El comboi de l’ONG Road to Relief seguia la seva trajectòria habitual: es dirigia a una zona del front d’Ucraïna amb l’objectiu d’ajudar els civils atrapats al foc creuat, a la regió de Bakhmut. L’Emma Igual i el seu equip havien fet aquest recorregut centenars de vegades, però aquesta vegada el vehicle va rebre l’impacte d’un projectil rus a la ciutat d’Ivanivske, cap al tard, passant per Chasiv Yar.
L’Emma Igual i l’Anthony ‘Tonko’ Ihnat, un voluntari canadenc, van morir a l’explosió. Els altres dos membres del comboi, el metge alemany Ruben Mawick, i el voluntari suec Johan Mathias Thyr, van resultar ferits de gravetat. L’atac rus posava fi a una de les grans històries d’heroisme i solidaritat que emergeixen a les guerres.
L’Emma Igual va decidir anar a Ucraïna durant les primeres setmanes de la guerra. Juntament amb el cooperant francès Henri Camenen va fundar l’ONG Road to Relief amb l’objectiu d’implicar-se en l’ajuda humanitària a civils i en evacuacions de les zones del front. Més de quaranta persones estaven implicades en la iniciativa. Formaven part d’una extensa xarxa de voluntaris internacionals, la majoria molt joves, que ajuden els civils que estan a les zones més castigades per la guerra.
Gairebé diàriament, l’Emma Igual i el seu equip es traslladaven a pobles que estan a menys de deu quilòmetres de les tropes russes, des d’on es podia olorar la pòlvora. En any i mig d’activitat, van evacuar més de cinc mil persones a altres regions d’Ucraïna, o, fins i tot, a països d’acollida, a Europa. L’ONG Road to Relief ha assistit des de la seva fundació a més de 30.000 persones a les províncies de Donetsk i Jerson, des de la seva seu ubicada a menys de 30 quilòmetres de la zona de conflicte, a Sloviansk.
Cada dia, l’Emma vivia situacions límit com les que explica Patricia Simón en una de les seves cròniques de guerra a La Marea. “En un punt proper al capdavant de Bajmut –escriu– arriben jeeps amb els soldats que acaben de ser ferits a la batalla. Des d’allà, paramèdics militars i voluntaris de l’ONG Road to Relief, cofundada i dirigida per la catalana Emma Igual, els recullen en ambulàncies per traslladar-los a hospitals de campanya. L’única èpica que es pot trobar a la guerra és la germandat amb què aquests homes es consolen. Els més greus arriben desmaiats, amb les cames penjant de la llitera i els torniquets lligant-los a la vida. Els que arriben conscients, es divideixen entre els que es refugien en un silenci de plom i els que imploren perquè no sigui el final”.
Un camí de generositat
Segons explica Jordi Varkas, periodista d’El Español i amic de la finada, en aquest article, la seva àvia era jueva, de cognom Epstain, i va fugir de l’Holocaust quan era adolescent. Va ser als camps de concentració on va perdre a tota la seva família. Més tard, la seva àvia va ser adoptada per una família a Espanya i va ser a Barcelona on l’Emma i la seva mare es van criar.
L’Emma, doncs, tenia una empatia especial pel drama que pateixen els refugiats. “Vaig créixer amb aquest rerefons, sentint el que deu haver estat ser un refugiat o ser orfe, així que em vaig sentir cridada a ajudar les persones en una situació similar a la d’ella”, va relatar Emma a The Jewish Chronicle el juliol de 2023. A més, va ser en un camp de refugiats grec on va adoptar a la seva filla, que avui ja té 19 anys, Mary Joyce.
L’Emma A. Igual comptava amb anys d’experiència al sector de la cooperació, des del 2009, tal com figura al seu perfil de Linkedin. En aquest es presenta com una “oficial humanitària amb anys d’experiència treballant en camps de refugiats i assentaments informals”. També a la seva xarxa social detallava la seva especialització en Protecció Infantil en Emergències (CPiE) i ajuda a Refugiats/PDI. Ucraïna no era el seu primer conflicte. Abans de l’inici de la invasió tenia pensat anar al Iemen, i ja havia treballat a Myanmar, on va col·laborar, a més, en diversos projectes humanitaris a Grècia, el Marroc i Kenya.
L’Emma Igual es va graduar a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i va fer un curs acadèmic de la Creu Roja abans de dedicar-se a la cooperació. Prèviament al seu treball com a cooperant, i durant més de cinc anys, havia exercit d’investigadora associada en diverses agències de les Nacions Unides i universitats, on va escriure, traduir i editar diversos articles acadèmics, molts dels quals van ser publicats en diaris i revistes acadèmiques especialitzades. Mentrestant, també oferia classes particulars d’anglès, com encara es pot veure a la seva pàgina.
En l’últim any i mig es va dedicar de forma total als ucraïnesos, arribant fins i tot a destinar els seus propis estalvis personals a l’organització. A la guantera de la furgoneta on feien els repartiments i les evacuacions, hi havia una foto d’un jove que mira a càmera amb un nen. És el britànic Christopher Parry, un rescatador com ells que a principis de gener va ser assassinat en un checkpoint rus amb el seu col·lega, el científic neozelandès Andrew Bagshaw. Era el testimoni d’una altra de les grans històries de generositat i solidaritat que emergeixen a les guerres.
Catalunya Plural, 2024 
