Senegal: la lluita per escapar del neocolonialisme

“Cal sortir de l’imperialisme i tenir estats que garanteixin i assegurin la sobirania monetària, la sobirania comercial i la sobirania militar: totes les sobiranies”, reclama Guy Marius Sagna, activista i representant parlamentari del partit Patriotes Africans de Senegal pel Treball, l’Ètica i la Fraternitat (PASTEF), liderat per Ousmane Sonko, qui actualment ha estat traslladat a la presó després d’estar hospitalitzat per la seva segona vaga de fam. Sagna ha realitzat una gira per alguns països d’Europa per reclamar atenció i suport. Des de Bèlgica fins a França, també ha visitat Espanya amb trobades amb institucions polítiques com ara Ajuntaments, Parlaments i el Consolat General de Senegal a Madrid. A més, ha volgut reunir-se amb entitats socials, realitzant col·loquis amb la comunitat senegalesa i visitant des del col·lectiu Top Manta a Barcelona fins al centre d’acollida per a immigrants de Les Arrels, a Tenerife. Durant la seva gira, no han faltat les manifestacions que reclamen llibertat per a Sonko i pels més de 1.100 presos polítics.

Sagna, membre fundador del Front per una Revolució Anti-imperialista Popular i Panafricana FRAPP-France Dégage (França, fora!), el qual agrupa a 17 organitzacions, és conegut per la seva lluita des de 2011 per un Senegal sobirà, davant de l’estatu quo neocolonial imperant des de la independència. Opina que cal transformar radicalment la relació entre Àfrica i la resta dels països: “Que Àfrica deixi de ser el pastís a repartir de la resta del món”. A més, exposa que és necessari transformar les relacions entre els pobles, els ciutadans i les elits que sistemàticament arriben al poder.

El seu és un país sense democràcia ni llibertat d’expressió, i ell cataloga al president de dictador i l’acusar d’ocasionar assassinats d’almenys 31 persones en les manifestacions. Segons Sagna, la resistència ha de ser reorganitzada, remobilitzada i reforçada, i declara que no abandonaran les formes constitucionals i tradicionals de lluita malgrat les prohibicions oficials arbitràries de les seves manifestacions. “Junts treurem de la presó a Ousmane Sonko i els seus 1.101 companys polítics presos. Junts elegirem Ousmane Sonko, cinquè president de la República de Senegal. Junts alliberarem Àfrica”, reclama Sagna.

L’oportunitat de canvi a Senegal, en el creuament de camins

La mala situació econòmica i social a Senegal i la manca de democràcia han despertat el descontentament entre una població jove que demana a crits un canvi. La massificació de les mobilitzacions populars des de març de 2021 expressa un fart i desesperació generalitzats de la joventut senegalesa cap a la gestió del país per part de les seves elits. Aquesta forma de sortir al carrer no té precedents a Senegal, i Sagna opina que això és el resultat del treball al qual han contribuït diverses organitzacions: les anomenades organitzacions nacionalistes, patriòtiques, panafricanes i anti-imperialistes.

L’actual president, Macky Sall, que ostenta el poder des de 2012, ha perseguit històricament els seus rivals polítics. En les properes eleccions de febrer de 2024, tindria prohibit presentar-se a causa de les restriccions de la Constitució. No obstant això, Sall va intentar concórrer fins al passat mes de juliol, quan finalment va anunciar la seva renúncia després d’una onada de violentes protestes.

