“Otra vez como los vampiros”, diu un veí en passar per la porta. Altre cop s’han quedat sense llum a l’escala 5 del Bloc Venus. “Sempre passa el mateix. Se’n va la llum i no va l’ascensor ni va res”, denuncia Paco Hernández. Té 75 anys i en fa 43 que viu al Venus, un edifici de 244 habitatges situat al barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs. “Vivim en unes condicions molt precàries. Quan plou l’aigua cala al terrat i al desè pis és com si estigués plovent dins de casa”, explica. Els problemes pel mal manteniment de l’edifici són constants. “És estrany el dia que els baixants no es trenquen, les canonades de la sala de comptadors estan igual, les baranes de les escales i les bústies estan trencades…”, diu Paqui Jiménez, veïna del bloc i una de les cares visibles de la lluita veïnal.
L’enderroc de l’edifici Venus era una de les mesures estrella del Pla Especial de Reordenació i Millora (PERM) del barri de la Mina, aprovat el 2002 pel Consorci del barri de La Mina, que contemplava l’enderroc de l’edifici Venus i el posterior reallotjament dels seus inquilins en uns habitatges que s’ubicarien a la Rambla Nova de la Mina. Aquest espai havia de ser l’eix central d’urbanització del barri amb l’execució del Pla però, 17 anys després de la seva aprovació, només 35 famílies que vivien al Venus han sigut reallotjades en aquests nous pisos.
A hores d’ara, queden unes 240 famílies a l’edifici, que viuen en unes condicions extremes. Es tracta de famílies que no han pogut assumir el cost de 34.800 euros per la propietat dels nous pisos de protecció oficial. “La majoria de les persones que viuen al bloc tenen més de 60 anys, es troben sota el llindar de la pobresa i no tenen feina”, explica Jiménez. Per aquest motiu, els veïns reclamen que no s’hagin de pagar els diners que demana l’administració i que aquesta s’adapti a les circumstàncies personals de cada família. Mentrestant, els pisos que es van construir per reallotjar els veïns de Venus han sigut o bé obtinguts per altres persones en risc d’exclusió o bé ocupats. Altres continuen buits.
A principis d’octubre d’aquest any, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat reafirmar el seu compromís amb l’enderroc de l’edifici Venus i va instar a convocar una mesa de seguiment del procés integrada per la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs en un termini de dos mesos. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies explica que, juntament amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, estan “multiplicant les reunions per abordar el compliment del mandat del Parlament per realitzar el que estableix el Pla de Transformació”. En aquest sentit, el Consorci de la Mina -integrat per l’Ajuntament de Barcelona i el de Sant Adrià del Besòs, la Diputació la Barcelona i la Generalitat- està preparant el Pla d’actuacions socials La Mina 2020 per al període 2020-2022.
Els veïns esperen, doncs, que durant les primeres setmanes de desembre es dugui a terme aquesta trobada entre les dues administracions per traçar un full de ruta amb els passos a seguir per implementar, finalment, l’enderroc de l’edifici i el reallotjament dels habitants. El problema és que, segons els veïns, els terminis no es compleixen i s’allarguen en el temps. “Estem vivint en unes condicions verdaderament extremes. Només demanem que el procés sigui ràpid, perquè l’edifici està a punt de rebentar i cada any que passa es deteriora més. Estem en una olla en ebullició”, expressa Jiménez.
Una xarxa comunitària contra l’administració
El malestar entre els veïns i veïnes de Venus va empitjorar quan, el 2014, el Consorci de la Mina va proposar que, en lloc de l’enderroc, es fes una rehabilitació integral de l’edifici, al·legant una falta de recursos econòmics. La proposta d’enderroc, però, es va tornar a recuperar el 2016 amb un nou executiu català presidit per Carles Puigdemont.
Aquell mateix any, davant la dilatació de tot el procés i les promeses polítiques incomplertes i canviants, 57 famílies del bloc Venus van denunciar el Consorci per inactivitat administrativa. La demanda va ser desestimada i els veïns van recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara estan pendents d’una resolució. “Les quatre administracions han estat jugant amb els sentiments, l’economia i la salut dels veïns del barri”, etziba Paco Hernández. “Ens hem sentit manipulats políticament”, afegeix.
Fa poques setmanes, sota la iniciativa ‘Objectiu Venus’, els veïns de l’edifici van posar en funcionament una campanya de recaptació de fons mitjançant la plataforma ‘Goteo’. L’objectiu és obtenir els 12.800 euros necessaris per portar a la justícia de nou al Consorci, aquest cop exigint una indemnització de 100.000 euros a cada família per l’abandonament i la paràlisi del procés d’enderroc i reallotjament. Si arribessin a aconseguir aquests 12.800 euros en un termini de 40 dies, en faltarien encara 5.000 més per arribar al punt òptim d’ingressos, que anirien destinats a presentar un document sobre l’estat de l’edifici que serviria com a prova per al procés judicial.
Objectiu Venus està integrat per veïnat del barri de la Mina i del mateix edifici Venus, a més d’altres entitats i col·laboradors que, a títol personal, donen suport a la iniciativa. “Pretén crear una agitació comunitària, mediàtica i administrativa, perquè creiem que els veïns no es podran esperar 20 anys més i necessiten una solució”, destaca David Picó, dinamitzador de ‘desdelamina.net’ i un dels coordinadors del projecte. “Sorgeix de la necessitat que tenen els veïns de Venus de crear connexions i cercar la solidaritat de gent de dins i fora del barri, a causa del silenci administratiu”, afegeix Picó. La iniciativa ja ha aconseguit reunir prop de 7.000 euros i els veïns es mostren satisfets i disposats a seguir en la lluita judicial contra l’administració. “Ens sentim desgastats, però no ens rendim. Això ni pensar-ho, perquè és el que volen: que ens cansem”, afirma, contundentment, Hernández.
La Mina, “el paravent que aguanta les hòsties de Barcelona”
El barri de la Mina s’erigeix als anys 70, quan es produeix la liquidació de les antigues barraques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situades en zones com el Camp de la Bota, la Perona o Montjuïc. Així, els veïns que integraven aquests assentaments urbans van ser reubicats a un nou barri, la Mina, actualment format per 20 blocs d’entre 5 i 12 pisos i un total de 2.721 habitatges.
El procés de reubicació de les famílies, però, no va eliminar el problema de vulnerabilitat social. “Agafaven la gent d’aquells barris i sense cap tipus de política social els posaven en grans blocs, conformant un barraquisme vertical”, explica José Mansilla, de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). En aquella època, els dirigents polítics de Barcelona perseguien la idea d’una “nova Barcelona de congressos”, lluny del passat industrial. “Aquell tipus de població no encaixava amb aquesta idea i se la va anar expulsant cap a la perifèria, donant-los-hi l’esquena des de l’administració”, explica Mansilla.
Segons la percepció dels veïns, la problemàtica amb l’edifici Venus no és més que un reflex de la inacció política envers el barri de la Mina. “La Mina és el paravent que aguanta totes les hòsties de Barcelona. Si Barcelona no vol alguna cosa, tot ho deriva aquí: és el seu abocador”, afirma Jiménez. Per Mansilla, el principal error és pensar que pel simple fet d’atorgar un habitatge, tota la feina ja està feta. “No es poden arreglar els problemes socials només a través de la intervenció urbanística, cal seguir fent un acompanyament i mirant d’establir quina és la problemàtica concreta que tenen els veïns”, sentencia.
Catalunya Plural, 2024 
