“Bombardegen a totes hores i per tot arreu. Quan hi ha un bombardeig en un hospital o en una escola anem fins allà perquè hem de documentar les víctimes causades, entrevistar els supervivents. Però sabem que és molt arriscat perquè en qualsevol moment poden tornar a bombardejar. I les armilles i els cascos no serveixen per a res perquè no ens protegeixen de les bombes”.

Sami Abu Salem contesta per WhatsApp les preguntes, amb breus notes de veu, enmig del soroll de la multitud al carrer, aprofitant que hi ha senyal d’Internet. Tornaran a passar hores fins que li entri un nou missatge. “Gairebé no tenim connexió. Costa saber si els companys estan bé, i resulta molt difícil informar així”, explica.

El 7 d’octubre Hamàs va assassinar a més de 1.200 persones, va segrestar a més de 240 i va acabar amb la vida de 4 periodistes, dels quals dos es trobaven en un kibutz proper a la Franja i dos més al festival de música Supernova. Des de llavors, l’exèrcit d’Israel ha matat a la Franja de Gaza almenys a 11.000 persones –de les quals més de 4.000 eren nens i nenes–. Entre les víctimes palestines ja hi ha més de 40 periodistes, convertint aquesta guerra d’Israel contra Gaza en el conflicte amb un nombre més gran d’assassinats d’informadors en un període de temps més curt. La invasió il·legal de l’Iraq del 2003, un dels més mortífers per als periodistes –283 des del 2003–, es va cobrar la vida d’onze professionals durant el primer mes d’ocupació.

Assassinats a casa seva

Segons hem pogut comprovar amb les dades recopilades pel Sindicat de Periodistes de Palestina i el Comitè de Protecció de Periodistes, com a mínim 12 informadors van morir a causa de bombardejos israelians llançats contra els seus barris i habitatges, on estaven al costat de familiars en la majoria de casos. Va ser el que li va passar a Abu Hassira, periodista de l’agència de notícies Wafa, de l’Autoritat Palestina, assassinat el 7 de novembre per un atac israelià contra el seu habitatge, que també va matar a 42 dels seus familiars.

Dos dies abans, era Mohammad Al-Jaja, periodista de l’organització per la defensa de la llibertat de premsa Press House-Palestine, qui va morir juntament amb la seva dona i filles en un bombardeig contra la seva vivenda a Al-Naser, al nord de Gaza. Un altre exemple és el del periodista freelance Assad Shamlakh, la casa del qual va ser bombardejada el 8 d’octubre, el primer dia d’ofensiva; va morir al costat de nou membres de la seva família.

Segons explica mitjançant conversa telefònica Shorouq Assad, del Sindicat Palestí de Periodistes, almenys tres reporters van ser assassinats a casa seva després de passar el dia documentant els crims comesos per l’Exèrcit israelià. Aquest va ser el cas de Mohammed Abu Hatab, videoreporter de la televisió Palestine TV. Va morir amb 11 membres de la seva família, després que el seu domicili fos bombardejat el 2 de novembre. Vivien a Khan Yunis, al sud de Gaza, la regió a on Israel ordenava que la població del nord es traslladés per a, suposadament, posar-se fora de perill.

També Rushdi Al-Sarraj acabava de tornar a la casa familiar després de passar el dia entrevistant a supervivents dels atacs quan va començar el bombardeig contra l’edifici on vivia la seva família. Allà s’hi havia traslladat amb la seva dona i la seva filla dies enrere, pensant que tindrien més possibilitats d’estar fora de perill. Segons van explicar després alguns testimonis, Al-Sarraj va protegir amb el seu cos la seva dona i la seva filla d’un any, que van sobreviure. Ell va morir durant el trasllat en ambulància a causa de les ferides provocades per la metralla. En total, a data d’11 de novembre, dotze periodistes palestins han estat assassinats juntament amb les seves famílies.

“Israel sap perfectament on és tot i tothom a Gaza. Ho sap per les targetes de mòbil, per satèl·lit, per dron, per la informació que té recopilada. Un exemple: quan van bombardejar les instal·lacions de la companyia de telecomunicacions palestina Jawal, cinc enginyers van anar a reparar-les. Poc després van ser assassinats”, explica Assad, amb una trajectòria de més de trenta anys com a reportera als Territoris Ocupats de Palestina.

