El juliol del 2023 ha estat el més calorós des que hi ha registres. Però l’impacte de les elevades temperatures no és igual en tot el territori, depèn dels recursos i les condicions de l’àrea on viuen els veïns. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), 526.000 persones (16% de la població) viuen en zones molt vulnerables a la calor, segons un estudi de l’Institut Metròpoli. El més de mig milió de veïns és la suma de les persones que viuen en demarcacions amb valors superiors a 61 en l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), indicador calculat pels investigadors de l’Institut Metròpoli a partir de 17 variables.
A Barcelona destaca Ciutat Vella, amb un 92,2% de la població que viu en zones vulnerables, Nou Barris amb un 41,5% i Sants-Montjuïc amb un 29,1%. Altres poblacions de l’AMB afectades són l’Hospitalet de Llobregat amb un 51%, Santa Coloma de Gramenet (36,71%), Sant Adrià del Besòs (21,33%), Cornellà del Llobregat (20,62%) i Badalona (18,73%). A l’altre extrem es troba Sant Boi del Llobregat, amb un mínim 1,1%. Per barris, l’estudi posa el focus en les demarcacions més vulnerables: Llefià, Sant Crist, Sant Roc i la Salut (Badalona); el Fondo, Can Mariner, Santa Rosa i el Raval (Santa Coloma); la Mina (Sant Adrià del Besòs) i la Torrassa, Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i Bellvitge (l’Hospitalet).
Habitatges antics, pocs parcs i elevada densitat poblacional
Les variables per determinar la vulnerabilitat d’una demarcació al canvi climàtic s’emmarquen en quatre grups: zones densament poblades i amb falta d’espais verds i baix potencial fotovoltaic, població amb renda baixa i menys proporció amb estudis superiors, dones grans en vivendes antigues (construïdes entre 1951 i 1980) i persones grans que viuen soles en habitatges vells. Els grups contemplen 17 variables com l’antiguitat de les vivendes (anteriors al 1950 i entre 1951 i 1980), percentatge de zones verdes, densitat poblacional, renda mitjana de les llars, quota de dones de més de 65 anys, quantitat de persones de més de 75 anys que viuen soles, entre d’altres. En canvi, hi ha altres factors que ajuden a reduir la vulnerabilitat com la nova construcció dels habitatges (a partir de 2007) o els barris del front marítim de Barcelona, Badalona i Sant Adrià del Besòs, que tot i tenir un IVAC alt, no tenen projeccions tan elevades d’augment de les temperatures diürnes i són zones menys vulnerables.
L’estudi també analitza zones amb una vulnerabilitat agreujada on s’acumulen variables amb una mala puntuació com per exemple Sant Ildefons, a Cornellà, Fondo a Santa Coloma de Gramenet o Collblanc a l’Hospitalet de Llobregat. Són territoris amb seccions censals amb les rendes més baixes de Catalunya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya i amb una elevada densitat poblacional. De fet, l’AMB acumula nou dels deu quilòmetres quadrats amb major densitat poblacional de la UE i dos d’ells estan ubicats al nord de l’Hospitalet, a Collblanc.
Parcs metropolitans
Com a resposta a l’emergència climàtica, l’AMB ha creat la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que agrupa equipaments municipals interiors, com biblioteques o centres cívics, i parcs “per proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes”.
A l’estiu del 2023, un 80% de la població metropolitana vulnerable (excepte a Barcelona) està a 10 minuts d’un refugi climàtic, i un 96% a menys de 15 minuts. De fet, la XMRC s’ha multiplicat per quatre, i ha passat de 20 refugis el 2021 a 74 el 2023. Altres mesures que cal dur a terme per reduir la vulnerabilitat climàtica són la promoció del verd urbà i d’infraestructura blava (fonts i punts d’aigua); la rehabilitació energètica dels habitatges; polítiques de benestar social per reduir les desigualtats; augmentar la cobertura dels refugis climàtics i la promoció de comunitats energètiques.
