Des de 1989, SOS Racisme Catalunya és una associació que lluita per una societat antiracista, fent incidència política i social, formacions i campanyes per a conscienciar sobre la situació de racisme que ocorre en el context català.
Larissa Saud, coordinadora de Comunicació de l’associació, considera que el racisme va canviant, per la qual cosa la lluita antiracista ha d’anar a l’una amb les pràctiques modernes del problema. “L’estat del racisme a Catalunya és una cosa que a nivell social va guanyant molta consciència, les institucions cada vegada més intenten incorporar un discurs antiracista. Però, igualment tenim tota una estructura, per això parlem del racisme estructural i institucional, una estructura social que s’alimenta del racisme, sigui mantenint treballs precaris, negant habitatge a una part de la societat, posant persones, per exemple, migrants estrangeres, en treballs precaris”, afegeix.
Les pràctiques racistes són diverses, per això, l’informe del Servei d’Atenció i Denúncia (SAID) de l’organització recull diversos tipus de tipologia que es manifesten comunament. Entre ells, els principals són entre persones comunes, seguida de drets socials, que inclouen problemes amb accés a sanitat, al padró, racisme escolar, entre altres, el racisme policial i el laboral.
La coordinadora de Comunicació valora el treball en xarxes, que fa la força de l’associació. Això fa possible que SOS Racisme tingui una sèrie de campanyes dirigides a atendre àrees particulars on es manifesta el racisme.
L’aparença no és motiu
En 2017, quan encara la perfilación racial no era tema d’atenció, l’associació va crear la campanya “Pareu de parar-me”, per a posar visibilitat, fer incidència social i política i recollir dades sobre la perfilación racial en cossos policials. L’informe de 2017-2018 “L’aparença no és motiu” va reflectir que es parava fins a set vegades més una persona estrangera que una persona nacional. Saud estima que “hi ha una sospita discriminatòria que aquestes poblacions són probablement delinqüents, que és el que es diu sospita raonable dins de la policia”.
Un dels seus últims informes “Invisibles. L’estat del racisme a Catalunya”, publicat en 2022, afirma que el 22% de casos nous assumits són agressions perpetrades per membres dels cossos de seguretat pública, que aixeca interrogants sobre seguretat per a qui i cap a qui? La coordinadora creu que es tendeix a negar l’existència del racisme en casos policials, i els pocs que s’admeten són adjudicats com a casos aïllats o “pomes podrides”.
“La pròpia estructura de la polícia si no és repensada, acaba reproduint racisme com a part de l’estructura social que dona per fet que les poblacions migrants o persones racializadas no blanques poden delinquir”, jutja.
Violació de drets a la infància migrant
Saud apunta al fet que els menors migrants, principalment aquells desacompañados, coneguts amb l’estereotip anomenat “col·lectiu MENA (menors estrangers no acompanyats)”, són criminalitzats i desemparats. “La infància migrant és vista com a adulta, i això és bastant preocupant”, diu. Per això, des de SOS Racisme recullen les denúncies de centres de menors per casos de violació dels seus drets, per a conscienciar sobre els diferents tipus de violència que sofreix aquest grup.
#EstoesRacismo
Això és Racisme és un grup d’activistes en el moviment de l’articulació antiracista, que gestiona diferents campanyes de concientización. Per exemple, el tema de “El racisme surt de festa” va ser una campanya que van crear per a visibilitzar el racisme en els drets d’admissió per a denegar l’entrada a persones no blanques en l’oci nocturn.
Servei gratuït per a víctimes de discriminació
L’organització ofereix el Servei d’Atenció i Denúncia (SAID), un servei gratuït que rep una mitjana de 500 persones per any i els acompanyen en el seu procés de restitució de drets vulnerats. Ja sigui per la via administrativa o la judicial, SOS Racisme serveix com a suport a persones que han estat víctimes de racisme i desitgen prendre acció.
Més enllà dels casos particulars, l’associació té una labor social amb la comunitat, realitzant formacions en escoles, instituts o associacions, ja sigui a nivell d’intervencions, parlamentar o reunions amb institucions polítiques. A més, treballen en l’elaboració o suggeriment de lleis. “Per exemple, amb la recentment aprovada Llei Catalana d’Igualtat de Tràfic i No Discriminació i la Llei Estatal Antiracista, en les dues vam estar manant suggeriments, col·laborant a nivell institucional i d’associació”, esmenta Saud.
El que veiem és només la punta de l’iceberg
La coordinadora de Comunicació considera que els casos que arriben a l’organització “són només la punta de tota una problemàtica”, ja que reflecteix només la gent que arriba a denunciar. Per exemple, abans les denúncies, en la seva majoria, les feien persones identificades com a homes, i “enguany, per primera vegada, gràcies a l’esforç amb altres associacions, no era que abans no existien dones que sofrien racisme, sí que existien, però quizas no denunciaven com ho fan ara”.
Saud jutja que moltes de les denúncies es realitzen quan la persona ha arribat a “un límit”. Dels casos que reben, la majoria els assegura que han sofert racisme anteriorment, però “el normal, el quotidià”. “Potser hem de rebaixar el normal del dia a dia, la línia de la normalitat ha d’estar més amunt, aquesta tolerància al que és normal i el que és anormal ha de definir-se millor”, apunta.
Al final, l’organització el que cerca és la seva pròpia extinció. “Tant de bo un dia no tinguem més que estar aquí demanant per coses òbvies com la igualtat racial. Però bo, mentre això no sigui viable perquè és necessari, perquè vivim encara una societat estructuralment racista i necessitem mobilitzar-nos per a erradicar-ho”, conclou.
Catalunya Plural, 2024 
