Confluència de camins

Ens trobem  davant d’una greu crisi social i ambiental i d’una economia esbiaixada cap als interessos de  grans corporacions,  fons voltors i  grans fortunes. Al meu parer, l’anomenada nova esquerra presenta solucions que son confluents en gran part amb els interessos de les petites i mitjanes empreses i de les persones autònomes. Aquesta confluència de camins pot ajudar al que podríem anomenar economia “dels petits”, fent que ocupi un lloc més predominant a la societat sobrepassant els límits actuals resultants de  les polítiques neoliberals. Veiem-ne alguns exemples:

En l’àmbit legislatiu, cal una llei de transparència i una vigilància real dels ingressos dels partits. Urgeix frenar la capacitat de les grans corporacions, algunes d’elles amb una facturació superiors al PIB de països occidentals sencers, per pressionar els governs i aconseguir normatives favorables. Aquesta pràctica s’agreuja per les portes giratòries, la corrupció, i el frau,  que també és imprescindible eradicar. Addicionalment, cal modificar el marc legal de la contractació pública: la mida dels contractes i les suposades mesures per la lliure competència  massa sovint dificulten que les pimes optin a contractes públics. Com a conseqüència les petites empreses no participen en la contractació pública  en el mateix percentatge que representa el seu pes en l’economia. 

En termes financers, només la banca pública propera als municipis pot arribar realment a les pimes i les persones autònomes. Durant la crisi financera de principis del segle XXI la banca privada va suspendre renovacions de crèdits i va denegar préstecs necessaris asfixiant aquestes empreses. I durant la pandèmia la banca pública estatal com l’ICO va ser incapaç d’arribar als més petits. A la pràctica la banca privada va utilitzar els avals públics per reduir el seu risc amb les grans empreses enlloc de generar nou deute amb les petites.  A més, una reforma fiscal en profunditat ha d’acabar amb les exempcions fiscals per les grans empreses que porten a una fiscalitat fins i tot regressiva, en que les grans fortunes contribueixen proporcionalment menys que la majoria de la societat. De manera paral·lela la pressió fiscal és menor en les empreses de l’IBEX  en relació a les pimes i les persones autònomes. Finalment cal acabar amb els paradisos fiscals als que només poden accedir els grans capitals. 

A nivell de laboral, polítiques salarials expansives com la pujada del salari mínim permeten a moltes persones adquirir productes més enllà dels serveis bàsics com telèfon, llum, habitatge i menjar. Aquestes despeses fixes es destinen només als grans proveïdors, sense que sovint quedin diners per poder adquirir productes menys vitals i que solen subministrar les petites empreses i el comerç de proximitat. 

En relació a les inversions públiques, cal prioritzar la política d’aspersor, és a dir, moltes petites i mitjanes inversions repartides per tot el territori, en detriment d’inversions grans i costoses, però puntuals, que posen en desavantatge el petit comerç. Per exemple, una empresa com Amazon només és possible per l’existència de grans infraestructures com  autovies, ports i aeroports que hem pagat entre tots, o a l’accés al querosè subvencionat amb impostos molt més baixos que la gasolina dels cotxes. Si Amazon hagués de pagar la construcció d’aquestes infraestructures o el cost real dels carburants seria una empresa deficitària. El mateix podem dir respecte les grans cadenes d’hipermercats, inviables econòmicament sense les autovies públiques que rodegen les grans ciutats. Finalment, aquestes grans empreses debiliten les condicions laborals locals i la demanda destinada a les pimes. En canvi, altres inversions més petites i escampades pel territori sí beneficien el petit comerç a més de ser sostenibles mediambientalment. A Barcelona tenim l’exemple de les superilles que, milloren la qualitat de vida de les persones i fomenten el comerç de proximitat. 

Totes aquestes són mesures defensades des de l’activisme i els partits de la nova esquerra i totes incentiven alhora el petit comerç i l’economia dels “petits”. L’existència d‘aquests interessos comuns fa necessari i natural un pacte entre la gran majoria de les persones i la gran majoria de les empreses. És necessari per tant impulsar un nou model més democràtic, equitatiu i just de manera conjunta i de manera comuna.