Sonko, destacat líder polític, candidat a les eleccions presidencials de 2024 i principal opositor a l’actual president, representa una oportunitat de canvi per la seva lluita contra la corrupció i l’oberta oposició al sistema actual; critica la mala governança i el neocolonialisme francès. Mai a Senegal, des de 1960, hi ha hagut un candidat fent campanya contra el Franco CFA (la moneda africana per la qual acusen França d’utilitzar per enriquir-se “empobrint Àfrica”), contra els Acords d’Associació Econòmica (AAE) ni contra les presències militars estrangeres. És a dir: contra el sistema neocolonial. No obstant això, Sonko va ser detingut i empresonat a finals de juliol a Dakar, acusat de crida a la insurrecció i de complot contra l’Estat: després de gairebé dos mesos de versions diverses, el Ministeri de l’Interior va ordenar dissoldre el seu partit (PASTEF). Els seus seguidors interpreten aquests fets com estratègies dissenyades per allunyar-lo de l’esfera política. La seva participació en les properes eleccions és una gran incertesa.

Inclòs el seu advocat franco-espanyol Juan Branco va ser detingut i empresonat el passat mes d’agost, després de presentar a França i a la Cort Penal Internacional (CPI) de l’Haya una denúncia contra el president Sall per “crims de lesa humanitat”, quan el país acabava de viure els seus pitjors disturbis en la història recent de Senegal.

De manera similar, Sagna ha estat víctima de múltiples intimidacions, detencions i empresonaments arbitraris, fins al punt que Amnistia Internacional va llançar una campanya per la seva alliberació, la qual cosa no havia succeït amb un detingut senegalès des de feia més de vint anys. Ha participat en gairebé totes les grans lluites ciutadanes des de 2012, defensant principalment la justícia social i l’antiimperialisme.

Cap una Àfrica sobirana i unida

“El nostre projecte és alliberar Àfrica, però no dominar l’altre, com fa França amb nosaltres”, exclamava Sagna en els seus discursos d’aquests dies.

Defensa una unitat africana que pugui tenir una política comuna en matèria d’ocupació, d’agricultura i d’educació. Considera que Àfrica és madura per definir el seu futur, els joves ja estan emancipats, i volen una nova política de cooperació. Afirma que, per treure Àfrica del seu procés d’empobriment, cal formar els joves amb un sistema educatiu avançat i adaptat a la realitat africana, i també és necessari canviar les idees colonials i reformar la ideologia política.

Declara la necessitat d’una Àfrica sobirana, desconnectada del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial, de l’Organització Mundial del Comerç, i dels acords amb la Unió Europea (UE), que no serveixen per assegurar el futur de la població. Una política que permeti cedir, quan sigui possible, els mercats als africans i no exportar els seus llocs de treball cedint els seus mercats a empreses estrangeres. Doncs el 64% de les petites i mitjanes empreses (PIME) desapareixen al Senegal abans de tres anys. Com es pot solucionar el problema de l’atur quan aquesta taxa és tan elevada?

“Hem patit un model de governança importat i imposat, no l’hem triat nosaltres i no ens serveix. No parlo amb la intenció de jutjar, és una experiència que jo mateix he viscut”, denuncia Sagna en la seva gira per Espanya. Subratlla que tenen un sistema polític que no incideix en la realitat del seu país. És un sistema d’explotació i de saqueig de matèries primeres destinades a països estrangers i no per a la població senegalesa, una corrupció molt estesa de les elits africanes que, de manera esperpèntica, líders d’Àfrica denominen “democràcia”.

Sagna opina que molts dirigents africans són fràgils i actuen sota la pressió dels Estats Units i la Unió Europea (UE) -tal com delaten des de fa anys diversos mitjans-, i de forma individual se’n beneficien econòmicament atorgant la seva signatura, en actes d’evident corrupció.

Denuncia els acords pesquers des de 1979 amb la UE que, després de desposseir d’aquest recurs bàsic tradicional a la població local, obliguen els joves a llançar-se al mar per buscar un futur on precisament es mengen el seu peix, a Europa, provocant tantes morts en aquest desesperat viatge. Aquests acords són la gran causa de la forta migració senegalesa des de 2005 a Europa. Tal com assenyala l’investigador Carlos Gómez Gil, els acords comercials i l’activitat de les empreses transnacionals han saquejat la població local senegalesa dels seus recursos bàsics necessaris i destruït el seu equilibri sociocultural, llançant els treballadors a l’atur. Això els força a emigrar per poder sobreviure.

