Són moltes les enquestes, com ara la més recent a Catalunya, que acrediten el suport d’una gran majoria ciutadana a favor d’implementar la renda bàsica incondicional (RBI) entesa com una assignació monetària pública incondicional a tota la població. Recordem que ja a la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents de l’any 2007, a Monterrey, s’havia plantejat el reconeixement de l’RBI com a dret humà emergent. Concretament, l’art. primer disposava que:
“Tots els éssers humans i les comunitats tenen dret a viure en condicions de dignitat. Aquest dret humà fonamental comprèn els drets següents: …/… 3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal, que assegura tota persona, amb independència de la seva edat, sexe, orientació sexual, estat civil o condició laboral, el dret a viure en condicions materials de dignitat. Amb aquesta finalitat, es reconeix el dret a un ingrés monetari periòdic incondicional sufragat amb reformes fiscals i a càrrec dels pressupostos de l’Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre resident de la societat, independentment de les altres fonts de renda, que sigui adequat per permetre-li cobrir les necessitats bàsiques.”
A la mateixa conclusió ha arribat el projecte de recerca Gazte Basic Income (Gaztebi), realitzat entre els anys 2021 i 2022 entre més de 700 estudiants de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), ja que aquesta joventut opina que:
“la implantació duna RBI milloraria les condicions de vida de les persones joves; a més de possibilitar la realització d’altres feines fora del mercat laboral (com el treball de cures, o el treball voluntari), avançar cap a un repartiment més just de la riquesa, o ajudar a eliminar l’ocupació precària i els abusos laborals, entre altres conseqüències socials positives, entre d’altres. És per això que els estudiants mostren, a més, una àmplia disposició a involucrar-se en diferents formes de participació política que demanin la implantació d’una RBI.”
I és lògic que sigui així, atès que la RBI, gràcies als seus principis d’universalitat, incondicionalitat i acumulabilitat de rendes, a més de ser eficaç per pal·liar situacions de pobresa, és un instrument preventiu, que en donar a totes les persones una quantitat equivalent al llindar de la pobresa, evita la seva aparició i permet incrementar el grau d’autonomia i llibertat real de la ciutadania, empoderant-la a les eleccions laborals, de formació i de projectes de vida, afavorint l’emprenedoria de projectes col·laboratius i creant una societat més cohesionada. A més, suposa en si mateixa un repartiment de la riquesa, per la qual cosa directament permet disminuir les enormes desigualtats contemporànies d’ingressos i riquesa, i és un instrument que, millor que cap altre, contribueix a l’avenç en el compliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, de Nacions Unides.
Tot i això, encara estem lluny d’aconseguir el suport institucional necessari. Així ho acrediten que l’any passat el Parlament Basc, al ple celebrat el 5 de maig, no aprovés la tramitació d’una Iniciativa legislativa popular per a la implementació d’una RBI de 900 euros mensuals a Euskadi, que havia estat recolzada amb més de 22.000 firmes i el suport de 80 entitats socials, encara que va comptar amb el vot favorable dels grups parlamentaris d’EH/Bildu i d’Elkarrekin Podemos i que, fa poques setmanes, el pressupost d’aquest any aprovat al Parlament de Catalunya eliminés la partida prevista per a l’experiència pilot d’una RBI per a 5000 persones durant aquest any, tot i comptar amb el suport del Govern de la Generalitat d’ERC, En Comú Podem i l’exprés suport de la CUP.
I en aquest rebuig institucional està sent decisiva l’actuació del Partit Socialista, que s’oblida del que està compromès expressament en el programa amb què es va presentar el seu actual Secretari General i President d’Espanya, Pedro Sánchez, a les primàries del PSOE l’any 2017 , els apartats 77 i 78 dels quals deien literalment:
77. Aquest escenari fa pensar en noves formes d’organització del treball humà, en funció de les noves condicions tècniques. Per això, és inevitable valorar la pertinència de fórmules viables relacionades amb una renda bàsica universal. Però no totes les solucions serveixen, perquè les reformes defensades pel socialisme democràtic han de ser viables i sostenibles en el temps.
