Vivim una època confusa i de contradiccions patents, encara que invisibles. Aquestes dues característiques juntes no afavoreixen en absolut una educació ciutadana, d’acord amb els drets, valors i coneixements adequats a una vida comuna pacífica i honestament democràtica. Al costat de l’ostentació tecnològica de la realitat augmentada està el truc analògic clàssic de no mirar -i per tant no veure- parts de la realitat que ens envolten i assalten contínuament, però que pretenem negar o considerar accidentals o llunyanes a les nostres pròpies circumstàncies.
Sempre escolto explicar alguns fets que tenim a sobre, que d’aquí a poc succeïran, per veure si així conjurem les forces tecnològiques a què s’apartin del nostre entorn.
El cas que vull portar aquí és el de la iniciació sexual de la gent jove en l’actualitat. Sense aprenentatge de cap tipus ni períodes d’adaptació, se submergeixen en uns intercanvis sexuals molt exigents i gairebé res plaents, ja que no solen ser producte dels propis desitjos, sinó de les modes que imiten gairebé cegament.
Em refereixo, sobretot, a la pornografia en obert i gratuïta que circula profusament a cop de clic, en qualsevol dispositiu connectat i sense filtres ni controls.
Ara tot passa a Internet i els likes a certes imatges corren com l’escuma, tant que en pocs minuts converteixen els seus “propietàries” en populars famosets o en blanc del bullying, anomenat sexting, en els ambients escolars. Les adolescents d’aquesta edat, sense formació sexual, busquen posar en pràctica el principal mandat patriarcal per a les dones: la Llei de l’Atractiu, actualitzada a cada generació. La multiplicació de likes, és la multiplicació del “m’agrades” i aquest encara segueix arrelat en la socialització de les nenes, de les joves i de les adultes.
La majoria d’adolescents no optaran per guanyar-se la vida sent actrius porno, ni tampoc sent carn de prostitució i, en canvi, passen moltes hores enganxades a aquests models de noies “atractives”, encara que sigui un atractiu trucat o artificial. Totes aquestes hores els deformen la ment i els desitjos, sens dubte, i les aparten d’un possible projecte de vida propi, en què l’erotisme i la sexualitat tinguin un paper triat i satisfactori, al costat d’altres molts aspectes de la vida, com poden ser els relacionals, hobbies, diversions variades, estudis, professions i aprenentatges.
Això no salta a la vista de les persones adultes, perquè transcorre en espais digitals als quals no solem tenir accés i, a més, forma part d’un pacte implícit de silenci que les convida a negar sempre que practiquen un cert striptease a les xarxes.
Als nois els afecta i els arriba igualment però, a ells per reforçar el principal mandat patriarcal masculí: controlar el cos de les dones, per qualsevol mitjà al seu abast. Ells van a dominar, no a agradar precisament.
Crec que és urgent que ens posem a actuar com a societat, com a Estat, com a persones ciutadanes i que exigim que s’intervingui immediatament a tot el que camina deformant les consciències i manipulant les vides de gairebé totes les noies en formació. No n’hi ha prou amb escandalitzar tantes violacions en grup i per part de nois menors, no n’hi ha prou amb comentar l’horror que suposa la desaparició de tantes noies, gairebé sempre abusades i en molts casos assassinades.
I també és urgent propugnar una educació sexual acord als nostres temps, en tots els nivells educatius i ben adaptada a les expectatives de la gent petita i jove. Si seguim amb una miopia o ceguesa enormes davant d’aquests fets, no farem intervencions responsables, com són: el control en les web i l’educació sexual universal. Res s’aprèn només: cal ensenyar per saber i saber per millorar i per ensenyar i veure bé cal posar-se ulleres.