Ja el 2021 Sagna deia que altres acords com el de Lliure Comerç Continental Africà (AfCFTA) són igualment tràgics i destructius per a la majoria: “El lliure comerç és una llei que permet que els peixos grans es mengin els petits. És una via oberta que dona oportunitats massives a empreses capitalistes occidentals i a multinacionals”. Doncs permet crear empreses de dret senegalès, però és només el lloc de creació el que converteix aquestes empreses en “senegaleses”: el capital i els propietaris ni tan sols són africans.

A aquestes situacions destructives se suma la dels agricultors i ramaders empobrits per les importacions amb les quals no poden competir. I la tragèdia de morts maternes i infantils evitables per manca de recursos sanitaris. I un país en què gairebé el 50% de la població senegalesa és analfabeta, segons dades de la UNESCO.

“Per sortir d’aquest drama del neocolonialisme, és urgent ser sobirà avui: un Senegal sobirà en una Àfrica sobirana i unida”, conclou Sagna.

Diàlegs i activisme amb la diàspora senegalesa

En totes les visites de Sagna a Europa, els senegalesos s’han mobilitzat per mostrar el seu suport al projecte de PASTEF, al seu líder Ousmane Sonko, i han denunciat les derivacions dictatorials de Sall. A més de visitar institucions polítiques al nostre país, Sagna ha ofert espais de diàleg als llocs visitats.

Ha escoltat les inquietuds i problemes que pateixen els senegalesos i altres comunitats immigrants al nostre país, com la dificultat d’obtenir el permís de residència, que implica un llarg recorregut d’almenys 3 anys subsistint de forma irregular. Això es deu a la duresa de la llei d’estrangeria a Espanya, on per tenir els documents regularitzats de residència, la llei obliga a estar tres anys empadronat al país, després dels quals s’ha d’aconseguir un contracte laboral d’un any com a mínim a temps complet, cosa molt difícil d’aconseguir. Aquesta situació empitjora per l’enorme dificultat de renovar el passaport a l’Ambaixada espanyola, amb la qual cosa molts immigrants es queden en una situació d'”indocumentats”, agreujant alhora la seva inserció sociolaboral.

En la seva visita a Madrid, Sagna es va reunir amb el vicecònsol, expressant-li el seu desig que l’actual president senegalès Sall actuï ràpidament per alleujar les difícils condicions de vida de la comunitat senegalesa a Espanya, recordant-li que el 2014 Sall i el ministre d’Afers Exteriors havien promès l’obertura d’un segon consolat al país, amb data límit juliol-agost de 2023, fet que no s’ha produït.

Una visita significativa de Sagna ha estat amb els treballadors de Top Manta a Barcelona, una marca creada per millorar les condicions de vida del col·lectiu manter; un projecte concebut amb criteris ètics i sostenibles, que garanteixen el futur de les comunitats locals en lloc d’obligar-les a emigrar. Durant la trobada, han conversat sobre la situació política del país d’origen, Senegal, però també sobre les condicions que han de suportar els venedors ambulants, perseguits per la policia, pels partits polítics, per les elits econòmiques locals i per les grans firmes de moda. El 2015 van crear el Sindicat Popular de Venedors Ambulants (Sindicat Mantero) de Barcelona, que defensa els seus drets, negocia amb les administracions i denuncia els abusos policials. “Tots som immigrants. I si aneu a un altre país, la policia no us atura pel carrer per demanar-vos documentació. Us deixen en pau. Tampoc us persegueixen ni peguen. Nosaltres venim aquí per treballar i poder ajudar les nostres famílies, no per robar ni vendre droga. Això seria enviar diners immorals, diners tacats”, argumenta Moussa Diop, venedor ambulant senegalès.