Les investigacions fetes fins ara sobre els assassinats als habitatges de periodistes no poden aclarir si es tractaven de bombardejos contra edificis civils, un crim de guerra o si estaven dirigits específicament contra els reporters. És habitual per part de la majoria de les Forces i Cossos de Seguretat de tot el món l’ús de la triangulació per a identificar la localització d’una persona a través de la targeta SIM. Aquest ha estat, per exemple, un dels recursos més utilitzats pels Estats Units per executar extrajudicialment persones acusades de terrorisme.

La premsa alemanya va revelar l’any 2013 com els serveis secrets del seu país havien entregat informació sobre telèfons de presumptes terroristes al Pentàgon i com aquest els havia aniquilat mitjançant drons al Pakistan. El maig d’aquest mateix any, el líder de la Jihad Islàmica, Ziyad al-Nakhalah, va denunciar que els sis milicians assassinats durant una operació israeliana havien estat localitzats mitjançant els telèfons.

Aquestes setmanes també hem vist com periodistes de la Franja o els seus familiars rebien trucades en les quals els interlocutors els advertien que havien d’abandonar casa seva si no volien patir les conseqüències dels seus atacs. Aquest va ser el cas de la periodista d’Al-Jazera Youmna El Sayed. El seu marit va rebre una trucada en la qual algú que es va identificar com a membre de l’Exèrcit israelià el va instar a abandonar la seva vivenda, al nord de Gaza, perquè es troba “en un lloc perillós”. Quan aquest li va preguntar que per on podien fugir, tenint en compte els bombardejos i que la carretera que porta al sud estava plena de tancs, li van respondre que no podia donar-li aquesta informació, però que havien d’anar-se’n immediatament.

Aquest ultimàtum tenia lloc cinc dies després que un bombardeig acabés amb la vida de la dona, els dos fills menors i el nét de Wael Al-Dahdouh, corresponsal d’Al-Jazeera a Gaza. De fet, es trobaven al camp de refugiats Nuseirat, al centre de Gaza, on s’havien traslladat des del nord, seguint les instruccions d’Israel. «La venjança cap a nosaltres la duen a terme a través dels nostres fills», va declarar quan va trobar el cos del seu fill.

Segons les dades recopilades pel Sindicat de Periodistes de Palestina, almenys familiars de tres periodistes més han estat assassinats: Mohammad Aloul ha perdut els seus quatre fills, les seves tres germanes i tres nebots; Atiyeh Darwish, el seu germà –el 2019 un franctirador israelià va deixar a aquest mateix periodista sense un ull–; i a Moataz Azayzeh els bombardejos li han pres més de 15 familiars.

Bombardejos contra civils desarmats

“Tenim casos de periodistes que estaven recollint testimonis de supervivents i que aleshores van ser atacats directament. Tres més que se’n van anar a viure a un hotel pensant que estarien més segurs i van veure com les bombes van caure just al davant. Però cal tenir-ho clar: els atacs contra els periodistes no van començar fa un mes, això passa des de fa 75 anys”, explica Shorouq Asaad, membre del Sindicat de Periodistes de Palestina. “He cobert centenars de manifestacions durant aquestes dècades. Els periodistes palestins sempre anem junts, amb armilles i cascos, amb distintius de premsa, i tot i així ens disparen amb munició real, amb gasos. Jo mateixa he estat seguida moltes vegades per franctiradors. Els periodistes palestins sempre hem estat un objectiu per a l’Exèrcit israelià. Però ara és més brutal i perillós. Per això han bombardejat amb míssils més de 60 oficines de premsa a la Franja, que és on els periodistes acostumen a estar”, subratlla.

Reporters Sense Fronteres (RSF) ha denunciat davant de la Cort Penal Internacional els crims de guerra comesos contra periodistes per part de l’Estat d’Israel i de Hamàs. La denúncia detalla els casos de vuit periodistes palestins assassinats pels bombardejos israelians a la Franja i el d’un israelià, assassinat per membres de Hamàs quan cobria l’atac al seu quibuts. També recullen els casos de dos palestins ferits, a més dels atacs a les oficines dels mitjans a la Franja.

