Coincidint amb el punt més àlgid dels debats electorals, el passat 12 de juliol apareixia a la platja de Roda de Berà (Tarragona) el cos sense vida d’un infant de vuit mesos. La Guàrdia Civil n’ha identificat la identitat una setmana més tard: es tracta de la petita Lilia, un bebè que al març havia fugit d’Algèria amb la seva família rumb a Europa. Els cossos sense vida dels seus pares havien aparegut setmanes abans a les costes d’Eivissa. La pastera en què viatjaven va naufragar.
Es deia Lila, tenia 8 mesos i era de la ciutat de Tipasa, Argèlia. La seva mare, la Samira, havia pagat 7.000 euros a uns traficants perquè la malportessin a un país q reclama la seva força de treball, però que no vol regularitzar-los.
👇 Cal posar noms. https://t.co/iGeWHu6Mje
— Oriol Lladó (@oriolllado) July 19, 2023
Malgrat que cada setmana sentim parlar de tragèdies al Mediterrani, el cert és que aquest tema ha ocupat poc espai en els debats electorals de les eleccions d’aquest diumenge. En les propostes dels vuit principals partits, destaquen dues narratives: o bé la migració és un desafiament que cal resoldre, o bé directament un perill que cal combatre amb duresa. En general, el “drama migratori” s’afronta des d’una perspectiva de control, regulació i lleis, però no de drets humans.
Migració i refugi: els plantejaments dels principals candidats
Tot i que les propostes varien i hi ha lleugeres excepcions, encara predomina l’ús de conceptes deshumanitzants, com ara “fluxos”, o d’un llenguatge discriminatori que justifica la vulneració dels drets fonamentals d’una categoria de persones que són titllades d’“irregulars” o “il·legals”.
Al seu programa, el PSOE defensa una “migració regular” i la necessitat dels països d’acollida de preparar-se “per gestionar l’arribada de persones migrants d’una forma que sigui beneficiosa i factible per ambdues parts”. Sumar proposa la creació d’una llei reguladora del dret d’asil per “reduir o evitar en la mesura del possible les migracions internacionals irregulars o insegures”.
Per la seva banda, el PP aposta per impulsar “una millor coordinació i participació d’Espanya en les activitats de FRONTEX”, i enfortir la capacitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil “en la gestió integrada de fronteres i el control de la immigració irregular”. La secció dedicada a parlar d’aquest tema es titula “Tornar la seguretat i la tranquil·litat als ciutadans”.
Vox insisteix en la necessitat de “la immediata expulsió de tots els immigrants que hagin arribat il·legalment” a Espanya, i també la supressió d’ajudes públiques “a immigrants en situació il·legal i a ONG, associacions i qualsevol entitat que destini fons a promoure o ajudar la immigració il·legal”.
D’altra banda, Junts proposa “l’articulació de vies legals i segures de migració regular i mobilitat”, “l’eliminació de les devolucions en calent”, o “el compliment del dret del mar que obliga a auxiliar embarcacions i a desembarcar al port segur més proper”, entre d’altres. ERC defensa la “regulació dels fluxos migratoris des d’una perspectiva real i objectiva de les causes de les migracions”, així com el “ple respecte dels drets humans”.
Finalment, EH Bildu promet “treballar per l’establiment de corredors i vies segures per a totes les persones migrants, començant pels passos entre Irun i Hendaia”, i “exigir la fi de les devolucions en calent”. PNB aposta per “procediments que permetin traçar el compliment dels tractats internacionals” i “l’assistència humanitària real i efectiva” en contextos d’emergència.
83 menors han perdut la vida al Mediterrani aquest 2023
Malgrat el fet que Espanya és un dels principals destins de la ruta del Mediterrani, i que notícies com ara la mort de la petita Lilia són cada cop més freqüents, sorprèn que l’espai que ha ocupat aquesta qüestió en l’esfera electoral hagi estat tan reduït. Un silenci electoral que, de fet, contrasta fortament amb les xifres.
Segons la base de dades Missing Migrants, de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), des de l’any 2014, 27.675 persones han perdut la vida al Mediterrani. En el que portem d’any, la xifra de morts és de 2.406. D’aquests, 83 eren menors. La vida de milers de persones que cada dia es veuen forçades a deixar les seves llars i travessar el mar Mediterrani a la recerca d’un futur millor –especialment aquelles que escolliran rutes amb destí a les costes espanyoles– estarà inevitablement marcada pel que es decideixi aquest diumenge a les urnes.
Catalunya Plural, 2024 
