La reforma del carrer Consell de Cent ha fet aparèixer de cop i volta moltes cadires de rodes. Persones grans que viuen al barri i van amb caminador, altres que surten de la residència que hi ha tocant a Villarroel, i grups petits de nois joves amb discapacitat. Tots llisquen amb suavitat per les noves vies del carrer, gaudeixen de l’ombra dels arbres i la tranquil·litat.
Un grup de nenes de menys de deu anys han passat moltes tardes d’aquest estiu jugant al voltant del carrer Borrell amb xiscles d’excitació i riallades. Altres nens juguen a pilota amb els seus pares mentre els nois més grans practiquen a la pista de l’institut Viladomat.
Els rodamons han convertit el carrer en la seva referència. Alguns vespres s’han vist matalassos a terra amb dues o tres persones que descansen i proven de dormir. Altres, es reuneixen als bancs o les taules i parlen entre ells amb els carretons aparcats a la vora.
Les taules que abunden ara a tot el carrer han atret a moltes persones en parella, o en grups més grans, que hi seuen a xerrar, a prendre una beguda i també a menjar. Fins i tot s’han vist grups familiars grans que duien estovalles per posar sobre la taula. Durant els matins, també es veu gent jove amb ordinadors fent servir les taules d’oficina a l’aire lliure.
Pràcticament a tota hora hi ha gent amunt i avall. Els cotxes que hi circulen ho fan a molt baixa velocitat, seguint el pas de les persones, amb alguna excepció de conductor que toca el clàxon o accelera el motor per cridar l’atenció dels vianants i poder passar més ràpid. Entre els conductors més incívics n’hi ha que ignoren els vials d’accés i passen per on volen. També es veuen casos de cotxes que van en contra direcció, com si el caràcter pacificat del carrer els donés carta blanca.
Les furgonetes de repartiment aparquen per descarregar les mercaderies, sobretot al matí i fins les quatre de la tarda, que és la franja que l’Ajuntament ha regulat. Però també hi ha bastants casos de furgonetes fora d’hores. Patrulles de la Guàrdia Urbana pentinen el carrer de tant en tant, però es continuen produint casos d’aquesta mena.
Les terrasses de bars i restaurants s’han encongit segons les mides regulades després d’unes setmanes inicials de certa disbauxa que va ser corregida per l’Ajuntament. La situació actual és d’una oferta notable al llarg del carrer, però lluny de les aglomeracions del carrer d’Enric Granados o del carrer de Blai al Poble-sec.
Amb tot això, l’opinió pública ha fet un tomb a favor de la transformació del carrer. Un fet del que semblen haver pres nota els promotors de la demanda que la setmana passada va guanyar un primer round al TSJC. Diuen que no demanaran l’execució de la sentència, i que els va sorprendre que el jutge ordenés la reversió de les obres. Ara tenen pànic a aparèixer com aquells que volen fer tornar les excavadores i tornen a tancar els més febles a casa. Després de mesos de martelleig mediàtic contra la superilla, la por ha canviat de bàndol.
Catalunya Plural, 2024 
