1) El retorn dels exiliats
La futura derogació del delicte de sedició obra la porta al retorn d’aquells exiliats polítics com Marta Rovira i Clara Ponsatí, ja que, a l’espera del pronunciament del Tribunal Suprem, el delicte deixaria de tenir efectes jurídics. És diferent el cas de Toni Comín i Carles Puigdemont, al estar també imputats per un delicte de malversacció.
2) En Comú Podem sembra, ERC recull
Els diputats d’En Comú Podem al congrés dels diputats van fer dels indults i de la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió un dels seus objectius de legislatura. En aquest sentit cal assenyalar a Jaume Asens com a figura clau per convèncer al PSOE de la necessitat de derogar una tipologia de delictes completament anacrònics en el dret penal contemporani. Per altra banda, tot i que és evident que sense la pressió d’ERC (i la necessitat de Pedro Sánchez de comptar amb els seus vots per aprovar els pressupostos) no s’hagués arribat fins aquí, la notícia ha estat ràpidament aprofitada per part del president Aragonès, que ha tret pit de l’estratègia de negociació amb l’Estat.
3) Junts per Catalunya, un altre fracàs
És molt difícil ser un polític de Junts per Catalunya a dia d’avui. A banda de les múltiples causes que expliquen el seu declivi en la darrera enquesta del CEO, se li ha de sumar la noticia sobre la derogació dels indults. Mentre ERC va aconseguint resultats concrets, els posconvergents naufraguen en un mar de dubtes estratègics i lluites internes.
4) España s’homologa al dret europeu
Una de les justificacions de Pedro Sánchez per a tirar endavant la derogació del delicte de sedició ha estat la necessitat d’homologar el codi penal a la resta de països de l’Unió Europea. Recordem els maldecaps — i els ridículs — que els membres del Tribunal Suprem com Pablo Llarena han hagut de suportar dels seus col·legues europeus com el jutge del tribunal de Schleswig-Holstein, que es van negar a extraditar a Puigdemont ja que el delicte de sedició no tenia cap paral·lelisme en el codi penal alemany.
5) “Desórdenes públicos agravados”, un possible cavall de troya de la repressió
A la derogació del delicte de sedició li seguirà la creació d’una nova tipologia delictiva, l’anomenat “desórdenes públicos agravados”, que posarà penes de fins a cinc anys a aquelles persones que es manifestin obstaculitzant la via pública i/o envaeixin edificis o instal·lacions diverses. Com explicava Jaume Asens a RAC1, aquesta ha estat una condició imposada pel PSOE per tal d’acceptar la derogació de la sedició. A l’espera de conèixer el redactat definitiu, es tem que aquest nou delicte només faci que criminalitzar la protesta i la mobilització social. Cal tenir present que la Llei Mordaça segueix intacta, tot i Pedro Sánchez es comprometés derogar-la l’any 2015.