Israel assenyala com a terroristes els periodistes de Gaza

Mentre els bombardejos israelians provocaven la mort de més d’un periodista al dia de mitjana, diversos membres del govern de Netanyahu han repetit públicament que “no poden garantir la seguretat” dels reporters que treballen a la Franja per a agències internacionals, com ara France Press o Reuters. D’aquesta manera, no només els estaven instant a deixar d’informar, sinó que també els diferenciaven dels professionals que treballen de manera independent o per a mitjans àrabs.

Mentre Israel presumeix d’incomplir els principis de protecció dels periodistes recollits en el dret internacional, una organització dedicada a fer pressió als mitjans de comunicació occidentals anomenada Honest Reporting –registrada a Nova York i amb seu també a Tel Aviv- va publicar una foto sense data d’un fotoperiodista freelance amb un líder de Hamàs acompanyant un article en el qual s’acusava a cinc periodistes que treballen per a Reuters, Associated Press, The New York Times i CNN de conèixer per avançat els plans de Hamàs de cometre els atacs del 7 doctubre.

Poc després, la Direcció Nacional de la Diplomàcia Pública, que depèn del primer ministre israelià, va qualificar aquests periodistes de “còmplices de crims contra la humanitat” i va reclamar “que es prenguin mesures immediates”. El ministre de Defensa, Benny Gantz, va tuitejar que si els periodistes coneixien per avançat la massacre no eren “diferents als terroristes i haurien de ser tractats com a tals”. El parlamentari Danny Danon, del partit del president Netanyahu Likud, va demanar a la mateixa xarxa social “l’eliminació” dels fotoperiodistes “que van participar en la cobertura de la massacre”. I al diari més llegit a Israel, l’ultradretà The Jerusalem Post, s’han publicat articles presentant periodistes de Gaza com a propagandistes de Hamàs.

L’oficina de RSF a l’Orient Mitjà ha manifestat que «les autoritats israelianes han passat d’afirmar que no poden garantir la protecció dels periodistes a Gaza a amenaces de mort contra periodistes que cobreixen el conflicte, basant-se en sospites que fins ara no estan recolzades per arguments ni proves. Les declaracions que desacreditin la integritat de tota una professió sobre aquesta base són inacceptables. Toleren i inciten la persecució dels que arrisquen les seves vides per informar de la notícia. Condemnem aquestes declaracions i reiterem que atacar periodistes que cobreixen conflictes és un crim de guerra”.

L’augment de la criminalització de l’exercici periodístic per part d’Israel es dóna alhora que el Parlament ha aprovat una esmena a la llei contra el terrorisme per la qual es pot castigar fins i tot amb un any de presó a qui «consumeixi sistemàticament i contínuament publicacions terroristes», que es defineixen com «una crida directa a cometre un acte de terrorisme» o «paraules d’elogi, simpatia o alè vers un acte de terrorisme». Una definició confusa per la qual ja s’està detenint desenes de palestins a Cisjordània i d’israelians -inclosos palestins amb ciutadania israeliana- per publicacions a les xarxes socials o als seus perfils de WhatsApp crítiques amb els atacs a Gaza o solidaritzant-se amb el dolor que pateix de població.

Per la seva banda, el ministre israelià d’Informació ha titllat el canal Al-Jazera de mitjà de “propaganda” per a “organitzacions terroristes”, posant-lo de nou en el punt de mira. “Hem trobat un patró als bombardejos als punts d’emissió d’Al-Jazeera a la Franja de Gaza. És clar que ho consideren un objectiu. I ara, amb aquesta reforma legal, el que pretenen és acusar de simpatia amb el terrorisme aquells que segueixin les notícies per aquesta cadena, criminalitzar els espectadors”, adverteix en una conversa telefònica Alfonso Bauluz, periodista i president de Reporters Sense Fronteres-Espanya.

