“Fumata blanca”. Ho anunciava hores abans del Ple al Parlament Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres, i es ratificava en la sessió parlamentària que començava – com és costum –, amb uns minuts de retràs. Finalment, però, després de mesos de negociacions i amb la incertesa sobre què faria finalment JxCAT, la llei per regular els lloguers sortia endavant amb un total de 78 vots favorables d’ERC, Comuns, la CUP i JxCAT, després que els posconvergents retiressin sis de les vuit esmenes presentades i pactessin les dues restants amb els altres grups. En contra, els 57 vots de C’s, PSC, i PP.
Una llei altament demandada per la ciutadania de Catalunya, que ha vist en l’última dècada com els preus dels lloguers pujaven exponencialment, mentre que els sous romanien congelats. Mentre els polítics debatien a dins del Parlament, a fora del mateix es reunien, expectants, centenars de persones per a presenciar l’aprovació d’una llei llargament esperada. El nou text, que tindrà efectes immediats després de la seva pertinent publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), s’aplicarà als seixanta municipis catalans que acullen més de vint-mil habitants.
En què consisteix la llei?
L’objectiu principal de la llei és la regulació dels preus dels habitatges. Per això preveu un conjunt de mesures. Són les següents:
- Els preus dels lloguers no podran ser incrementats respecte l’anterior contracte. A més, si el preu de l’habitatge en qüestió estava per damunt de la mitjana dels lloguers de la zona, en el nou contracte s’haurà d’ajustar a l’índex de preus fixat per la Generalitat.
- Els habitatges que entrin al mercat per primera vegada, també s’hauran de fixar d’acord a l’índex de preus que fixi l’administració de cada zona.
- Quedaran exemptes de la normativa els contractes anteriors a l’any 1995, així com tota obra nova, a efectes d’incentivar l’habitatge protegit.
Les dues següents són fruit de les esmenes presentades per a Junts per Catalunya:
- En el cas que el propietari de l’habitatge arrendat efectuï obres i reparacions en l’immoble, el preu del mateix podrà incrementar-se fins a un màxim del 20% respecte a l’anterior contracte.
- Queden exclosos de la normativa els propietaris que tinguin una renta inferior 2,5 vegades inferiors al Indicador de Renta de Suficiència (IRSC), poc menys de 2000 euros al mes.
El PSC es queda fora
El gran absent de la llei ha estat el Partit Socialista de Catalunya. El silenci de la formació al voltant de tot el procés de deliberació ha fet evidenciar que el bloc anomenat “unionista” té en comú alguna cosa més que l’eix nacional. Una estratègia que pot contribuir a ocupar part de l’espai de C’s, però que oblida gran part de la seva base social, més identificada amb els valors progressistes de la igualtat i la justícia social que no pas amb el bloqueig per garantir la unitat d’Espanya.
La importància dels moviment socials
L’aprovació de la llei és indissociable de la feina del Sindicat de Llogateres, que ha estat l’artífex principal i qui n’ha fet possible la tramitació. Una lliçó de realisme polític per aquells que pensen que els moviments socials no tenen incidència en els processos legislatius, i tota una demostració que sense l’organització dels veïns i veïnes al voltant de la defensa d’un dret tan fonamental com és el de l’habitatge, aquesta llei no hagués tirat endavant.
El Sindicat de Llogateres no només ha contribuït en la redacció del text, sinó que ha exercit de lobby de pressió cap a Junts per Catalunya, que, després d’arribar a un acord inicial amb la resta de partits, va intentar torpedinar-ne l’aprovació mitjançant la introducció d’un conjunt d’esmenes que desvirtuaven el propòsit inicial de la llei. Acostumats a que les tasques de pressió s’exerceixin des de grans despatxos, l’aprovació d’aquesta llei mostra que hi ha altres maneres possibles d’incidir en la política institucional.
EL TC, l’últim escoll
Si bé la llei entrarà en vigor a tota Catalunya de manera oficial quan es publiqui al DOGC, el Tribunal Constitucional s’albira com l’últim escull per a que la llei prosperi. A instàncies del Partit Popular i de C’s, el primer borrador de la llei va ser dut davant del Consell de Garanties Estatutàries, l’òrgan consultiu del Parlament que elabora informes sobre la possible inconstitucionalitat dels textos presentats. Segons els lletrats del Parlament, la llei podria envair competències de l’Estat i ser declarada, per tant, inconstitucional.
Per a que això succeís, hauria de ser una força política la que presentés un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, fet que no és gens descartable que succeeixi, tenint present l’historial recent de recursos presentats pel Partit Popular (entre elles, el Decret-llei contra la pobresa energètica o la Llei de Consultes populars). Molt possiblement, doncs, tot quedi en mans dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional, que hauran de decidir sobre les condicions d’existència d’una gran part de la població catalana.
