Ens referim, és clar per les dates de desembre, a la campanya de la joguina i del regal de Nadal.
Però no deixa de ser xocant que, tot i tenir lleis que tenen preceptes per eliminar el sexisme, segueixen els mitjans de comunicació, les cases comercials, les marques, el màrqueting i les xarxes socials, bombardejant sexisme 24 hores, amb les propostes de compres que activen el desig -que no la necessitat- de posseir quelcom que vingui embolicat en rosa o en blau.
Les imatges i missatges de poder sexual molt diferenciat per sexes. La seduïda/seductora i el conqueridor/desitjant. En els missatges per a la infància: la bellesa/ajuda i la feblesa/segon pla per a elles i per a ells els superpoders i l’acció, l’exploració i la conquesta.
Estem perdent oportunitats perquè els canvis en els rols i en els estereotips es produeixin més ràpidament que fins ara, perquè això serà garantia d’unes relacions entre els sexes que no posin per davant la jerarquia i la desigualtat de tracte i de condicions entre unes i altres. També podrem veure amb aquests canvis, que s’aproxima el final de les relacions de poder desiguals i de la violència i l’abús contra les dones.
Sembla que se’ns està tirant el temps a sobre per no actuar. Igual que amb el canvi climàtic, no val mirar a una altra banda o, el que és pitjor, negar aquestes injustícies causades per desigualtats ancestrals i posades al dia en cada generació.
Quan les feministes traiem una mica de l’oblit i reivindiquem un “ja n’hi ha prou”, ho estem fent amb una veu col·lectiva per aconseguir una millora en la vida de totes les persones, siguin dones o homes.
La igualtat ha d’estar feta de reciprocitat, béns, tasques i objectius comuns, col·laboració i un amor que signifiqui respecte i reconeixement. A la casa, al carrer, a la festa, al transport, als llocs de treball.
Imaginin: anuncis, sèries, pel·lícules, dibuixos, narracions i models que no presentin la humanitat com a partida per la meitat? Per què una certa estètica ha de ser patrimoni només d’uns o d’altres?
A veure si el proper Nadal assistim a un canvi de paradigma que, a més, seria més rendible: en comptes de dirigir-se a la meitat de el públic, es dirigiria al doble. Així de simple. Aquesta responsabilitat correspon a tots els agents de socialització i, en això, els productes culturals ocupen un lloc de privilegi.
Catalunya Plural, 2024 
