Aquesta setmana passada ens hem despertat amb la desgràcia de saber que s’ha (re)iniciat un conflicte bèl·lic entre Israel i Palestina. Òbviament aquest article no parlarà sobre les qüestions de fons d’aquest, ni busca reivindicar un posicionament polític concret més enllà del meu humanisme i pacifisme profund.
Dit això, aquests fets han despertat a la vella Europa una voluntat de suport cap al poble i l’Estat d’Israel que han portat a projectar la seva bandera en diversos monuments històrics. Així, veiem il·luminat de blanc i blau l’edifici del Parlament de Bulgària, la seu de la Comissió Europea a Brussel·les, el número 10 de Downing Street a Londres, la Porta de Brandenburg de Berlin i l’Arc de Titus a Roma. (LA NACION, 2023)
Veure la bandera d’Israel projectada damunt aquest monument romà ha produït estupefacció i divertimento, doncs aquest arc triomfal recorda la repressió de l’alçament jueu a Palestina i l’ocupació de Jerusalem sota el regnat de Titus i del seu pare, l’emperador Vespasià (71 d.C).
Aquest arc destaca pels seus magnífics relleus; amb un fris on es representa la desfilada triomfal de les legions romanes a Jerusalem, així com els cassetons on es representa l’entrada de Titus a Jerusalem, amb els soldats romans que porten les peces del botí, entre elles la Menorah (el canelobre de set braços) i les trompetes de plata del Temple de Jerusalem. (Cartwright, 2013)
Òbviament, això fa que ens preguntem si, de tots els monuments que existeixen a Roma, il·luminar precisament aquell que commemora l’ocupació i repressió a Jerusalem és la millor opció? I si aquesta tria és fruit de la ignorància o d’una voluntat de resignificació.
El debat de la resignificació dels monuments és un debat molt interessant i massa extens per un petit article, però sol centrar-se en monuments del segle XIX i XX i sol girar al voltant de què cal fer amb monuments erigits a homes que foren importants per a la història, benefactors i mecenes, però al mateix temps esclavistes, genocides, imperialistes o colonitzadors. Un debat molt viu a Llatinoamèrica i als Estats Units, però també a casa nostra, davant d’escultures com la de Colom, la (ja retirada) d’Antonio López o d’altres com les de Joan Güell i un llarg etcètera. El debat se centra en: s’han de retirar aquestes escultures, s’han de contextualitzar o s’han de resignificar? és a dir, els hem de donar un altre significat dins de les ciutats?
Els monuments decimonònics no són els únics que han entrat en aquest debat, sinó que la Llei de Memòria Històrica a Espanya afecta als monuments, nomenclatures i plaques franquistes i què és el que cal fer amb ells. No solucionarem ni avui ni ara el dilema de si cal resignificar els monuments o simplement tirar-los a terra, doncs és un debat etern entre la història, el patrimoni i la memòria.
Luis Montes, escultor, acadèmic i degà de la Facultad de Artes de la Universitat de Chile apunta: “El monumento debe ser entendido primero como un ejercicio del poder. Es un ejercicio del poder en el espacio público y, normalmente, lo que hace es reivindicar una historia oficial que, estando escrita, se reafirma mediante el signo artístico para perpetuarla. Vale decir, siempre el monumento tiene que ser entendido como mensaje que vincula un presente con un pasado, como una manera de leer el pasado y que lo proyecta al futuro”. (Gallardo, 2023).
El tema actual és com ens relacionem nosaltres amb aquests monuments i amb aquests espais urbans que van canviant. O com i per què ens ofenem quan veiem noies joves ballant i fent tiktoks davant del monument de l’holocaust a Berlín, però ens fa gràcia que projectin la bandera d’Israel damunt d’un monument que commemora la massacre i destrucció del poble jueu (Principal, 2023). És una qüestió temporal? Ha passat més temps d’un genocidi que d’un altre? O és que el significat d’un espai (l’Arc de Titus) s’ha diluït pel pas del temps?
És l’Arc de Titus un simple monument romà que, a mesura que s’ha visitat i fotografiat, s’ha convertit en un simple teló de fons d’una visita turística a la Città Eterna? O encara queda gent que escolti els professors d’història i d’història de l’art quan expliquem i donem importància al context històric dels monuments artístics i patrimonials?
El que és evident és que actualment, a Europa, es tomben més monuments dels que s’erigeixen, i que els nostres cànons culturals fan més difícil alçar una estàtua d’algun personatge o d’algun fet històric, ja que tenim una mentalitat més crítica i complexa i menys heroica que en el passat.
Està clar, doncs, que tinc més preguntes que respostes, i que actualment estem cridats a revisar els fets històrics, de vegades amb raons acceptables i d’altres vegades amb arguments més discutibles, però el que és cert és que la història, ben estudiada, amb pensament crític i honestedat intel·lectual ha d’ajudar a resignificar el passat i els nostres monuments històrics quan calgui, així com a fonamentar la seva existència quan sigui necessari.
També em sembla prou evident que projectar la bandera d’Israel damunt de l’Arc de Titus és més fruit de la ignorància que de qualsevol debat com el que aquí plantejo.
Tonight, the Arch of Titus, in Rome.
We stand with #Israel. 🇮🇹 🇮🇱 pic.twitter.com/9TqxrayhXd
— Italy in Israel (@ItalyinIsrael) October 10, 2023
- Cartwright, M. (16 de 6 de 2013). Arco de Tito, Roma. Obtenido de World History Encyclopedia: https://www.worldhistory.org/trans/es/2-499/arco-de-tito-roma/
- Gallardo, R. (26 de 7 de 2023). Universidad de Chile. Obtenido de El ocaso de los monumentos como símbolos del poder y su resignificación en las urbes: https://uchile.cl/noticias/207430/el-ocaso-de-los-monumentos-y-su-resignificacion-en-las-urbes
- LA NACION. (8 de 10 de 2023). La Nacion. El mundo. Obtenido de Guerra en Medio Oriente: el apoyo a Israel en el mundo, en fotos: https://www.lanacion.com.ar/el-mundo/el-apoyo-a-israel-en-el-mundo-en-fotos-nid08102023/
- Principal. (3 de 7 de 2023). INDIGNACIÓ PEL TIKTOK D’UNES TURISTES BALLANT AL MEMORIAL DE L’HOLOCAUST JUEU DE BERLÍN. Obtenido de El Principal: https://www.principal.cat/ca/societat/20230703/11280-indignacio-reaccio-xarxes-socials-video-tiktok-joves-turistes-ballant-monument-memorial-holocaust-berlin
Catalunya Plural, 2024 