Aquesta organització també ha demostrat amb nombroses evidències que l’atac israelià que va acabar amb la vida del reporter libanès de l’agència Reuters Issam Abdallah, i que va ferir quatre periodistes més al sud del Líban, va ser deliberat. Dos helicòpters israelians els havien sobrevolat prèviament, estaven perfectament identificats tant ells com els seus vehicles amb rètols de premsa, hi havia total visibilitat per la seva ubicació i perquè estava clar i feia més d’una hora que estaven al capdamunt del turó. RSF no ha pogut incloure aquest cas en la seva denúncia davant de la Cort Penal Internacional perquè el Líban no és un Estat part.

El 5 de novembre, l’Exèrcit israelià va atacar amb un dron els dos cotxes on viatjaven, al sud del Líban, el periodista Sami Ayoub i, darrere seu, la seva germana, la seva neboda i les tres filles d’aquesta. Només Ayoub i la seva neboda, Huda Hijazi, van sobreviure a l’atac. «Abans els havia dit que juguessin a prop del cotxe perquè el dron estava sobrevolant-nos. Vaig pensar que així els israelians sabrien que hi havia nens al vehicle”, va declarar posteriorment en una entrevista Ayoub. «Les nenes es van cremar davant dels meus ulls», va afegir.

“El que passa amb els periodistes palestins és un crim de guerra, part d’un genocidi, un intent de tapar la veritat, d’ocultar la feina que estan fent. Els nostres periodistes haurien d’estar protegits per les lleis internacionals”, lamenta Assad des de Jerusalem. “És una vergonya que els que parlen de llibertat de premsa i de drets humans callin ara amb el seu silenci còmplice. Aquest silenci és una carta blanca perquè Israel segueixi endavant. Espero que algun dia puguem anar a la Cort Penal Internacional i castigar a cadascun dels responsables que han matat periodistes. Demano protecció i seguretat perquè no tornem a perdre cap altre company”, afegeix. Assad intenta fer seguiment dels seus companys a Gaza, però resulta difícil pels talls continus d’Internet a la Franja.

“El que més preocupa als periodistes de Gaza és aconseguir menjar, aigua, un lloc on estar segurs. Però no n’hi ha”, afegeix Assad, que recorda que des de fa anys Israel impedeix introduir a Cisjordània o Gaza armilles i cascos antibales. “Al pas egipci de Rafah també hi ha desenes d’equips de protecció, però no els deixen entrar”, afegeix.

“Amb els seus bombardejos arbitraris, les Forces armades israelianes estan eliminant un periodista darrere l’altre, sense restriccions. Tot això mentre els seus inacceptables comentaris delaten un obert menyspreu vers el dret internacional humanitari”, ha declarat Jonathan Daghuer, responsable de Reporters sense Fronteres al Pròxim Orient. El seu homòleg a Espanya, Alfonso Bauluz, ho resumeix així: “Gaza ha esdevingut un cementiri de periodistes”.

Més de 1.000 periodistes i una trentena d’organitzacions espanyoles, mexicanes i internacionals han signat un manifest demanant a Israel el cessament immediat dels bombardejos, la protecció de la població civil i dels periodistes, l’accés de la premsa internacional a la Franja, i a Hamàs, l’alliberament immediat dels ostatges.

Periodistes assassinats per atacs israelians a Gaza

7 de novembre de 2023

  • Yahya Abu Manih, assassinat en un bombardeig a la Franja de Gaza.
  • Mohamed Abu Hassira, assassinat al costat de 42 membres de la seva família en un bombardeig contra casa seva a Gaza.

5 de novembre de 2023

  • Mohamed Al Jaja, assassinat al costat de la seva dona i les seves dues filles en un bombardeig contra casa seva al barri Al-Naser, al nord de Gaza.

2 de novembre de 2023

  • Mohammed Abu Hatab, assassinat al costat d’11 familiars en un bombardeig contra casa seva a Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza.

1 de novembre de 2023

  • Majd Fadl Arandas, assassinat degut a un bombardeig israelià al camp de refugiats Nuseirat.
  • Iyad Matar, assassinat al costat de la seva mare en un bombardeig a la Franja de Gaza.

