El partit d’ultradreta Vox nega que a Espanya existeixi un problema de violència masclista. Els seus representants parlen de violència domèstica i afirmen que també caldria parlar dels homes assassinats per les dones perquè, segons diuen, són molts. A l’Ajuntament de Madrid i al Congrés dels diputats ja han aconseguit vetar una declaració institucional contra la violència que pateixen les dones i a Andalusia han forçat la retallada dels diners públics dedicats a protegir i cuidar les víctimes.
Es pot parlar d’una actitud negacionista per part de la ultradreta si tenim en compte les dimensions del fenomen. Des del 2004, que és quan comença a marcar el comptador d’estadístiques sobre aquest tema, més de mil dones han perdut la vida a Espanya a mans dels seus marits, companys o nuvis.
Aquestes mil dones sembla que tampoc existeixen: és un invent d’unes dones, d’una societat que ha deixat de cosir a casa seva i s’ha llençat al carrer. Perquè la fórmula màgica pels dirigents de VOX és saber cosir; això ho arregla tot. Difícilment es pot cosir la mort d’una dona.
Difícilment es pot cosir l’orfandat d’un infant que en moltes ocasions ha vist com el pare cridava i estomacava la mare fins que un dia la mata. Difícilment es poden cosir les ferides psicològiques que deixa a una dona la violència psicològica. No en va, segons els experts, la recuperació total de la dona pot trigar més de 12 anys amb teràpia. Difícilment es poden cosir els malsons de les nenes quan són violades periòdicament pels seus pares, avis, tiets o cosins. La violència de gènere ha existit sempre. Abans es tapava, ara creixen les denúncies, però segueix tenint unes dimensions insuportables.
En els últims 10 anys, 10 homes han estat assassinats per les seves dones, segons dades del Poder Judicial. VOX demana un minut de silenci per cada home mort, parlem doncs de 10 minuts. Si fem el mateix sobre les dones assassinades, hauríem de fer un silenci de diverses hores.
L’últim episodi protagonitzat pels membres de Vox va tenir lloc el 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, en un acte a l’Ajuntament de Madrid. El seu portaveu al grup municipal, Ortega Smith, va girar la cara davant una víctima que li recriminava que negués la violència masclista. El menyspreu i indiferència d’Ortega Smith va ser captat per les càmeres de televisió. Les imatges ja formen part de la dignitat de les víctimes en enfront dels qui neguen la violència masclista.
Els de Vox parlen de la presó permanent pels homes que maten les dones i, diuen ells, per aquest motiu són més progressistes que ningú i que defensen molt millor els interessos de les dones. I, segurament, hi haurà dones que s’ho creuran, que pensaran que efectivament és una mesura dràstica. La qüestió és que si no accepten la violència de gènere com a tal, no s’entén que puguin acceptar l’assassinat d’un home contra la seva dona, perquè el que no expliquen és que també diuen que si l’home va begut, ja no es pot entendre com un assassinat amb totes les seves conseqüències. Per tant, si l’home pren unes copes abans de matar la seva dona, ja sabrà que tindrà molts atenuants.
VOX continua fent trampes i jo voldria deixar de parlar sobre ells. A partir d’ara, només els hi diré ells.
Catalunya Plural, 2024 
