Aquesta és una fita significativa, ja que és la primera vegada, des de l’aprovació de la nova Llei de Memòria Democràtica, que el Ministeri Públic fa costat a la investigació de crims relacionats amb la dictadura.
Dolores Delgado, que ara ocupa el càrrec de fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, va tenir un paper important en aquest canvi de posició. La nova figura va ser creada per la norma aprovada a la legislatura anterior. Al seu informe inicial al juny, la fiscal de Barcelona havia recomanat que es rebutgés l’admissió a tràmit de la denúncia, utilitzant arguments que durant dècades havien estat una barrera per a les víctimes de la dictadura als tribunals. Aquests arguments es basaven que les tortures havien prescrit i que no es podien investigar a causa de la Llei d’Amnistia del 1977.
Vallejo va ser detingut pels grisos el desembre del 1970, a la porta de casa seva. Com va explicar en una entrevista a CatalunyaPlural: “Jo era delegat sindical, negociava convenis… activitats que avui dia són legals. En aquell moment, però, em van demanar una petició fiscal de vint-i-dos anys per delicte d’associació, reunió i propaganda il·legal. Jo era treballador de la SEAT, una empresa molt conflictiva i lluitadora, per això els interessava molt desmantellar tota l’organització clandestina. Ens van torturar per poder treure informació per acabar amb la fàbrica més gran d’Espanya, perquè els preocupava que cada cop que començàvem una vaga hi havia un efecte contagi.”
L’omissió de la fiscal d’esmentar la nova Llei de Memòria Democràtica va causar sorpresa i descontentament tant a Carles Vallejo com als grups de víctimes, així com a la Generalitat, que es va unir com a acusació en el cas.
Les víctimes havien vist a la nova llei, aprovada el 2022, una oportunitat per almenys investigar les tortures patides pel seu activisme contra la dictadura. La denúncia de Vallejo, dirigida contra sis policies franquistes per tortures i crims contra la humanitat, té un fort simbolisme, ja que les tortures van tenir lloc a la comissaria de Via Laietana, coneguda com la ‘casa dels horrors’ pels grups antifranquistes. Diverses entitats i partits desitgen que aquest lloc, que ara acull la Prefectura de la Policia Nacional a Catalunya, es transformi en un memorial de la dictadura.
La rellevància de la nova postura de la Fiscalia rau en el fet que és la primera vegada que el Ministeri Públic es pronuncia a favor d’investigar els crims franquistes des de l’aprovació de la nova llei, cosa que representa un canvi significatiu davant la tradicional negativa dels tribunals a aclarir els crims comesos per la policia i els funcionaris del règim.
La Fiscalia de Barcelona subratlla que la Llei de Memòria Democràtica recent imposa l’obligació de dur a terme investigacions sobre les violacions dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari ocorregudes durant la Guerra Civil i l’era franquista.
Basant-se en aquesta nova legislació i després d’examinar els tractats i els acords internacionals ratificats per Espanya, la Fiscalia arriba a la conclusió que no s’ha de rebutjar de manera immediata el cas, com s’havia proposat al juliol. En canvi, es considera necessari fer una investigació exhaustiva dels fets i el seu context abans de prendre una determinació sobre la continuació del procediment legal.
En el recent informe, la Fiscalia també posa l’accent en la “responsabilitat d’assegurar no només l’accés a la justícia, sinó també el dret a la veritat i la reparació de les víctimes”.
Catalunya Plural, 2024 
