Han passat més de 130 dies des de l’inici de mandat: temps més que suficient per arribar a acords de profunditat amb els partits de l’oposició, més que suficient per conèixer les polítiques públiques que el nou alcalde tirarà endavant, més que suficient per generar ponts amb els diferents grups municipals. I som en el punt d’inici. Poques iniciatives per part d’un govern que, recordem, només té 10 regidors.
Quan algú considera imprescindible un objectiu, inverteix moltes hores fins aconseguir-ho. En aquest cas, no ha estat així. Hem vist moltes fotos cridant al diàleg, però molt poques trucades als grups de l’oposició. Només és una pose de cara a les càmeres. Les demandes de la ciutadania, en canvi, no estan dins del plànol. Barcelona està fora de focus.
Les que compartim el projecte de Barcelona en Comú tenim claríssim el mandat de les veïnes i els veïns: un govern de majoria progressista que sumi els 24 regidors i regidores d’esquerres del Plenari municipal. Una majoria que ha de pactar també uns pressupostos valents que apostin per la inversió social i les polítiques innovadores, que apropin la institució al 5% del PIB municipal i tractin l’habitatge, l’emergència climàtica, la salut mental o l’educació com a prioritats. Així ho defensàvem en campanya, i la foto final de les urnes ens ho va confirmar.
Per revertir aquesta situació, per fer un gir de 180 graus, la ciutat necessita d’un alcalde què dialogui amb la resta de grups des de l’humilitat. El fracàs per aprovar les ordenances i la conseqüent retirada dels pressupostos en les comissions n’és la prova fefaent: no es pot sortir bé a totes les fotos, no es pot contentar tothom.
Collboni ha arribat a una cruïlla insalvable: o forma un govern del retrocés amb la dreta neoliberal o aposta per continuar avançant amb un govern progressista a tres.
Per desgràcia, a dia d’avui, tenim un Alcalde que, cegat pel flaix de les càmeres, ha pecat de no dialogant. En tot cas, el temps ens dirà si prefereix substituir la llum dels focus per la llum a la sortida del túnel.