Aquest any la República Argentina compleix 40 anys d’aquells primers comicis celebrats l’any 1983 que van simbolitzar el retorn de la democràcia al país i començaven el període més llarg i estable de la mateixa. S’acabava, aleshores, un govern militar que no només havia dut a terme un pla sistemàtic de desaparició de persones, sinó que havia involucrat la societat argentina en una cruenta guerra per les illes Malvines que va deixar una ferida marcada en tota una generació. Va ser així com Ricardo Alfonsín va tenir la missió de recompondre aquelles cicatrius i tornar a posar dret un poble que es trobava trencat emocionalment i devastat socialment.
Després de 40 anys i d’una llarga i esgotadora campanya, que va començar durant la primera meitat de l’any 2023 amb el tancament de llistes i la definició de candidats, acaba un llarg procés electoral que deixa Javier Milei com a nou president de la República Argentina i una societat exhausta i amb l’esperança que el nou govern pugui resoldre una situació econòmica tan compromesa.
Arribem a dia d’avui després d’unes setmanes molt intenses de campanya, on l’única cosa segura era que aquell candidat que guanyés les eleccions esdevindria pràcticament un miracle polític. Ho era si Massa guanyava les eleccions, ja que com a ministre d’Economia i amb un 140% d’inflació anual, amb una distribució regressiva de l’ingrés i amb un dòlar a nivells històrics comptava amb una situació econòmica molt desfavorable. En el cas de Milei, a més de demostrar mal temperament i una personalitat agressiva, va poder conformar la seva formació política fa tot just uns 2 anys, i el seu partit va tenir una carrera meteòrica que ni en el millor dels casos s’hauria imaginat trobar-se en aquesta instància.
Però també els darrers dies i hores de campanya han estat molt moguts. Alguns sectors de La Libertad Avanza havien posat sobre la taula la idea que existís la possibilitat de frau a les eleccions, encara que no s’havia concretat en cap denúncia específica.
La veritat és que la nit electoral es va viure amb total normalitat, i a les 20 hores de la nit (hora argentina) el candidat d’UxP (Unión por la Patria) i ministre d’economia, Sergio Massa, va sortir davant dels seguidors a reconèixer la derrota ia felicitar el seu rival sense dades oficials fins aquell moment. Tal com va fer durant la campanya, Sergio Massa va instar al nou president electe a garantir la total normalitat i funcionament de totes les institucions democràtiques de l’Estat i als ciutadans a defensar aquest país inclusiu, de desenvolupament i d’igualtat d’oportunitats. Finalment, Sergio Massa es va acomiadar no només de la seva carrera per la presidència, sinó que també va donar per acabada la carrera política.
Les primeres dades oficials van arribar just després del reconeixement de la derrota de Sergio Massa. A les 20.30 van aparèixer la primera càrrega de dades: amb un 86.59% escrutat, Javier Milei tenia el 55.95% dels vots i Sergio Massa el 44.04%. Aquesta diferència es va mantenir intacta a mesura que va anar avançant l’escrutini.
Les úniques províncies on el candidat oficialista es va poder imposar són Formosa, Santiago de l’Estero i la Província de Buenos Aires. A la resta de 21 províncies, Milei es va imposar clarament conformant un triomf molt contundent amb un percentatge de participació molt similar al de la primera volta rondant el 76%.
Pel costat de Javier Milei, que va endarrerir la sortida fins gairebé les 22 hores i liderat pel seu nou padrí polític Mauricio Macri i acompanyat pel seu equip més fidel, va sortir eufòric davant d’un públic totalment entregat al seu líder. En to presidenciable, Javier Milei va agrair el suport del seu equip i el de Mauricio Macri, al qual va ressaltar el gest de grandesa al recolzar de manera incondicional. En el seu discurs, Javier Milei va fer nombroses referències que a l’Argentina s’obre una nova època on el paper de l’Estat passarà a ser testimonial i on abraçant les idees de la llibertat, l’Argentina tornarà a ser una potència com ho va ser, segons ell, al segle XIX. El destacable del discurs de Milei va ser que no va fer referència al seu contrincant sinó tot al contrari. Va avisar que seran benvinguts tots aquells argentins de bé i va reforçar un discurs dur proposant un canvi dràstic sense lloc al gradualisme parlant només als propis i deixant fora els que no el van votar amenaçant-los, remarcant que “no es resisteixin” perquè ell no ho farà .
