Poc abans de les 8 del matí del 30 de maig, el vaixell Humanity 1 va arribar al moll 56 del port de Livorno amb 88 nàufrags a bord. Són originaris del Sudan, Paquistan, Síria i Egipte. Entre ells hi havia 11 menors, 10 dels quals no acompanyats. Havien estat rescatats per la tripulació el 26 de maig a la zona SAR maltesa (Search And Rescue, és a dir, la zona de cerca i rescat), després que l’embarcació amb què havien salpat de Tobruk (Líbia) -rumb a Itàlia- s’avariés al bell mig del mar Mediterrani.
Han passat sis mesos des que, el 22 de desembre, el govern presidit per Giorgia Meloni, en desembarcar a Livorno el vaixell d’Emergency’s Life Support, va inaugurar una nova estratègia pel que fa als vaixells de les ONG que duen a terme activitats de recerca i rescat. Una estratègia que consisteix a assignar, a través del Centre de Coordinació de Salvament Marítim (MRCC) -encarregat d’aquesta tasca- un port segur on desembarcar les persones rescatades, lluny de la zona on van ser rescatats. També durant aquestes setmanes es va aprovar el Decret llei núm. 1, el 2 de gener de 2023, que redefinia l’anomenat “codi de conducta de les ONG”, exposant al capità i a l’armador del vaixell que haguessin desobeït aquestes indicacions a la seva detenció administrativa, embargaments i fortes multes. Entre els requisits, hi havia la prohibició de fer més d’un rescat en una mateixa missió.
En aquest context, cal llegir la nota publicada el 26 de maig, poques hores després del rescat, per SOS Humanity, l’ONG propietària del vaixell Humanity 1: “Ens van assignar el port de Livorno, a Itàlia, a 1.400 km de distància. Això vol dir dies de viatge. Els supervivents informen d’un segon vaixell en perill, però les autoritats italianes ens ordenen tornar a Itàlia”.
Des del punt on van ser rescatats, van trigar quatre dies de navegació fins a arribar a Livorno. Durant el viatge, al voltant de gairebé tota la península italiana, l’Humanity 1 va passar per desenes de ports. Camilla, responsable de comunicació de la tripulació, relata la desesperació a bord: “Quan vam arribar a l’estret de Messina, molts dels nàufrags, en veure terra, van pensar que havien arribat. Però el viatge seguia essent llarg”. Dies de navegació que van posar a prova, encara més, les condicions psicofísiques dels nàufrags: “Un noi del Pakistan estava totalment atemorit -continua Camilla-, es tapava els ulls amb la camisa perquè no volia veure més el mar. Abans que arribéssim a rescatar-los pensava que moriria al bell mig del Mediterrani”.
Al moll on està amarrat l’Humanity 1, darrere de l’edifici de l’Estació Marítima, Protecció Civil ha instal·lat un campament. Aquí s’han dut a terme durant el matí operacions de desembarcament, controls mèdics i identificacions policials, amb la presència d’intèrprets i treballadors socials. El prefecte de Livorno, Paolo D’Attilio, va declarar que totes les persones desembarcades seran acollides en instal·lacions de la regió de La Toscana. “Sovint, no obstant -diu Camilla-, després de desembarcar al nord, la gent és enviada de tornada cap al sud amb autobús, potser a Calàbria o a Sicília. És absurd, podrien desembarcar-nos directament allà”.
Després de les operacions mèdiques a bord, les persones rescatades desembarquen en petits grups del vaixell, i molts d’ells abracen i saluden calorosament a la tripulació que els va rescatar, amb qui van compartir els últims i difícils dies de la navegació. Dos nois, baixant de la passarel·la, s’agenollen al moll i fan un petó al terra.
Un fort aplaudiment arriba des de darrere de les barreres que tanquen la zona de desembarcament, i algú crida “Benvinguts!”. Són uns deu membres de l’equip de terra de l’ONG Mediterrània, que han vingut des de Florència i altres ciutats properes per donar la benvinguda als nàufrags i donar suport a la tripulació. “Aquesta vegada –diu una noia del grup– hi havia controls més estrictes a l’entrada del port; al principi no volien que passéssim, però nosaltres també som aquí per intentar alleujar aquesta tensió”.
Tres pancartes pengen davant del Varco Fortezza, al reixat que delimita la zona portuària. El missatge és clar: “No més desembarcaments en ports llunyans” i “Refugiats benvinguts – des del 1591 ningú no és estranger aquí”, en referència a les anomenades lleis de Liovorno, que a finals del segle XVI van fer possible que persones de totes les nacions i cultures residissin a la ciutat, per fomentar el desenvolupament del port franc. Unes desenes de persones van participar en la manifestació de solidaritat, davant de l’entrada del port, organitzada per la xarxa Livorno solidale i antirazzista. “És bo que hi hagi aquestes manifestacions de solidaritat i acollida”, afirma Camilla, “molts dels nàufrags tenien por de com serien rebuts en arribar. Per ells és un senyal important”.
Josh, el capità de l’Humanity 1, baixa a terra observant el final de les operacions de desembarcament. “La meva feina com a capità, quan hi ha una trucada de socors, és intervenir i posar fora de perill els nàufrags – diu – la tasca de l’MRCC és coordinar els vaixells que poden intervenir en el rescat, ajudar els que, com nosaltres, treballem a salvament i fer més eficaces les operacions”. Però, diu el capità, aquesta tasca està essent desatesa “Com hem vist també en aquest cas, l’MRCC no està complint amb les seves obligacions i fa impossible que el capità dugui a terme les operacions de rescat tal com exigeix la legislació marítima”.
Mirant de tant en tant la passarel·la per on desembarca l’últim grup de nàufrags, Josh explica com va anar el rescat: “Quan vam rescatar aquests 88 nàufrags, ells mateixos ens van dir que un vaixell com el seu, i amb un nombre similar de persones a bord, havia salpat amb ells, però que li havien perdut el rastre”, diu Josh. “Ens vam disposar a emprendre la cerca, i vam enviar formalment aquesta informació per email a l’MRCC, fent-los saber la possible presència d’una altra embarcació amb problemes. L’MRCC no ens va respondre”, segueix Josh, “més tard, vam rebre l’ordre de sortir cap a Livorno ‘perquè el capità està posant en perill la vida de les persones que hi ha a bord’”. Preguntem si se’n farien càrrec, però no van respondre”.
Quan l’Humanity 1 va ser assignat al port de Ràvena, el 20 d’abril, a 1.600 km del punt de rescat, les ONG SOS Humanity, Mission Life-line i Sea eye van decidir emprendre accions legals, davant del Tribunal Civil de Roma, contra la política de ports llunyans adoptada per les autoritats italianes. Pel que sembla, només els vaixells de les ONG són objecte d’aquest tracte, ja que a les unitats de guardacostes que participen en missions de rescat se’ls solen assignar ports sicilians o, si més no, propers.
“Assignar ports llunyans”, explica Camilla, “significa mantenir els vaixells de rescat com el nostre lluny de les zones d’operacions, cosa que suposa uns costos molt elevats per fer aquests llargs viatges”. Un cop finalitzat el desembarcament, ja s’estan preparant per partir amb l’objectiu de tornar a estar operatius com més aviat millor. “Ens agradaria marxar d’aquí a mitja hora”, diu Camilla, somrient.
Catalunya Plural, 2024 
