Fem un exercici matemàtic d’imaginació. Pensem en un món format per 100 persones que han aconseguit generar una riquesa de 100 euros. Comença el repartiment dels guanys i una persona d’aquest centenar, el més ric, es queda amb 62 euros. La resta, 99 persones, s’han de repartir els 38 euros que sobren.
Això és el que ha passat mundialment entre el 2020 i el 2021. Així ho revela avui un nou informe d’Oxfam Intermón, que denuncia que l’1% més ric ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars ) generada durant el bienni, gairebé el doble que el que es reparteix la immensa majoria. “Per cada dòlar de nova riquesa global que rep una persona del 90% més pobre de la humanitat, un milionari s’embutxaca 1,7 milions de dòlars”, explica l’organització.
La llei del més ric és el nom d’aquest treball i es publica el mateix dia que comença el Fòrum Econòmic Mundial a Davos. Una reunió que es produeix «en un context en què la riquesa i la pobresa extremes al món s’han incrementat simultàniament per primera vegada en 25 anys», ha criticat Franc Cortada, director de l’organització.
Segons aquest informe, la fortuna dels milmilionaris creix a un ritme de 2.700 milions de dòlars diaris. Tot plegat després d’una dècada de «guanys històrics» en què el nombre de milionaris i la seva riquesa s’han duplicat. «Mentre les llars més vulnerables pateixen per omplir la nevera o mantenir una temperatura adequada, l’extraordinari creixement dels beneficis empresarials en sectors com el de l’energia i l’alimentació ha tornat a disparar els patrimonis dels més rics», denuncia Oxfam Intermón.
Les dades també demostren que els rics tenen més responsabilitat en la crisi climàtica: «Un milmilionari emet un milió de vegades més carboni que una persona corrent», detallen. Segons les seves estimacions, grans empreses d’energia i d’alimentació han duplicat els beneficis el 2022. Això es tradueix en beneficis extraordinaris de 306.000 milions, el 84% dels quals (257.000 milions) s’han destinat a remunerar els seus accionistes. «Aquesta cobdícia alimenta la inflació. A Austràlia, els Estats Units i el Regne Unit aquests enormes beneficis empresarials han contribuït, com a mínim, al 50% del creixement de la inflació», expliquen.
Al costat contrari, sempre segons dades d’Oxfam Intermón, almenys 1.700 milions de treballadors viuen en països on el creixement de la inflació ja se situa per sobre del dels salaris, i més de 820 milions de persones a tot el món (gairebé un 10% de la població mundial) passen gana.
El cas espanyol
A Espanya, l’1% més ric ja controla gairebé 1 de cada 4 euros de riquesa neta total: un 23,1% davant del 15,3% que acaparava el 2008 abans de la crisi. El 2021, el benefici de les 35 empreses que componen l’IBEX (75.496 milions d’euros) va ser un 63% superior al del 2019 (46.262 milions d’euros) i, segons Oxfam, van estar un 55% per sobre de la mitjana dels resultats dels cinc anys que van precedir la pandèmia (2015-2019).
Per contra, els salaris han perdut pes i els treballadors i treballadores capacitat de poder adquisitiu: entre el gener i el novembre del 2022, la inflació ha minvat el poder de compra de les llars que es troben en una situació més vulnerable. En xifres: avui és un 26% menor que el d’aquells que tenen més ingressos.
Receptes davant la desigualtat
D’acord amb les dades aportades per l’organització, per cada dòlar que es recapta en impostos a escala global, només 4 centaus s’obtenen mitjançant tributs sobre la riquesa. Així mateix, «la meitat dels milmilionaris del món viu a països on no s’aplica cap impost de successions a la riquesa que hereten els seus descendents».
Per reduir la desigualtat, Oxfam proposa al seu informe aplicar un impost a la riquesa de fins al 5% als multimilionaris i milmilionaris. Gràcies a això podrien recaptar-se 1,7 bilions de dòlars anualment, «cosa que permetria a 2.000 milions de persones sortir de la pobresa, a més de finançar un pla mundial per acabar amb la gana».
Durant la pandèmia de la COVID-19, desenes de milionaris han sol·licitat pujades d’impostos a les grans fortunes per pal·liar els efectes de la crisi econòmica sobre els més vulnerables. A Espanya, un 70% de la ciutadania dona suport a la creació d’un tribut nou dirigit als més rics.
Catalunya Plural, 2024 
