A aquests éssers tan simpàtics que surten en molts contes, que a més ens donen llet, s’afegeixen els pets de molts altres animals com cavalls, ovelles i porcs (aquests últims són avui dia la major font de carn del món malgrat la seva prohibició en algunes religions), són bàsicament els que estan accelerant de manera significativa el canvi climàtic. Recordem que generalment es culpa al diòxid de carboni alliberat per cotxes i calefaccions de tots els mals dels GEH (gasos d’efecte hivernacle), però el metà (CH 4) animal té molta culpa que ens trobem en una situació crítica -l’efecte hivernacle d’una d’aquestes molècules és 30 vegades més gran que una de CO2-.
De fet, hem conegut que en algunes granges han instal·lat campanes al sostre per recollir el metà i aprofitar l’energia que conté. Així doncs, les flatulències dels animals -nosaltres inclosos-, més encara si mengen molta herba, vénen carregades de metà i contribueixen molt a la incògnita climàtica que tenim davant. Segon assumpte per comentar en el debat.
Amb l’excusa de les emissions animals es podrien abordar altres temes complementaris: què dir de la desforestació que està patint Amèrica Central i del Sud per deixar terres lliures per a pastar les vaques amb la qual s’elaboren les hamburgueses dels americans del nord i els europeus?.
Tant l’Amazònia brasilera com extenses zones d’altres països (Paraguai o l’Argentina) suporten greus pressions per la cria del boví, assumpte que ve denunciant la FAO des de fa temps, que alerta que en els darrers 20 anys s’ha desforestat una superfície boscosa equivalent al territori de l’Índia; és fàcilment comprovable en les imatges que proporcionen els satèl·lits de la NASA o d’altres. Val la pena visitar el web de Global Forest Coalition (Coalició Global pels Boscos) que agrupa diverses ONG de defensa de la terra i els pobles indígenes per assabentar-se del que la desforestació suposa en els seus territoris i vides.
Això ens pot servir per a un quart aspecte a debatre: la cria d’animals de forma intensiva deixa una tremenda empremta sanitària, provocada pel massiu ús d’antibiòtics i d’altres productes que milloren la rendibilitat econòmica de la producció animal. Greenpeace va publicar fa un any La insostenible empremta de la carn a Espanya , un informe exhaustiu sobre el consum de carn i lactis. En ell animava a menjar “coses amb carn abans que carn amb coses” per portar una dieta més sana que conduís a un planeta més sa. Alertava de l’auge de la ramaderia de porcí -a l’estat espanyol viuen més porcs que persones ja que en 2017 es van sacrificar 49 milions de porcs, segons el ministeri d’Agricultura. A Catalunya gairebé tants com habitants i a l’Aragó 7 vegades més.
També avisava sobre l’ús dels antibiòtics preventius i les seves conseqüències en la contaminació química de l’aigua i en la generació de resistències antimicrobianes en els que els consumeixen més tard. Al final proposava un canvi social, que fem nostre, i proposem per al debat a classe: menys ramaderia intensiva per tenir millor clima, més i millor aigua, més terres disponibles i millor salut col·lectiva. Per animar-es poden emprar els senzills gràfics que Greenpeace inclou en el seu informe.
Després tot el que s’ha dit anteriorment es planteja un dilema moral: deixar de menjar carn o fer-ho en menor quantitat, per evitar patiments animals i desperfectes ambientals, que alhora és una millora de salut personal; el 86% dels mamífers avui són animals domèstics i humans. A més dels rots de les vaques, hi ha moltes altres qüestions connexes que tenen un alt contingut social, ambiental i personal, davant les quals no es pot romandre al marge.
Carmelo Marcén Albero ( www.ecosdeceltiberia.es )
Catalunya Plural, 2024 
