Entorn del mes de març solem tenir abundància de notícies, reportatges i altres treballs periodístics que ens informen de la situació de les dones: aporten estadístiques, entrevistes, resultats d’estudis o treballs d’investigació o simples opinions de la ciutadania.
Benvinguda sigui tota informació relacionada amb les dones i el que ens passa, perquè el mes de març -i el dia 8 en concret- serveix precisament per recordar al món que la meitat llarga de la seva població té desigual consideració, tracte, oportunitats i condicions de vida respecte dels seus iguals homes. Per això és una data reivindicativa -com ho ha sigut sempre des dels seus inicis sindicalistes de classe fa ja més d’un segle- i no hem de contribuir a fer que sigui una data festiva, com si es tractés d’una simple celebració.
D’aquestes observacions es deriva que el sexisme és un llast que arrosseguen totes les societats del món fins avui en dia i visualitzar les seves conseqüències pot i ha de contribuir a millorar la situació i a abolir tota forma d’abús, maltractament, discriminació o inferiorització basada en la condició de dona.
Això ens afecta a totes les terrícoles encara que, per descomptat, en una mesura molt diferent. No tenim la mateixa intensitat discriminatòria en països democràtics que en altres basats en lleis i normes consuetudinàries i/o religioses inamovibles, tradicionals i dogmàtiques, i el mes de març serveix per fer-ho saber.
També és veritat que els mitjans de comunicació, escrits, audiovisuals o digitals, juntament amb les xarxes socials i els canals de vídeo, marquen l’agenda de l’interès informatiu: unes vegades silencien, altres maltracten, altres enalteixen, reiteren, parlen per parlar, etc. I és curiós que fins fa simplement dos anys, el 8 de març era informat gairebé en exclusiva pel nombre de manifestants i d’incidents. I, no obstant això, des del 8 de març de 2018, veiem una enorme quantitat de referències pel que fa a les dones. També ho hem observat en la multiplicació de produccions culturals, com contes infantils, estudis universitaris, curts, sèries, pel·lícules, obres de divulgació feminista, xerrades, tallers, debats públics i accions.
Des del feminisme es treballa a fons i des de fa tres segles, al menys. I com que les feministes estan en poc nombre però disseminades en qualsevol espai visible o no, per això van proliferant totes aquestes accions que donen a conèixer el que les dones hem fet i el que fem, on som i on no, què ens desiguala respecte als homes, etc.
Però ja sabem que tot el que coneix una àmplia i sobtada expansió, se sustenta sobre bases fràgils, que poden escorar fins a caure. També sabem que aquests fenòmens tenen el risc de morir d’èxit.
Doncs bé, amb el feminisme mediàtic ha passat i passa alguna cosa semblant. Qualsevol persona que es declara feminista a través d’un vídeo a internet, d’un fòrum virtual de debat o en un discurs institucional que li passen per escrit, pot no saber exactament les implicacions i responsabilitats que això comporta; divulguem i vulgaritzem el terme i no mirem el concepte. Probablement si preguntéssim a aquesta gent «què vol dir feminisme?» ens donarien respostes tan divergents i, fins i tot, incompatibles, que contribuirien a la cerimònia de la confusió, tan de moda.
Per això parlo en el títol del soroll mediàtic. Només cal un eslògan, una samarreta, una selfie grupal, un vídeo brindant, etc., per complir amb la moda de declarar-feminista, tant les dones com els homes (en menor mesura).
Però aquesta aparença, com gairebé totes, enganya. Avui dia molt més, per la facilitat que hi ha per divulgar alguna cosa i el seu contrari com igualment vàlid i, això, recolzat en l’esbombada llibertat d’expressió. Si jo em declaro feminista i tu també, encara que per a mi el feminisme sigui un compromís ideològic i vital i per a tu un simple postureo, una màscara o una disfressa, que es treu i que es posa o que es posa sense saber què vol dir, si això passa, estem construint una mena de feminisme de moda, superficial i aparent que impedeix aprofundir en la seva transcendència.
Per acabar, donaré unes pinzellades per situar-nos en el camí feminista que continuarà obrint portes a dones que les tenen tancades, ampliant oportunitats, construint aliances i destruint rivalitats, donant models nous per als projectes de vida de nenes, joves i adultes, per a dones d’aquí i d’allà, de tota mena i condició:
- Pensar en “nosaltres”, com a subjectes polítics de canvi cap a la justícia.
- Formar-nos i informar-nos per no creure’ns acríticament el primer que se’ns diu, sense contrastar.
Sospitar dels tan freqüents dades descontextualitzats i del “diuen”. - Intentar canviar nosaltres mateixes i el nostre entorn (amistós, professional, veïnal, familiar).
- Introduir una forma de veure el món que ens permeti mirar les desigualtats que veiem a simple vista i no negar-les, per poder actuar a favor de la Igualtat.
Aquest és un mini programa que ens permetrà trucar-nos feministes amb fonament i que, evidentment, implica un compromís responsable amb el qual es diu que es pensa.
El soroll impedeix la pausada i serena reflexió i dificulta en extrem el posicionament, sobretot quan tens continus incentius per preocupar-te entre una cosa i el seu contrari a veure on et quedes.