31 de novembre de 2023

  • Imad Al-Wahidi, assassinat al costat de membres de la seva família en un bombardeig a la Franja de Gaza.
  • Majed Kashko, assassinat al costat de membres de la seva família en un bombardeig israelià a la Franja de Gaza.

30 d’octubre de 2023

  • Nazmi Al-Nadim, assassinat amb membres de la seva família en un bombardeig a casa seva a Zeitoun, a l’est de Gaza.

27 d’octubre de 2023

  • Yasser Abu Namous, assassinat amb la seva família en un bombardeig a Khan Yunis.

26 d’octubre de 2023

  • Duaa Sharaf, assassinada al costat de la seva filla a casa seval, al barri de Yarmouk, a Gaza.

25 d’octubre de 2023

  • Saed Al-Halabi, assassinat en un bombardeig contra el camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja de Gaza.
  • Ahmed Abu Mhadi, assassinat en un bombardeig israelià.
  • Salma Mkhaimer, assassinada al costat de la seva filla en un bombardeo israelià a Rafah, al sud de la Franja de Gaza.

23 d’octubre de 2023

  • Mohammed Imad Labad, assassinat en un bombardeig israelià al barri Sheikh Radwan de la ciutat de Gaza.

22 d’octubre de 2023

  • Roshdi Sarraj, assassinat en un bombardeig israelià a la Franja.

20 d’octubre de 2023

  • Mohammed Ali, assassinat en un bombardeig israelià a la Franja de Gaza.

19 d’octubre de 2023

  • Khalil Abu Aathra, assassinat al costat del seu germà en un bombardeig israelià a Rafah, al sud de la Franja de Gaza.

18 d’octubre de 2023

  • Sameeh Al-Nady, assassinat en un bombardeig israelià a la Franja de Gaza.

17 d’octubre de 2023

  • Mohammad Balousha, assassinat en un bombardeig israelià al barri  Al-Saftawi, al nord de Gaza.
  • Issam Bhar, assassinat en un bombardeig israelià al nord de la Franja de Gaza.

16 d’octubre de 2023

  • Abdulhadi Habib, assassinat amb diversos membres de la seva família a causa d’un atac amb missil a casa seva, al sud de la ciutat de Gaza.

14 d’octubre de 2023

  • Yousef Maher Dawas, assassinat amb la seva família per un missil contra la seva vivenda a Beit Lahia, al nord de la Franja de Gaza.

13 d’octubre de  2023

  • Husam Mubarak, assassinat en un bombardeig israelià al nord de la Franja de Gaza.

12 d’octubre de 2023

  • Ahmed Shehab, assassinat al costat d ela seva doa i els seus tres fills a causa d’un bombardeig a casa seva casa a Jabalia, al nord de la Franja de Gaza.

11 d’octubre de 2023

  • Mohamed Fayez Abu Matar, assassinat en un bombardeig israelià a Rafah, al sud de la Franja de Gaza.

10 d’octubre de 2023

  • Salam Mema, assassinat en un bombardeig israelià contra el camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja de Gaza.
  • Saeed al-Taweel, assassinat quan avions de combat israelians van atacar una zona del districte Rimal, a la ciutat de Gaza, on tenen la seva seu diversos mitjans de comunicació.
  • Mohammed Sobh, assassinat quan avions de combat israelians van atacar una zona del districte Rimal, a la ciutat de Gaza, on tenen la seva seu diversos mitjans de comunicació.
  • Hisham Alnwajha, ferit en un bombardeig israelià al districte Rimal. Va morir dies després.

8 d’octubre de 2023

  • Assaad Shamlakh, assassinat amb nou membres de la seva familia en un bombardeig israelià a casa seva a Sheikh Ijlin, al sud de la Franja de Gaza.
  • Mohammad Al-Salhi, assassinat aprop d’un camp de refugiats a la Franja de Gaza.
  • Mohammad Jarghoun, assassinat a l’est de Rafah, al sud de la Franja de Gaza.
  • Ibrahim Mohammad Lafi, assassinat a l’encreuament d’Erez, a la Franja de Gaza.

 

Article original de La Marea

Share.
Leave A Reply