Existeix una amenaça real que Rússia cometi un genocidi a Ucraïna. A mesura que sorgeixen proves de crims de guerra, hi ha raons per a creure que ja pot estar ocorrent. “Les forces de Rússia han comès crims de guerra a Ucraïna”, va declarar el passat 23 de març el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken. Blinken va citar com a prova de la seva acusació la destrucció per part de Rússia de “edificis d’apartaments, escoles, hospitals, infraestructures crítiques” i un hospital de maternitat a la ciutat assetjada de Mariúpol.
Rússia ha matat almenys a 1.189 civils i ha ferit a altres 1.901 ucraïnesos des que va començar el seu atac a Ucraïna al febrer de 2022, segons les Nacions Unides. És probable que el nombre real de morts sigui molt més gran. Aquest tipus d’atacs a civils durant el conflicte es consideren crims de guerra, segons el dret internacional.
Però els crims de guerra solen anar acompanyats d’altres crims atroços, un terme jurídic que també abasta la neteja ètnica, els crims contra la humanitat i el genocidi. I, de fet, hi ha proves que Rússia també ha comès crims contra la humanitat, o atacs generalitzats contra la població civil d’Ucraïna. Aquests atacs inclouen assassinats, desaparicions forçades, violacions i tortures.
També inclouen les deportacions massives d’ucraïnesos a Rússia que, segons s’informa, està duent a terme el Kremlin en l’est d’Ucraïna. Alguns observadors adverteixen que aquesta violència té el potencial de convertir-se en un genocidi, sobretot tenint en compte la propaganda russa i la destrucció física de Mariúpol i altres ciutats.
Els funcionaris ucraïnesos afirmen que el genocidi ja ha començat. “El bombardeig aeri d’un hospital infantil”, va dir el president Volodímir Zelenski el 9 de març de 2022, “és la prova definitiva que s’està produint un genocidi d’ucraïnesos”.
Altres experts no hi estan d’acord, i a vegades argumenten que la violència russa no compleix els requisits legals del genocidi. No obstant això, donada la magnitud de la violència russa a Ucraïna, els advertiments de genocidi s’han de prendre seriosament.
L’àrea d’estudis sobre genocidis, on he treballat durant molt de temps, ha desenvolupat marcs per a avaluar l’amenaça de genocidi en situacions tan volàtils com aquesta. Aquestes eines, inclosa una utilitzada per l’ONU, indiquen que Ucraïna corre un risc considerable d’estar sofrint genocidi.
Precedent històric
Genocidi es refereix a “actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquests actes no sols impliquen l’assassinat de persones, sinó que tracten de destruir al grup objectiu, causant “greus danys físics o mentals”, creant “condicions de vida” dures, impedint els naixements i “transferint per la força” als nens a un altre grup.
Un factor de predicció del genocidi és un historial de violacions massives dels drets humans i crims atroços, inclòs el genocidi. Rússia té un llarg historial de violència massiva contra els ucraïnesos i altres grups.
Tal vegada el més infame és que la Unió Soviètica va promulgar polítiques agràries que van provocar escassetat d’aliments i una fam que va matar a milions d’ucraïnesos entre 1932 i 1933. Això es coneix com l’Holodomor, una paraula ucraïnesa que significa “mort per fam”. Altres atrocitats soviètiques inclouen la deportació forçada de grups nacionals i ètnics i les purgues polítiques massives.
Després del col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, Rússia va cometre violència massiva contra la població civil a Txetxènia, Geòrgia i Síria. Va bombardejar i va arrasar ciutats com Grozni el 1995 i Alep el 2016.
Commoció política
El genocidi i els crims atroços també estan fortament correlacionats amb l’agitació política, especialment la guerra. Aquesta agitació desestabilitza la societat i la fa menys segura, especialment per als grups de persones vulnerables als quals es pot culpar de la inestabilitat política o econòmica.
S’han produït genocidis durant conflictes mundials, com el genocidi armeni durant la Primera Guerra Mundial, i l’Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. I també hi ha genocidis associats a la conquesta colonial i a la invasió, com la destrucció dels pobles indígenes d’Amèrica del Nord.
Països com la Xina i Cambodja també han emprès projectes d’enginyeria social que han donat lloc a genocidis. Rússia ha experimentat una sèrie de conflictes polítics, incloent la crisi econòmica actual. La invasió russa d’Ucraïna és el tipus de conflicte armat que sol associar-se als crims atroços.
Ideologia i demonització
El genocidi es justifica mitjançant la propaganda i un llenguatge que devalua i demonitza a les poblacions assenyalades. Els exemples històrics abunden, des de les caricatures colonials europees dels indígenes “bruts” i “salvatges” fins a les representacions nazis dels jueus com a rates.
Rússia utilitza aquest tipus de llenguatge demonitzador per a justificar la seva invasió d’Ucraïna. En primer lloc, Rússia descriu la seva violència com a necessària per a “desnazificar” Ucraïna. El president Vladímir Putin, per exemple, s’ha referit als dirigents ucraïnesos com una “banda de drogoaddictes i neonazis”.
I, en segon lloc, Putin ha suggerit que la identitat ucraïnesa no és real i que, històricament, “russos i ucraïnesos són un sol poble –una nació, de fet”. Provar la intenció genocida és difícil, especialment en un tribunal. Això és evident en els debats actuals –inclòs un cas judicial en curs en la Cort Internacional de Justícia– sobre si Myanmar va cometre genocidi contra el poble rohingya, un grup minoritari musulmà.
Però pot inferir-se per patrons de violència coincidents amb la definició de genocidi legal. Rússia ha atacat i matat a civils i, pel que sembla, ha deportat a Rússia a centenars de milers d’ucraïnesos, inclosos nens. I ha bombardejat un hospital de maternitat.
També ha generat “dures condicions de vida” en parts d’Ucraïna. Ha destruït el subministrament elèctric i d’aigua, ha privat als ucraïnesos d’aliments i ajuda humanitària i ha desplaçat a més de 10 milions de persones dins i fora d’Ucraïna.
Rússia pretén apoderar-se i russificar el Donbas i altres parts de l’est d’Ucraïna, on, si se li pren la paraula a Putin, esborrarà una identitat ucraïnesa “imaginària”. Existeix un risc significatiu que Rússia cometi un genocidi a Ucraïna. De fet, és possible que ja hagi començat.
Aquest article ha estat publicat originalment en The Conversation
Catalunya Plural, 2024 
