La llei d’habitatge ha iniciat el seu tràmit parlamentari en el Congrés després que la Mesa de la Cambra hagi admès a tràmit el projecte de llei aprovat pel Govern. Ara s’obre un període de vuit dies perquè els partits puguin presentar esmenes al text original. El projecte de llei haurà de ser debatut i votat en el ple del Congrés i podria tramitar-se amb modificacions.
El Govern espera tenir aprovada la Llei d’Habitatge en el tercer trimestre de 2022, per la qual cosa ha demanat la seva tramitació d’urgència en el Congrés.La que acabarà sent la primera llei d’habitatge en 44 anys de democràcia, ve acompanyada per diferents polèmiques. Arriba amb excessiu retard després d’anys sofrint els efectes de la bombolla immobiliària i l’emergència residencial generada després del seu esclat amb nefastes polítiques de protecció als grans especuladors, que han inflat lliurement els preus del mercat augmentant la problemàtica per a milers de famílies que continuen debatent-se per omplir una cistella de la compra, cada dia més cara, o pagar casa seva.
Malgrat ser un tema ”prioritari” per a l’actual Govern des del primer dia, les mancances del projecte de llei són bastant evidents, com no han deixat de denunciar els actors socials com la PAH i totes les organitzacions que formen part de la Iniciativa Ley Vivienda. Una aliança ciutadana que va fer la seva presentació pública fa exactament un any i el 30 de setembre, registrava la primera llei d’habitatge elaborada per la PAH, els sindicats de llogateres i secundada pels sindicats i un centenar d’organitzacions socials. Va ser presentada i registrada en el Congrés amb les signatures d’Unides Podemos, Més País, Eh-Bildu, ERC, Junts Per Catalunya, CUP, Compromís, BNG i Nova Canàries.
La llei que recull bona part de les reivindicacions històriques del moviment d’habitatge, el 15 de desembre, va ser rebutjada amb els vots de PSOE, PP, VOX i Ciutadans. Una vegada més, la dreta d’aquest país donava l’esquena a les demandes ciutadanes i s’obria la fase d’apostar per una llei d’habitatge menys ambiciosa i valenta, malgrat ser catalogada com a ”històrica” pels socis de Govern.
Una llei d’habitatge que principalment aposta pel lloguer
Enorme és la problemàtica amb l’habitatge. Els desnonaments continuen tot i amb la moratòria, les execucions hipotecàries es tripliquen en plena pandèmia, el sensellarisme està cada dia més present, per citar tres de les pitjors conseqüències derivades de la crisi econòmica, l’especulació i la falta d’habitatge públic.
Malgrat tot, el projecte de llei del Govern deixa això enrere per a apostar per la regulació del lloguer, quedant-se a mig gas i plantejant una sèrie de mesures que de no millorar, passarà aquesta legislatura sense veure-les efectives.
La pròrroga de 18 mesos per a aplicar la llei als fons d’inversió, els permetria signar en zones tensionades, durant aquest temps, contractes per sobre de l’índex de referència, fins i tot apujant els preus. Tenint en compte que entre 2013 i 2019, els preus s’han duplicat, això va totalment en contra de la necessitat urgent per a promoure la seva baixada.
El Govern renuncia a la seva obligació d’establir uns mínims comuns al conjunt de l’Estat, traslladant al criteri de les CCAA tant la declaració de zones tensionades, com la possibilitat de recàrrecs en l’IBI (càrrega insignificant i discriminatòria) on a més, hauran de decidir els ajuntaments. Ja les CCAA autònomes governades pel PP: Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Andalusia i Múrcia s’han declarat insubmises a aquesta llei, privant als seus habitants dels escassos avantatges d’aquesta llei, augmentant la discriminació per raó del territori de residència.
S’apel·la a les competències en habitatge, que són competències territorials i no del Govern central. Dada curiosa quan és el mateix PP i els seus aliats habituals els qui destinen part dels seus esforços a recórrer els avenços socials en matèria d’habitatge en els territoris com Catalunya, on no tenen poder. Amb tot i això, poden atacar lleis com la 24/2015 d’emergència residencial contra els desnonaments i la pobresa energètica, el Decret 17/2019 de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge, o la Llei catalana 11/2020, una llei pionera en tot l’estat i que regula els preus dels lloguers, amb la finalitat de contenir la pujada d’aquests.
Altres limitacions per a poder regular els lloguers, són establir el límit de “gran propietari” en propietaris de 10 o més habitatges. Una definició que impedirà a la majoria d’inquilins veure rebaixades les seves rendes, al mateix temps que es lliuri als propietaris que siguin persones físiques, de les obligacions de rebaixar, encara que siguin grans propietaris.
Una regulació del preu dels lloguers de caràcter voluntari i la falta de mesures per a fer efectiva la prohibició dels desnonaments sense alternativa residencial, són les principals crítiques del moviment d’habitatge a una llei que no inclou garanties suficients perquè pugui aplicar-se i acabi ajudant a qui més el necessita.
Podem sumar-li que la llei no reconeix com a dret subjectiu el Dret a l’Habitatge, vulnerant el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials de Nacions Unides. En tema de desnonaments, no els prohibeix ni dona cap mena de resolució més enllà d’allargar la problemàtica en el temps deixant la responsabilitat a les administracions territorials i municipals, incapaces de donar resposta davant la falta d’habitatge per a això.
Informe del Consell General del Poder Judicial
En informe previ a l’1 de febrer, el CGPJ afirma que la llei d’habitatge pogués incórrer en inconstitucionalitat per invasió de competències de l’Estat en les pròpies de CCAA en matèria d’habitatge.
