L’alcaldia de Joaquín Viola -de setembre 1975 a desembre de 1976- va iniciar-se sota la dictadura de Franco. Posteriorment viuria amb la direcció política d’Arias Navarro i finalment amb la presidència d’Adolfo Suárez. Podríem establir un paral·lelisme entre Viola i Arias Navarro. Els dos van mostrar una tímida posició aperturista a l’inici del seu mandat per, posteriorment, enrocar-se en una línia dura davant la mobilització popular. Una mobilització que seria essencial per entendre la caiguda d’ambdós. A tots dos els van succeir polítiques que portarien a terme el procés de democratització, diàleg i reformes per deixar enrere la dictadura. Josep Maria Socías Humbert va ser l’escollit pel govern Suárez -a instància de Rodolfo Martín Villa, cap de Socías dins del sindicat vertical franquista- per dirigir l’alcaldia de Barcelona en el procés de Transició.
La realitat política del moment feia pensar que, efectivament, en pocs mesos se celebrarien eleccions generals i municipals. El pas de Socías per l’alcaldia es preveia curt, de gestió i amb la voluntat de començar a obrir les portes de l’Ajuntament a la ciutadania. Les circumstàncies que es van conjugar farien que la seva etapa fos molt més extensa i amb una profunditat molt rellevant.
Durant l’etapa Socías, els delegats de serveis van tenir gran capacitat de lideratge i poder dins l’Ajuntament, paral·lelament a l’estratègia de Socías de distanciar-se i marginar els regidors franquistes. La tasca de nombrar un equip de delegats, com el mateix Socías va admetre, no la va poder realitzar amb calma i amb un coneixement exhaustiu de totes les persones que formarien part de la seva guardia de corps. Es tractava de delegats de serveis amb experiència en el món administratiu, amb talant democràtic i amb una majoria clara de membres progressistes. Sobta que en alguns casos, aquests delegats no tenien cap relació prèvia amb l’alcalde. Per part de Socías es va prioritzar crear ràpidament un “Estat Major” democràtic per dirigir la política municipal, sense recolzar-se en uns regidors de clara adscripció franquista. També és va fer un canvi en les tinències d’alcaldia.
Va ser el mes de gener de 1977 quan l’alcalde va vertebrar l’estructura de les delegacions de serveis i els seus components. El 8 de gener, Socías va dictar un decret en què reorganitzava les Delegacions de serveis de l’Ajuntament en 7 delegacions: Delegació de Serveis d’Hisenda, Serveis de Promoció Ciutadana, Serveis de Sanitat, Serveis de Cultura, Serveis municipals, Serveis d’Urbanisme i de Serveis d’Obres Públiques. Paral·lelament cessava els delegats de serveis de Joaquim Viola i els seus tinents d’alcalde. L’equip dels nous delegats de serveis estava format per tècnics i especialistes amb una alta formació i contrastada experiència laboral, però a la vegada relativament joves. La majoria es trobava entre els 35 i els 45¹.
A més dels canvis de “comandants” de l’Ajuntament, un altre fet important durant els primers mesos de l’alcaldia de Socías, seria el Pla d’Urgències Municipal aprovat el més de març de 1976, amb un pressupost global de 7.000 milions de pessetes per fer front a diverses situacions de la ciutat. Gran part d’aquest pressupost es va dedicar a la compra de sòl públic per part del Delegat d’Urbanisme, Joan Antoni Solans Huguet. Com veurem, aquesta va ser la principal obra política de l’etapa Socías-Solans i absolutament imprescindible per entendre gran part de la futura transformació de Barcelona.
Així mateix, en aquest primer període del seu mandat, va realitzar gestos des de l’Ajuntament que connectaven totalment amb les demandes de l’oposició democràtica. Per exemple, el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, va tenir lloc una manifestació convocada per l’Assemblea de Catalunya: Socías va rebre al seu despatx oficial els portaveus, que li van entregar un document amb una sèrie de peticions tals com la defensa pública del restabliment de la Generalitat i de l’Estatut de 1932 i l’ús oficial de la llengua catalana a l’Ajuntament.
Joan Antoni Solans, la mà dreta d’en Socías
Pel que fa a la compra de sòl, amb el nomenament de Joan Antoni Solans com a delegat d’Urbanisme, sota la direcció de l’alcalde Josep María Socías, es va obrir una etapa curta però molt prolífica en l’adquisició de sòl per part de l’Ajuntament de Barcelona. Com hem citat anteriorment, l’alcalde Socías va aconseguir del govern central l’aprovació d’un Pla d’Urgències Municipal -o Pla d’Actuació Urgent- que es va dedicar al que, en paraules de l’alcalde, era “fer ciutat” i que a la pràctica va ser una focalització en adquisició de sòl, rehabilitacions i assentar les bases per a millorar i crear nous equipaments públics com escoles –de manera prioritària- entre d’altres.
Des de l’onze de gener de 1977 fins al mes de març de 1979, es van dur a terme dotzenes i dotzenes d’actuacions que van comportar la compra d’un total de 2.813.049,23 m². El cost total d’aquestes adquisicions va ser de 4.165.503.853 pessetes. Les operacions que van requerir més inversió econòmica van ser La Maquinista (Barceloneta), amb un cost de 320 milions de pessetes i amb la destinació de remodelació d’equipaments. La segona operació més costosa seria la de RENFE, que serien 4 operacions en una (Arenal, Clot Màquines de Vapor, Clot Ballestes i Estació del Nord).
