Shatou Rouge

Mentre obríem el vi, miràvem de trencar el gel parlant de llocs comuns. ―Com vas sortir de l’armari?― Ell estava molt més interessat a sorprendre’m pronunciant el francès de l’etiqueta que a respondre’m. ―Château rouge. It means 红古堡― em diu, assentint amb el cap, mentre obre l’ampolla a rosca.

―Jo vaig conèixer un noi en començar la universitat, tu? ―Insisteixo, amb una frase, ràpid i eficient, mentre llanço la mà a la copa.

―No me’n recordo.

―Com no te n’has de recordar? ―Em serveix més vi i puja la vista al sostre. Estic segur que el shatou vermell es ven en bric al sud dels Pirineus.

Després d’uns segons amb la mirada cap endins, buscant a la memòria els records amb què construir la història de com o per què és gai, em respon:

―No ho sé. Suposo que quan vaig veure Leslie Cheung a Happy Together.

―Així que et va entrar pels ulls! ―de vegades em resulto tremendament ocorrent― I per una pel·lícula vas sortir de l’armari?

―No me’n recordo.

―Com no te n’has de recordar!

―De què vols que me’n recordi?

―No ho sé, del moment. Quan ho vas dir a la teva mare, per exemple.

―Però si a la meva mare també li agradava Leslie Cheung. Haurem vist Adéu a la meva Concubina, junts, mil vegades, quan era petit. ―La seva resposta va seguida d’un ampli moviment de mans assenyalant-me de dalt a baix. ―El més estrany és que tu recordis haver hagut de dir res.

―Les coses importants sí que les recordo. ―responc, excusant les meves constants badades i buidant la copa una vegada més.

―Tant d’interès per trobar un moment puntual de sortida de l’armari, no et sembla un esforç per no pensar que ja eres gai abans de dir-ho, i que potser no ho siguis d’aquí a uns anys? Així que localitzes el moment que t’encaixa, què fas? Jo no me’n recordo i no ho trobo a faltar.

―Si no te’n recordes, serà perquè no ha passat. Deu ser perquè no has sortit de l’armari.

―Recordes, tu, haver-te ventilat mitja ampolla? ―em pregunta, escairant el llavi i aixecant el vi.― Jo recordo perfectament coses que han passat, i coses que no. De vegades, quan alguna cosa no passa, l’important és que no ha passat, no cal inventar-se que sí.