L’art.149 CE no inclou expressament entre les competències d’ús exclusiu de l’Estat, l’habitatge. No obstant això, just per a evitar aquestes possibles situacions de conflictes competencials, l’art.149.3 CE estableix que, “les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat podran correspondre a les CCAA. Les competències sobre les matèries que no s’hagin assumit pels Estatuts d’Autonomia, correspondran a l’Estat, les normes del qual prevaldran en cas de conflicte, sobre les de les CCAA en tot el que no sigui atribuït a l’exclusiva competència d’aquestes. El dret estatal serà, en tot cas, supletori del dret de les CCAA.
Esmenes dels col·lectius socials
Els moviments socials per l’habitatge, van establir unes línies vermelles ja des del moment de la redacció de la llei que van registrar el setembre de 2021. Una llei alternativa i una sèrie de mesures irrenunciables, que són la base de les esmenes que van forçar perquè siguin defensades, almenys pel bloc parlamentari que va registrar la proposta.
En aquesta línia, s’han obert una sèrie de trobades i negociacions amb els socis de Govern per a posar sobre la taula aquestes qüestions irrenunciables amb la intenció que siguin acceptades pel mateix PSOE per a millorar el text actual de cara a la seva votació.
Tant la PAH com el Sindicat d’inquilines, ja s’han assegut amb Ione Belarra, Raquel Sánchez i avui mateix, la PAH s’ha reunit amb el secretari general d’Agenda Urbana i Habitatge, David Lucas.
En la reunió d’aquest matí, la PAH ha posat sobre la taula les qüestions que considera irrenunciables i necessàries perquè la llei compleixi el seu objectiu al mateix temps que dona resposta a l’emergència més imminent.
Stop desnonaments
En tema de desnonaments, la preocupació més immediata és la fi de l’escut social i la moratòria de desnonaments, el 28 d’aquest mes. No hi ha una decisió ferma sobre això per part del Govern. Davant la sol·licitud de pròrroga fins que existeixi una llei que acabi amb ells i doni solucions, i a més que ampliï aquesta moratòria a totes les famílies amb informe de vulnerabilitat, el ministeri afirma estar estudiant la pròrroga.
En el pertinent a la llei d’habitatge, la PAH demana la paralització de tots els desnonaments de famílies vulnerables, incloent en el procediment totes les recomanacions dels dictàmens DESC, així com fer vinculants per als jutjats les mesures cautelars emanades d’aquest Comitè. La gran demanda històrica de la PAH per a garantir els reallotjaments davant la falta d’habitatge públic, és incloure en la llei l’obligació d’oferir lloguer social en el cas de bancs i grans propietaris i reallotjament per l’administració en casos de petit propietari.
Lucas ha afirmat compartir la necessitat d’aturar els desnonaments i aconseguir habitatge per a les famílies i que s’està treballant en propostes més concretes que les redactades actualment.
Parc públic
Sobre l’ampliació de parc públic amb mesures que plantegen, entre altres: la cessió obligatòria d’habitatge buit de bancs i fons d’inversió; passar els habitatges de la SAREB i la seva gestió al parc públic, la prohibició a la venda d’habitatge públic i eliminar les exempcions fiscals a les SOCIMIS i fons voltor, destinant aquests ingressos a la política pública i social d’habitatge.
Des del ministeri, traslladen que estan estudiant ampliar el parc promovent convenis, mediacions o programes de foment amb entitats financeres i no hi ha establert encara cap procediment sobre l’habitatge propietat de la SAREB.
Dació en pagament i segona oportunitat
La llei no contempla cap mesura sobre aquesta problemàtica. S’han compromès a estudiar les mesures contra el sobreendeutament i Dret subjectiu a l’habitatge, de manera que totes les persones podran exigir el compliment efectiu del dret a l’habitatge tant davant els òrgans administratius com en els judicials.
La PAH continua apostant per la dació en pagament perquè amb el lliurament del ben hipotecat es pagui el deute, la Responsabilitat Limitada perquè quan la garantia recaigui en l’habitatge habitual, la responsabilitat quedi limitada exclusivament al ben hipotecat.
Per a evitar el sobreendeutament i facilitar la segona oportunitat, les demandes de la PAH passen per la impossibilitat de desnonar habitatge usual quan el deutor vulnerable estigui en procediment de 2a oportunitat; cancel·lació del deute vinculat a l’habitatge usual; justícia gratuïta; els deutes d’hipoteca sobre habitatge usual deixaran de reportar interessos; normes específiques de quitació obligatòria per a habitatge habitual en fase d’Acord Extrajudicial de Pagaments; o el preu mínim d’adjudicació en subasta al 100% del valor habitatge habitual, així com la protecció als avaladors.
Lloguer i subministraments
Dues problemàtiques que han quedat ajornades per a una altra reunió. El que planteja la PAH són mesures per a prohibir els preus abusius i aconseguir que el lloguer sigui assequible i estable, dotant als Ajuntaments que el necessitin, la capacitat de crear índexs de referència locals que tinguin en compte la capacitat adquisitiva de la població. Augment de la durada dels contractes, sobretot en víctimes de violència de gènere, persones majors de 65 anys i col·lectius vulnerables. Habilitar ajudes a les famílies vulnerables en casos que el seu amo sigui un petit propietari. Més seguretat en els contractes per a garantir l’estabilitat tant d’inquilins com petits propietaris.
Per a la pobresa energètica, prohibir els talls d’aigua llum i gas a famílies en situació de vulnerabilitat a través del principi de precaució, és a dir, obligant a les empreses abans de tallar preguntar a SS si la família que no pot pagar és vulnerable i si és així ha de garantir-se el subministrament. Establir una tarifa social progressiva en funció dels ingressos de la família.
Sens dubte, el resultat final d’aquesta llei encara està per escriure
Catalunya Plural, 2024 