La suma total arribaria fins els 250 milions de pessetes i la seva destinació seria pel parc i equip del centre direccional. En tercer lloc per ordre decreixent de cost econòmic, a Manso Melich (Guinardó), per 160.000 milions de pessetes i amb la destinació d’equipaments comunitaris. En quarta posició, el Castell de l’Oreneta (Sarrià), per 118 milions de pessetes i que es convertiria en un parc. Finalment, la cinquena operació més costosa seria Dr. Ferran (Pedralbes) per un total de 110 milions de pessetes. La destinació d’aquest terreny va ser per equipament escolar.
El llibre del bon govern
Pel que respecta al diàleg amb les forces democràtiques, a més de les reunions privades i públiques amb partits i moviment veïnal, hem de destacar la redacció del llibre sobre l’Ajuntament de Barcelona -també conegut com el Llibre del bon govern o Llibre blanc– i que va significar la connexió permanent entre Ajuntament i partits polítics després de les eleccions generals del 15 de juny de 1977.
Es van crear comissions mixtes entre els partits de la Comissió Municipal de Partits Polítics (CMPP) -integrada pels partits que van obtenir representació a les eleccions generals i que havien format prèviament part de l’oposició democràtica, per això ni la dreta d’Alianza Popular ni UCD van formar-hi part- i l’Ajuntament de Barcelona.
Els treballs es van estendre durant setmanes i es va realitzar un treball de recopilació informativa notable en aspectes com la situació de la hisenda de l’Ajuntament, els problemes en el cens -que havien afectat milers de ciutadans de les barriades populars a les eleccions generals- la realitat del funcionariat dins el qual es desconeixia fins i tot el nombre real de funcionaris i la seva tasca concreta, etc. Aquesta feina va ser de gran utilitat perquè els partits democràtics iniciessin les tasques per conèixer quina era la realitat de l’Ajuntament i es preparessin per a la seva gestió a partir de les properes eleccions municipals.
Malgrat que després de la redacció del llibre, el treball entre partits i Ajuntament va perdre importància i utilitat, no s’ha de menysprear el que suposava aquest fet i la seva significació rupturista en la història dels ajuntaments de Barcelona després de la derrota republicana de 1939.
1979, la retirada de Socías
Després de la victòria del Sí en el Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola del 6 de desembre de 1978, Suárez va convocar eleccions generals al març i eleccions municipals pel mes següent.
A les acaballes del mes de desembre de 1978, la premsa ja portava les noticies de la més que possible i propera dimissió de Socías, inclús de la hipotètica operació política, segons la qual passaria a formar part de les llistes del PSC-PSOE per a les properes eleccions generals.
A principis de gener, Socías va deixar l’alcaldia, que va passar a mans de Manel Font Altaba. Efectivament tot sembla indicar que Socías va intentar jugar la carta de la seva gestió i proximitat amb els socialistes per formar part de la llista electoral però finalment no va reeixir. El trobarem com apoderat socialista a un col·legi electoral a les eleccions municipals de l’abril de 1979, que van donar la victòria als socialistes encapçalats per Narcís Serra, amb els comunistes del PSUC com a segon partit i en tercera posició a Convergència i Unió.
La caracterització de l’etapa Socías com alcalde de Barcelona es troba fortament marcada per la correlació de forces polítiques i socials existents a Barcelona. Així mateix, com en tot el procés de Transició, la improvisació i els moviments de curt recorregut van ser una nota dominant. Però és destacable que sempre va orientar-se cap a cercar el suport dels partits democràtics -especialment els socialistes- i del moviment veïnal. Tant és així que tal com indica Marc Andreu en la seva tesi doctoral – El moviment ciutadà i la transició a Barcelona: la FAVB (1972-1986) – serà durant aquest període quan el moviment veïnal aconseguirà més victòries en la seva lluita. A més, va obrir les portes de l’Ajuntament al moviment democràtic i va dur a terme una gran compra de sòl per a ús municipal.
Com a aspectes negatius podríem situar per una banda que, fruit de la improvisació i de la visió a curt termini, va dur a terme polítiques socials que en molts casos responien a la força concreta de la pressió veïnal i no a un projecte global de ciutat, així com i condicionat pel context polític inestable i pre democràtic; no va afrontar la situació econòmica de progressiu endeutament i serà en aquest període quan la situació va empitjorar de manera greu, hipotecant gran part l’acció política del futur govern democràtic. Malgrat això, és rellevant rescatar la figura de l’alcalde Socías, com un alcalde que va dur a terme una gran tasca democratitzadora i com les forces democràtiques progressistes i catalanistes de la ciutat van iniciar les ruptures amb el règim anterior a nivell municipal molt abans de conquerir l’alcaldia.
“El model Socías” connectava amb el moment que vivia Espanya. Es donaven els passos decisius per marxar cap a la democràcia i el diàleg amb els moviments socials i els partits eren part consubstancial d’aquest procés que vivia el país.
[1] El delegat d’Hisenda Enric Casany Cortada (36). El delegat de Promoció Ciutadana Antonio Figueruelo (42). El delegat Sanitat Lluís Serrat Pagés (45) La delegada de Serveis de Cultura Núria Beltran Rahola (42). Eduardo de Paz Fuertes (42) com a delegat de Serveis Municipals. Joan Antoni Solans (35), delegat d’Urbanisme. Josep Maria Pujades Porta (58) delegat de Serveis d’Obres Públiques. Els nous tinents d’alcalde que va nomenar Socías eren Manuel Font Altaba, Alfonso Cánovas Lapuente i Sebastián Calvo Sahún.
Catalunya Plural, 2024 
