Amb el nom de ‘Plataforma d’afectades oposicions docents 2019’, més de seixanta persones s’han unit perquè s’impugni el procés del concurs d’oposició per l’ingrés a la funció pública docent. En critiquen, sobretot, la manca d’objectivitat i de transparència, així com les traves que s’han trobat a l’hora de reclamar.
Aquest procés selectiu va iniciar-se el 15 de juny, quan els candidats de la majoria d’especialitats van presentar davant els tribunals la seva programació didàctica, un document amb una extensa i detallada planificació del currículum educatiu que havia d’incloure exemples concrets d’unitats didàctiques.
Des d’aleshores i fins a finals de la setmana passada, els candidats a les oposicions han anat defensant les programacions davant dels respectius tribunals, de forma ordenada per un sorteig i, un cop acabat aquest procés, els tribunals en van fer públiques les notes. Aquesta primera prova és eliminatòria, per tant, només si aproven poden passar a la segona prova de les oposicions: els exàmens pràctics i teòrics, que es realitzen aquesta setmana.
Però segons han exposat des de la ‘Plataforma d’afectades oposicions docents 2019’ en un comunicat, la primera part del concurs ja s’ha desenvolupat de manera poc objectiva. En primer lloc, qüestionen que la documentació per avaluar – la programació didàctica de cadascú, en aquest cas – s’etiqueti amb les dades personals dels opositors. “Entenem que un sistema just en un concurs, on el tribunal que emet el judici tècnic són companyes i companys, no passaria precisament perquè tinguin a les seves mans els treballs amb les nostres dades personals”, diuen.
D’altra banda, diuen haver notat manca de professionalitat per part dels tribunals. “Moltes opositores i opositors manifestem els nostres dubtes de si aquests treballs han estat llegits i corregits i avaluats amb la ponderació que els pertoca”, expliquen, ja que “en molts casos la sensació és que, quan s’exposa la programació, el tribunal és la primera vegada que l’obre”.
També critiquen que no es faci pública una baremació oficial dels criteris d’avaluació. “Si no podem accedir a la informació de caràcter públic per a poder veure com s’ha avaluat, haurem de dubtar d’un procés net i transparent”, diuen. Per fer front a aquesta opacitat, veurien important disposar d’interventors que segueixin el procés i l’activitat de cada tribunal.
Destaquen, a més, els problemes als quals s’han afrontat a l’hora de presentar reclamacions. Segons les bases del concurs, els tribunals “han d’obrir un termini de dos dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació per a la presentació de reclamacions, que han de ser per escrit”. En canvi, des de la plataforma expliquen que “molts tribunals han volgut fer constar una reclamació oral” i dubten sobre si s’ha fet així per desconeixement o amb intenció d’evitar haver de fer un procés. Segons les bases, els qui no hagin presentat la reclamació per escrit, no podran interposar cap altre recurs en cas de no estar d’acord amb la resposta a la seva reclamació.
“Més que mai, aquestes oposicions han estat una loteria i, des del nostre col·lectiu manifestem el més enorme rebuig a acceptar que aquest sistema selectiu va a sorts”, afirmen amb contundència. Mentrestant, expliquen que no paren de rebre peticions d’adhesió de persones afectades i que estan compromesos a arribar fins al final per impugnar aquest procés.
4 comentaris
Com es fa per unir-se a la plataforma? Ja que tot el que plasma l’article es ben cert i una vergonya… De ben segur molta gent s’afegirà.
Hola, sóc docent interina i he passat per unes oposicions de la familia Administració i Gestió. Realment ha estat un procés de selecció amb frau de llei, deixant moltes vacants per cobrir i valorant proves les quals no has pogut defensar. Porto molts anys a la docència i comenco amb gran desànim i molt desabuda.
Pilar Graña en el supòsit que siguis tu espero que MAI treballem junts en cap centre.
Jo també sóc d’aquesta família professional i dir-te que aquí cadascú es mira el seu melic i el que es troba abaix del mateix, siguis el que siguis a nivell de persona humana.
Què? Doncs aquí cadascú va a la seva, que no a Seva ni ceba.
Tu t’hauràs pressumptament examinat en un tribunal. Només mirant una miqueta, xiqueta, t’adones que hi ha més d’un tribubal en determinades especialitats docents.
Podràs parlar de l’actuació del teu Tribunal. Pero no pots generalitzar que el procés de selecció ha estat en frau de llei. Els estàs imputant un delicte, que tu no ets ningú, perquè no ets jutgessa del contenciòs administratiu que jo sàpiga.
T’ha de llegir la convocatòria, anar assessorada, igual et gastes els diners en cotxes, viatges, havent estudiat en centres privats universitaris o d’altre nivell i ara vols entrar per la porta del darrere. És la sensació que tinc, que no es cap delicte ni pensar així ni descriure el teu pensament.
Igual guanyeu pero no en via administrativa. Haureu d’anar als tribunals de justícia.
Cal preguntar-se què podem fer per canviar les coses pel bé comú, no particular.
Ninguno de los tres me conocéis.
En cambio uno de los tres participantes, la persona que se identifica me substituyó hace años.
En concreto en un instituto, de la conurbación o periferia de Barcelona.
Ya vi que tu ahora no estás en dicho servicio territorial.
Sé que me criticaste sin imputarme ni falta ni delito alguno (porque no quería ponerme en contacto ni contigo ni con el centro). Estaba enfadado con la Administración. Muy cabreado. Como tú ahora, si es que eres tú.
Y no te burles cantándome y tú, y tú y solamente tú.
Lo dejo ahí porque aquí todos somos mas papis que mamis (Papis de El Papa, pero ahora también Mamis de La Mama).
Para desquitarte, no debes desvencijar ni nada ni a nadie, debes ser simplemente más listo que ellas y ellos (los que la Administración pone al frente).
No te digo como porque espero que tu sola lo descubras. No fuera que dijera lo contrario y se me acusará de mil lindezas con exabruptos superlativos.
Cambiando de tercio, seas o no taurina, decirte que el sistema de concurso oposición es el que es. Las bases son las que son. Se pueden impugnar.
No hables de justicia, que NO la hay. Habla de si el sistema que monta el sistema es muy bueno, bueno, regulin, malo o muy malo acorde a tus intereses.
También piensa si eres adversa al sistema, amante del sistema o neutra al sistema.
Yo en cambio deseo que apruebes, con plaza. Sea como sea. No te quiero mal alguno. Todo lo contrario, pero hay vida sin oposiciones. Es más con la actual Ley de Educación, te haces amiguita o amiguito del Equipo Directivo (sea hombre o mujer quien esté al frente dejando meridianamente claro, ninguna connotación de ningún tipo) y como puede hacer y deshacer en muchas cosas, pues igual te favorece lo que a ti te interesa, en detrimento, justo o no, legal o no, de tus compis, si es que los tienes.
P.D.: cientos de miles de funcionarios docentes catalanes esperábamos un alud de impugnaciones, que anularan los concursos-oposición desde el año 2007 en adelante. Pero nada, habrá que pedírselo a Papá Noel, escrito en papel de lija
¿En papel de lija? Si claro porque cientos de miles de peticiones, se las pasa por los webos.