El 2022 ha estat carregat d’immunitat, i és que aquest any s’ha assolit la xifra de 5.400 milions de persones (69,5% de la població) que tenen almenys una dosi de vacunació contra el coronavirus a escala mundial. Ara bé, si la vacuna més trendy dels darrers anys és la de la COVID, aquest any s’ha convertit també en el flagell contra el paludisme: UNICEF ha aconseguit l’adjudicació d’un contracte per al subministrament de la vacuna contra la malària de la farmacèutica GSK, cosa que permetrà que 18 milions de dosis estiguin disponibles en els pròxims tres anys. El 2020, paral·lelament a l’explosió del coronavirus, a diversos països africans tenien la seva pròpia pandèmia que fa dècades que s’arrossega, i és que aquell any gairebé mig milió de nens van morir de malària al continent. Amb els 18 milions de dosis pactades, es salvaran milions de vides.
RTS,S/AS01, la vacuna que ha revolucionat la lluita contra la malària
Científics nord-americans anunciaven fa unes setmanes que havien aconseguit la “ignició”, una reacció de fusió nuclear amb un guany net d’energia. Aquest punt esdevé clau per a un futur, tal com afirmaven, on es podria obtenir una font d’energia lliure de carboni. Ara bé, aquest descobriment no ens ha de fer perdre el nord, i és que com explica l’investigador científic del CSIC Ferran Vallespinós, “la fusió nuclear no estarà a punt per a la lluita urgent contra el canvi climàtic, que és la principal tasca que tenim davant aquest segle XXI”
Incendis de gran extensió, temperatures infernals, temporals caòtics… l’emergència climàtica és una evidència que moltes persones, institucions i governs es neguen a creure. Una bena als ulls que permet continuar vivint en la comoditat de l’abundància per als països més rics. Però per sort -o per sentit comú-, són molts els que entenen la magnitud del problema i prenen mesures per frenar els efectes irremeiables a què es pot arribar. La consciència col·lectiva hi és, i destaca el suport de la joventut a les manifestacions que venen de part d’ells mateixos, d’associacions d’estudiants i joves units per una causa: frenar l’emergència climàtica.
Avanços en la legislació obren la porta al reconeixement dels migrants LGTBIQ+ com a subjectes de ple dret. La Llei Trans i tot l’enrenou que ha portat, culminen amb l’aprovació d’una millora en la dignitat i qualitat de vida de les persones queer , especialment de les persones migrants que formen part del col·lectiu: la Llei Trans arriba a pal·liar alguns punts discriminatoris de la Llei d’Estrangeria, normativa amb carències que sol portar polèmica i males condicions per a les persones en situació administrativa no regularitzada.
Migració LGTBIQ+, cap al reconeixement com a subjectes de ple dret
Els avenços també venen en matèria laboral. Aquest mes les dependents d’Inditex a la Corunya convocaven una vaga que acabaria amb l’acceptació per part de la patronal d’augmentar les nòmines 382 euros al mes. La vaga s’ha estès per Espanya, on també clamen per la millora de condicions. Els i les treballadores, sobretot d’àmbits més precaritzats, han estat protagonistes aquest any de lluites dignificadores, com ara la de les treballadores de la llar, que van aconseguir el dret a l’atur i l’eliminació de l’acomiadament sense causa . L’aprovació de la Reforma Laboral es convertia en un al·licient i alhora parapent per reduir la temporalitat i l’externalització, entre altres factors inestables que afecten sobretot les ocupacions més precaritzades.
La reforma laboral comença a donar fruits amb la recuperació de drets
Fa un any que celebràvem cap d’any amb mascaretes, test d’antígens a la mà i restriccions. El 2022 ha estat l’encarregat de portar de tornada la “normalitat”, aquell concepte tan utilitzat i fita tan llunyana durant els anys durs de la pandèmia. Van quedar enrere les limitacions de reunió, la prohibició de sortir en horari nocturn, el tancament del lleure. És a dir, podem tornar a gaudir del tumult, les quedades amb amics i família, la cultura en viu, la música en directe… que és l’any de ressaca –però lúcida– postpandèmica queda clar també en repassar la indústria: pocs artistes s’havien atrevit a treure contingut durant l’època de quarantena, i ara tot això reprimit està esclatant. I si no, pregunteu a Rosalía quan va començar a cuinar Motomami, àlbum que l’està portant de gira per tot el món i que li ha fet valdre’s de quatre premis Grammy. A la seva parada del tour a casa, Barcelona, la rebuda va ser tan gran que va haver de doblegar dates al Palau Sant Jordi.
Catalunya Plural, 2024 
