El conegut popularment com a “banc dolent”, es defineix a si mateix com: una entitat creada en 2012 amb la missió d’ajudar a millorar l’economia espanyola en un termini limitat. La Sareb és una empresa amb un compromís públic. Som part de l’esquema plantejat en 2012 per l’Estat espanyol i les autoritats europees per a recapitalitzar les entitats financeres més afectades per la crisi. No som un banc, som la companyia que va absorbir els actius deteriorats d’aquelles entitats financeres.
Dit d’altra manera, després de rescatar a la banca amb diners públics, el govern del PP liderat per Mariano Rajoy, va crear una societat per a comprar i gestionar l’habitatge de les entitats financeres amb l’objectiu de sanejar els seus comptes. Habitatges procedents de la bombolla immobiliària que va esclatar en 2008 i va arribar al seu zenit en 2012.
Amb Luis de Guindos com a ministre d’Economia, el 29 de novembre de 2012, la Sareb quedava constituïda per un període màxim de 15 anys, fins a 2027, amb un capital de 4.800 milions d’euros. D’aquests, el 45% van ser aportats per l’Estat a través del FROB. El 55% restant ho van aportar entitats privades, amb el Banc Santander, CaixaBank i Banc de Sabadell com a principals socis, al costat de Kutxabank, Ibercaja, Bankinter, Unicaja Banc, Cajamar o Mapfre.
La Sareb va comprar una sèrie de béns immobiliaris que incloïen solars, habitatges i, sobretot, crèdits a promotors immobiliaris que havien fet fallida i no podien pagar els seus deutes. Els crèdits estaven sostinguts per garanties que eren pisos o solars. En 2015, la Sareb manifestava haver adquirit 100.000 immobles, 400.000 immobles en garantia i uns 70.000 préstecs, arribant a pagar 50.781 milions d’euros, una suma molt per sobre del capital inicial amb el qual s’havia constituït.
D’on van sortir els diners? D’un préstec de 51.000 milions d’euros de la Unió Europea, que van demanar les entitats financeres rescatades que formaven part de la Sareb. La jugada era rodona: vendre els béns adquirits i amb el benefici retornar el préstec a 15 anys. El millor? Tots els diners que la Sareb no retornés, com a avaladora d’aquest joc de trilers, ho faria l’Estat Espanyol, de nou amb diners públics.
En resum, la Sareb és una gran immobiliària pública que anava a privatitzar els habitatges. Els interessos que hi ha darrere han estat ocultant la seva veritable naturalesa, maquillant-la com a entitat privada per a poder eludir els controls exigits en la Llei de Contractes del Sector Públic.
El deute de la Sareb ja és deute públic
Tot el pla elaborat per De Guindos s’ha desmuntat amb les pèrdues i el deute acumulat per la Sareb al llarg d’aquests nou anys, arribant a la suma de 34.145 milions d’euros el desembre de 2020. El març de 2021, Europa va obligar Espanya a reconèixer el deute de la Sareb com un deute íntegrament públic.
El 19 de gener d’enguany, es va publicar en el BOE el Reial decret llei que modifica el règim jurídic de la Sareb pel qual l’Estat prendrà control sobre la majoria de les accions, però la Sareb continuarà funcionant com una entitat privada, per a “garantir que la potencial presa de control del FROB no suposi un canvi en la seva capacitat d’actuació com a instrument de resolució”. Això serà així fins a 2027, quan es compleixin els 15 anys de terme per als quals es va crear la Sareb.
On són els diners?
La inversió de les entitats financeres en la Sareb els ha permès controlar la major immobiliària d’Europa, que havia estat finançada amb diners públics. Altamira (Santander), Servihabitat (CaixaBank) i Solvia (Banc de Sabadell) van ser les immobiliàries encarregades de vendre el patrimoni de Sareb, cobrant per això comissions de centenars de milions d’euros que els van permetre compensar les pèrdues dels bancs en el capital de Sareb. Finalment, la Sareb va encarregar la venda del seu patrimoni a una altra immobiliària més, Haya Real State pertanyent al fons voltor Cerberus que va rebre el contracte quan José María Aznar Botella va ser designat conseller.
Al mateix temps, els bancs que formen part de la Sareb, han obtingut 780 milions d’euros en crèdits fiscals per les pèrdues que els ha causat la seva participació en aquesta entitat. En les seves pròximes declaracions de l’impost de societats, els bancs podran restar aquests 780 milions d’euros del que haurien de pagar. Així, el govern posa totes les facilitats perquè continuïn pagant zero euros per aquest impost.