Els reptes per al futur
Són nombrosos els nous reptes als què haurà de fer front el nou president electe a l’Argentina. L’interrogant més gran l’ha propiciat el mateix Javier Milei durant la campanya donant arguments contradictoris, i és si Javier Milei tirarà endavant tot el que va proposar o si revisarà i suavitzarà algunes posicions.
En primer lloc, haurà d’afrontar la situació financera de l’argentina pel que fa a la moneda dels Estats Units. Si la proposta de Milei de tirar endavant la dolarització continua vigent dispararà el dòlar i alhora portarà el país a una hiperinflació de mida incalculable. En segon lloc, també haurà de posar llum sobre quina serà realment la seva posició en les relacions internacionals. Recordem que l’Argentina acaba de ser admesa al grup dels BRICS, i el president electe ja havia anunciat trencar relacions amb països com el Brasil i la Xina (que els considera comunistes), i adaptar la seva política exterior a la política nord-americana. En tercer lloc i a mitjà termini, haurà d’afrontar una situació social en plena ebullició. Tot i que l’atur no és tan elevat com en altres èpoques, hi ha un alt percentatge (al voltant del 40%) d’informalitat laboral. Per últim i no menys important, la capacitat del mateix president i del seu equip econòmic de renegociar amb el Fons Monetari Internacional (FMI) l’enorme deute pendent que té el país amb aquest organisme. Això agafa una gran rellevància en el moment en què el mateix FMI, cada 3 mesos, fa una auditoria dels comptes oficials del país per dirigir i influenciar sobre la política econòmica.
En contraposició a Javier Milei, ara el peronisme haurà de fer un procés de reflexió i anàlisi de la derrota. Quins van ser els errors comesos per arribar a aquesta situació? Possiblement, aquest interrogant té nombroses respostes que, passades poques hores de les eleccions, és impossible donar una resposta clara i concisa. La veritat és que la situació econòmica que va posar en perill el govern va venir donada per una mala gestió de la crisi de la Covid-19, de la forta sequera que va castigar el país l’últim any i per la caiguda dels ingressos públics. Aquesta situació, sumada al préstec més gran de la història de l’FMI a un país sense capacitat de pagament, va posar de manifest les mancances d’un govern que no només es va veure sobrepassat per la situació sinó també inoperant en les polítiques públiques.
Però el futur és avui i els pobles no s’equivoquen. Tot i que l’elecció de Javier Milei i Victoria Villaruel per fer-se càrrec del poder executiu pot simbolitzar una amenaça per a alguns consensos democràtics (com el reclam dels repressors de la dictadura mitjançant el discurs negacionista dels 30.000 desapareguts) és important destacar que el mateix sistema polític argentí té mecanismes per obligar el president a validar els seus projectes a través del Congrés Nacional. La Cambra baixa que haurà d’afrontar Javier Milei a la seva presidència és una cambra, majoritàriament, ocupada per l’oposició al candidat llibertari. Això obligarà al nou oficialisme a rebaixar les seves propostes i intentar arribar a nous acords.
Com a conclusió, l’Argentina va triar el camí que creu que serà millor per al seu futur. Com dèiem més amunt, els pobles no s’equivoquen. Però el discurs del nou president electe va ser un discurs que no sembla anar de la mà de la concòrdia i el diàleg, sinó tot al contrari. L’esquerda política, social i econòmica sembla que va bé als interessos del polític llibertari. I aquest terreny inexplorat sembla que és el que ha triat el poble argentí per a construir el seu futur.
Catalunya Plural, 2024 
