Durant les últimes setmanes, molts dinars i escapades de cap de setmana han estat a la corda fluixa. Quan sentíem tocar el timbre de la porta ja començàvem a tremolar. Amb les eleccions municipals ha arribat, una vegada més, el clàssic sorteig de les meses electorals, una manera de constituir les meses que ja prenem com a natural. Però és aquest model comú arreu del món? Qui forma les meses electorals a altres països europeus?
En el nostre model, poques setmanes abans de la celebració d’unes eleccions, els ajuntaments, sota la supervisió de les Juntes Electorals, realitzen un sorteig públic per designar els membres que conformaran les meses electorals (president, dos vocals i suplents). Aquests càrrecs són obligatoris, ja que es consideren un deure públic, i amb contraprestació econòmica. En cas de no desenvolupar aquesta funció sense causa justificada, es pot incórrer en un delicte penal que tal com estableix l’article 143 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) pot estar penat amb tres mesos a un any de presó o amb multa de 6 a 24 mesos. A Espanya aquest sistema s’ha portat a terme des de la reinstauració de la democràcia (Llei Orgànica 5/1985) per tal de fer les eleccions més transparents, representatives, imparcials i fer a la ciutadania partícip del procés democràtic. A diferència del que pensem, aquest model és força diferent de la resta.
Models de Meses formades per la ciutadania
La primera cosa a tenir en compte a l’hora d’observar els models és la composició de les meses electorals: si estan formades principalment per representants de la ciutadania, dels partits polítics o del cos funcionari. Trobem també molts casos de composició mixta. En aquells països on les meses les forma la ciutadania, trobem dues modalitats de selecció. Per una banda, la selecció aleatòria i per l’altra, la voluntària.
A la primera modalitat, les juntes electorals o òrgans responsables realitzen un sorteig entre els ciutadans elegibles per formar part de les meses. En general, els requisits són tenir la majoria d’edat i disposar d’un determinat nivell educatiu (com a mínim graduat escolar, saber llegir i escriure). En la majoria dels casos, els escollits reben formació específica i una retribució econòmica com a contraprestació per la seva col·laboració. Aquest és el cas d’Espanya, Grècia o Bèlgica. Tanmateix, a Bèlgica, el factor atzar és més restringit. Els ajuntaments proposen una llista de possibles membres que sol estar formada per persones relacionades amb el sector judicial (advocats, notaris), l’educatiu (mestres, professors) o el governamental. En aquest país, a més, els escollits no reben una retribució a canvi.
En la segona modalitat, el voluntari, la ciutadania pot sol·licitar formar part de les meses electorals a canvi d’una retribució econòmica. Per tal de presentar-se, es requereix complir certs requisits per poder desenvolupar les funcions del càrrec. Abans del dia de les eleccions, però, també se’ls proporciona formació especifica. Aquest model és el desenvolupat a països com Regne Unit, Itàlia, Pisos Baixos, Suècia, Irlanda o Luxemburg.
Models de Meses formades pels partits i mixtes
Un model més diferent el trobem en països del centre i est d’Europa, on els membres de les meses són designats pels partits polítics. El nombre de representants que cada partit polític pot nominar depèn del resultat de les eleccions anteriors en el municipi en qüestió, seguint una lògica de representativitat. Àustria, Bulgària, Croàcia, Txèquia, Finlàndia, Romania, Eslovènia i Eslovàquia són els països europeus que segueixen aquest model.
Finalment, a altres països la composició de la mesa és mixta. Per exemple, a Dinamarca entre cinc i nou membres són representants dels partits polítics mentre que la resta són voluntaris de la ciutadania, escollits pels municipis. A França, els ajuntaments designen els membres de la mesa, incloent-hi la presidència, i cada partit polític designa un membre addicional.
Models de Meses electorals i models de democràcia
El cas d’Espanya, malgrat guardar semblances amb altres països, té característiques singulars. Però, com afecta això a la relació de la ciutadania amb la seva democràcia? Sorprenentment, mentre les característiques dels sistemes electorals han rebut forta atenció a l’hora d’estudiar qüestions relacionades amb la democràcia com ara la satisfacció, la participació, la confiança amb les institucions o fins i tot la corrupció, s’ha destinat poca atenció a observar els models de formació de meses electorals. Estudiar el grau d’implicació de la ciutadania, dels partits polítics i les normes que ho envolten, és una peça clau per entendre com ens relacionem amb els processos electorals i amb la política en general. En una època on la democràcia i el suport a aquesta es veuen amenaçats per l’auge de l’extrema dreta i els discursos antidemocràtics és essencial analitzar de ben a prop el funcionament de la democràcia.
Catalunya Plural, 2024 