78. Donant suport a la proposta del PSOE d’un Ingrés Mínim Vital, i la iniciativa dels sindicats, ja presa en compte al Parlament, d’establiment d’una renda mínima, aquests objectius haurien d’avançar cap a una naturalesa estructural dins del sistema fiscal i tenir possibilitats de progressar en el futur cap a una Renda Bàsica. Per això caldria valorar la viabilitat d’un sistema de transferències fiscals (també anomenat impost negatiu sobre la renda), en què es fixés, d’acord amb el nivell de pobresa existent en aquests moments, un objectiu de renda mínima per a tots els ciutadans , amb dret a percebre de la Hisenda Pública una transferència relacionada amb la diferència entre els ingressos anuals que siguin menors (siguin aquests per treball, subvencions, etc…) i aquest mínim garantit per persona, amb un compromís d’anar augmentant el sostre al futur, segons les possibilitats pressupostàries i les necessitats socials. Una iniciativa d’aquest tenor, en què el percentatge està fixat en quantitats bàsiques i és compatible amb ingressos per feina, no desincentivaria la cerca activa d’ocupació.”
Tot i això, el Partit Socialista d’Euskadi ha donat suport recentment a la Comunitat Autònoma Basca a l’aprovació del DECRET 27/2023, de 21 de febrer, d’ajudes a les famílies amb filles o fills, que amb una dotació pressupostària de 237.846.200,00 euros, ajuda econòmicament famílies amb filles o fills a càrrec seu per naixement, adopció, tutela o delegació de guarda per a la convivència preadoptiva. Aquest ajut, vigent amb efectes retroactius a l’1 de gener d’aquest any 2023, és de 200 euros mensuals i es concedeix a tota filla o fill des de 0 fins a 3 anys, a la qual cosa se suma una altra de 100 euros mensuals per terceres persones o successives filles o fills des dels 3 fins als 7 anys d’edat, duplicant-se tots aquests ajuts si la filla o fill té reconeguda una discapacitat igual o superior al 33% o una situació de dependència. El que és nou i transcendent és que desapareix la condició de necessitat econòmica, ja que fins a aquest Decret la possible ajuda estava en funció de la renda familiar estandarditzada, mentre que ara aquest dret és reconegut a totes les famílies amb filles i fills de fins a 3 anys. Amb això es trenca la dinàmica anterior on, tot i que ja havíem aconseguit el dret a prestacions no dineràries universals i incondicionals en matèries d’educació, sanitat i serveis socials, però totes les ajudes directament monetàries estaven condicionades a l’acreditació de situacions de necessitat.
D’altra banda, la propera celebració de les eleccions municipals crea un escenari on considero necessari que tots aquells partits favorables a la implementació d’una RBI en facin propostes i referències concretes als programes i campanyes. No oblidem que els ajuntaments són la institució més propera a cada persona, i tota forma d’implementació suposaria una millora important en les seves condicions de vida. També és un àmbit idoni que permet fer experiències pilot per conèixer, per exemple, la influència de l’RBI en persones joves relacionades amb el món de l’art i de la cultura, així com en el desenvolupament de l’art i la cultura al municipi o territori foral. Entre altres indicadors permetria analitzar el grau d’emancipació i la posada en marxa de projectes professionals i de vida a les persones participants, així com el desenvolupament de les arts i de la cultura a la nostra societat.
Per acabar, vull incidir en el component motivador que té la RBI, ja que és un instrument idoni perquè cada persona tinguem des del nostre naixement un horitzó de possibilitats on desenvolupar una vida de forma digna i autònoma. Així ho avalen multitud d’investigacions acadèmiques i experiències realitzades en els darrers anys, i ho avalen diferents personalitats com el Secretari General de Nacions Unides o el Papa Francesc.
Catalunya Plural, 2024 