Sagna ha participat en diverses manifestacions, com ara la que ha culminat davant de l’Ajuntament de Barcelona, continuant amb les denúncies contra el “dictador Sall” i exigint la lliberació de Sonko i altres presos polítics.

En la trobada amb col·lectius migrants a la seu de Comissions Obreres (CCOO) de la mateixa ciutat, denunciava públicament les morts evitables de nadons prematurs al seu país, per no poder oferir-los incubadores: “El règim de Macky Sall mata en manifestacions. Però també assassina als hospitals. On són les incubadores? Devorades per aquells als quals hem confiat els nostres fons públics. Si hi hagués dones entre els ajudants de Macky Sall, no acceptarien que els diners de les incubadores fossin malversats i robats”. Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Mantero, explica que no pot comprendre com el ministre de sanitat no porta les seves famílies a l’hospital del seu país. Així com el Ministre d’Educació, envia els seus fills a estudiar a països estrangers.

En la seva visita a Tenerife, Sagna va visitar els compatriotes del centre de Las Raíces, declarant que els europeus han de comprendre que mentre els seus països segueixin signant acords pesquers on els seus mars es converteixen en deserts costaners, els fills no tindran cap altre camí a seguir que el mateix que els peixos. Europa és còmplice de l’actual flux migratori, que es deu a les conseqüències de l’espoli al país africà i al comportament autoritari de l’actual president. “No volem que tractin els símptomes, sinó la causa, l’arrel de l’emigració”, afirmava Sagna contundent. “Els pescadors que estaven vivint del mar no pesquen res ni per portar a les seves cases; la circonita de Diogo, l’or de Kedouguou i tantes explotacions de recursos que no veiem beneficis, són a causa del neocolonialisme. Per això sempre dic que en aquest món hi ha dos tipus de persones: o un esclau molt ben alimentat, o un altre molt lliure i famolenc, però que sempre guarda la seva dignitat”, exclamava Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Mantero.

Sagna declara que la situació de migració no és acceptable ni per a Senegal ni per a la Unió Europea; genera problemes a ambdós. “Hem de buscar solucions conjuntes i duradores, amb acords que afavoreixin a ambdues parts. No com els actuals acords de pesca que trauen la riquesa d’Àfrica i se l’hi donen a altres”, denuncia Sagna. També ha recalcat que si Sonko arriba a ser president de Senegal “aquests fluxos migratoris s’aturaran”, perquè “restituirà l’esperança a la gent” i trencarà amb el “fracàs de les polítiques actuals, així com del model de cooperació internacional existent”.

Les declaracions de Sagna es van produir a les Canàries, alhora que es feia pública la xifra esgarrifosa de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): en els nou primers mesos d’aquest any, més de 2.500 persones que intentaven travessar el mar Mediterrani cap a Europa han perdut la vida o han desaparegut. “La persistent crisi humanitària al Mediterrani central és intolerable”, deia ja el passat mes d’abril el director general de l’OIM. “Amb més de 20.000 morts registrades en aquesta ruta des de 2014, els Estats han de donar una resposta. Els retards i els obstacles a les operacions de rescat estan costant vides humanes”. Mentrestant, els estats europeus continuen sense assolir un acord per fer front a aquesta crisi, mentre milers de migrants continuen perdent la vida al mar, i els qui arriben, encara lluiten per trobar un lloc segur on reprendre les seves vides. “Cal un nou rumb per donar i tornar al Senegal i a la joventut senegalesa l’esperança perduda que provoca que fugen per milers. És una qüestió de dignitat humana”, va declarar Fodé Mané, coordinador de PASTEF a Espanya, que va organitzar les trobades i va acompanyar Sagna durant la gira.

Sagna va concloure en els seus discursos: “Pensem que els pobles del món han de donar-se les mans per aconseguir una societat unida i en pau. D’una altra manera, el món patirà problemes i hi haurà calamitat per a tothom”.