La Sareb no ha publicat a qui ha venut els seus béns. Els intermediaris financers han venut una part a particulars, però en la seva majoria aquests han estat venuts als grans fons voltor, com Blackstone, Cerberus, Fortress, Texas Pacific Group o els noruecs Axactor.
En total la Sareb ha ingressat 27.000 milions d’euros, però només ha reduït el seu deute en 15.000 milions. La diferència entre les dues xifres són els costos de funcionament de la societat. Segons va publicar El Confidencial, Sareb destinava una partida pressupostària de 13.000 euros per al servei d’àpats setmanal de la direcció i també hi havia una partida de 8.000 per al servei d’àpats mensual del consell d’administració.
Vídeo de la PAH de 2015 iniciant la campanya la Sareb és nostra i explicant per què
Clam social, si el deute és públic, els pisos també
La Sareb va manifestar recentment que disposava de 60.000 habitatges. Si a aquesta xifra li sumem els crèdits dels promotors immobiliaris, que estaven garantits amb habitatges, i l’execució dels quals en molts casos encara està en fase judicial, la Sareb continua incorporant habitatges al seu patrimoni.
Des dels inicis de la Sareb, la PAH va popularitzar el lema la Sareb és nostra, reclamant els seus habitatges per a ampliar el parc públic i donar resposta a l’emergència residencial.
El març de 2021 es presentava l’espai Pla Sareb, format per col·lectius i activistes del moviment d’habitatge, donant-se a conèixer en una acció en la seu del FROB, a Madrid, per a demanar una taula de negociació on s’abordin les problemàtiques entorn de l’habitatge. La mobilització va arrencar al FROB el compromís d’una reunió per a negociar col·lectivament els casos de Sareb i que les cases de l’anomenat ‘banc dolent’ passin a formar part del parc públic d’habitatge.
En l’últim any els col·lectius per l’habitatge s’han anat organitzant i han sortit extensions territorials per a aconseguir els objectius que es van plantejar al FROB i a la Sareb, que segueixen en el tinter.
Ahir a Barcelona, València, Alacant, Valladolid i Madrid s’han realitzat mobilitzacions per a lliurar a les Delegacions i Subdelegacions de Govern un document i interpel·lar a l’Estat en la intervenció de la Sareb.
La Sareb és nostra i les seves cases també
El comportament de la Sareb ha ocasionat un gran malestar a moltes famílies, directament o a través de comportaments inhumans de les empreses que han gestionat els habitatges.
La situació s’ha fet insostenible: no es contesta a la gent, se li incoen demandes judicials i desnonaments. Els contractes signats no respecten el marc legal i s’ha convertit en normal la pràctica de l’assetjament psicològic immobiliari amb crides i enviament de cartes amenaçadores amb la no renovació de contractes, l’ambient general és de por i desassossec.
Davant aquesta situació, milers de famílies i centenars de blocs sencers demanen una intervenció urgent de la Presidència del Govern per a aconseguir establir un canal de reunió, diàleg i intercanvi de propostes. Propostes tan urgents com la suspensió de tots els desnonaments i paralització dels procediments judicials en curs fins que s’analitzin i es busquin alternatives adequades; o dur a terme una auditoria pública de l’entitat i de les seves activitats desenvolupades com a resposta a la falta de transparència dels comptes de la Sareb i el FROB. El resultat d’aquesta auditoria ha de ser vinculant i comportar que els habitatges de la Sareb passin a conformar un parc d’habitatge públic.
En el pla elaborat pels moviments per l’habitatge, també es recull que la gestió dels habitatges de la Sareb sigui pública, lloguers socials, d’almenys 7 anys, concordes als ingressos i en el mateix habitatge per a tots els veïns sense exclusió i el compromís de renovar els lloguers ja signats amb l’entitat, mitjançant la signatura de nous contractes amb una durada mínima de 7 + 3 anys com estableix l’actual LAU, de manera que es proporcioni estabilitat a les persones residents. Així com l’eliminació de les clàusules abusives en els contractes de lloguer oferts per la SAREB i alternatives de resolució de les famílies en situacions d’impagament.
Una bateria de propostes que serien la solució que garanteix el dret a l’habitatge de totes les persones en un pis de la Sareb. Seria justícia social que es deixés de rescatar a la banca i es comencés a rescatar a la gent.
Catalunya Plural, 2024 
