Fa menys d’un mes publicàvem un reportatge sota el titular “2022 i segueix morint gent a la feina i segueix sense abordar-se la sinistralitat laboral”. En aquest, encara sense saber les dades oficials del darrer any, analitzàvem com havia incrementat la sinistralitat laboral i en quina mesura els accidents provocaven baixes, situacions d’incapacitat o fins i tot la mort. Ho fèiem perquè a dia 10 de gener ja es registrava la tercera mort laboral de l’any.
Menys d’un mes després, sabem que l’any 2021 es van produir un total de 201.153 accidents de treball, fet que comporta un augment del 15,18%, respecte el 2020, segons les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat,
En números totals, d’aquests accidents, 184.448 s’han produït durant la jornada de treball (suposant un augment del 14,73%) i 16.705 in itinere, de camí d’anada o tornada de la feina (increment del 20,41%). Entre els accidents en jornada, 90.985 van donar lloc a una baixa laboral, mentre que 93.463 no han produït incapacitat temporal, xifres que representen augments del 21,06% i del 9,16%, respectivament. Per gravetat i respecte a l’any anterior, al 2021 es van produir més accidents de treball lleus i greus durant la jornada i amb baixa, suposant uns increments del 21,18% i del 6,83%. En canvi, s’observa un descens del 12,66% en els accidents mortals, havent-se produït un total de 69 morts en el treball, 10 menys que al 2020.
Segons s’analitzava ja amb les dades dels onze primers mesos de l’any, les principals causes de mort en jornada laboral són els infarts i vessaments cerebrals i els accidents de trànsit. Si bé sindicats com la UGT destaquen que el Pla de Xoc contra l’accidentalitat mortal, elaborat recentment pel Ministeri de Treball i Economia Social, no aborda les morts a la feina per les patologies no traumàtiques, cal també exigir la correcta gestió a les empreses dels riscos psicosocials i organitzacionals. I és que aquests tipus de riscos podrien estar darrere de moltes morts en accidents de treball, ja que els infarts i vessaments cerebrals poden tenir relació amb la presència de riscos psicosocials com l’estrès laboral, i els accidents de trànsit en jornada laboral poden relacionar-se amb un excés de càrrega de treball o els terminis ajustats de temps.
En aquest sentit, les dades a nivell català destaquen que el 34,78% d’aquests accidents mortals es van produir per causes no traumàtiques, (per exemple, infarts, vessaments cerebrals i altres patologies no traumàtiques), relacionades amb elements de l’organització del treball, com ara, pressions i càrregues de treball, i no a qüestions de seguretat.
Les dades mostren també un increment dels accidents in itinere lleus i greus, del 20,60% i 8,67% respectivament, mentre hi ha hagut un descens del 23,81% en els accidents mortals in intinere, amb 16 persones mortes, 5 menys que en 2020.
Des de sindicats com CCOO apunten que “cada persona morta pel treball és una xacra que hem de denunciar, no podem permetre que es normalitzi”. Afegeixen que cal analitzar aquesta disminució de la mortalitat en la feina amb certa prudència, ja que el 2020 va mostrar un comportament a l’inrevés, amb un marcat descens dels accidents ocorreguts durant la jornada més fàcilment ocultables per empreses i mútues, és a dir, aquells classificats com a lleus o greus, i un augment del 21,54% en els accidents mortals. De fet, al 2021 s’han produit 4 persones mortes més en el treball que al 2019 (creixement del 6,15%).
Per sexes, la majoria dels accidents de treball en jornada i amb baixa produïts al 2021 els van patir homes, no obstant les variacions respecte al 2020 van ser més pronunciades en el cas de les dones, amb uns increments del 31,89% pels accidents lleus, del 20,59% pels greus i del 500% pels mortals, en produir-se 5 accidents mortals més que al 2020, on només es va produir 1. Per la seva banda, els homes van mostrar una reducció del 19,23% de la mortalitat laboral, patint 63 accidents mortals, i uns augments del 16,85% dels lleus i del 4,40% en el cas dels greus.
CCOO considera que aquestes xifres reflecteixen una reactivació de l’activitat econòmica en un clar context de precarietat laboral i d’incompliments empresarials en la protecció de la salut de les persones treballadores. Al mateix temps, apunten que l’aplicació de la reforma laboral i, en concret la disminució de la temporalitat, és un factor que pot fer disminuir la sinistralitat, ja que les persones treballadores amb contracte temporal pateixen el doble d’accidents que les que tenen un treball estable.
El sindicat també denuncia que el sistema preventiu actual es caracteritza per un alt ús dels serveis de prevenció externs, fet que es vincula amb una menor prevenció interna a l’empresa, així com per una extensa voluntat empresarial de compliment mínim dels formalismes legals que no genera una prevenció eficaç, mostrant-se com a un sistema esgotat que requereix de canvis legals immediats i de majors inversions per parts de les administracions públiques en el seguiment, inspecció i control de la pràctica preventiva real que es realitza a les empreses.
En aquesta línia, una tasca de treballadors i sindicats contínua és insistir a la Inspecció de Treball i a la Fiscalia perquè actuin de manera contundent en la vigilància de la qualitat de la prevenció, tant en la via administrativa com la penal i exigir a les empreses compromís absolut amb la vida i la salut de les persones treballadores.
Catalunya Plural, 2024 
