Aquesta setmana complirem un semestre de govern en minoria absoluta de Collboni, i el que tenim és una situació d’inacció i paràlisi insòlita: sis mesos perduts per a Barcelona, amb tot el que la nostra ciutat necessita! Tothom sap què hauríem fet els Comuns aquests sis mesos: més inversió social, eixos verds, una òptica municipal, transport públic, carrers ocupats per veïnes, per famílies i per nens i nenes jugant. Però, després de sis mesos, ningú no sap quin és el projecte de Collboni, quin és el futur que imagina per a la ciutat, quines són les polítiques que considera prioritàries. Ni una mesura, ni un pla, ni una proposta nova en tot un semestre. Tant és així, que tothom espera que decideixi amb qui formarà govern per dotar de contingut una alcaldia sense idees pròpies. Fins quan podrà aguantar això la ciutat?
Malauradament, el pitjor d’aquesta situació d’inacció no és ni de lluny la manca d’idees. El pitjor és, de ben segur, la falta d’interès per les veïnes i veïns, per donar resposta a les prioritats de la ciutadania i per garantir que es continuen prestant els serveis públics amb qualitat. Si no, no s’explica que amb la seva inacció aquest govern condemni la ciutat a prorrogar els pressupostos i a fer retallades per primer cop des de l’etapa Trias: un 17% menys en inversions i en despesa corrent, com ja ha admès el mateix Collboni. Després de dos mandats expansius, on els Comuns hem arribat a xifres d’inversió municipal històriques, on hem situat Barcelona com a ciutat líder en inversió social a l’Estat, Collboni serà el primer alcalde a retallar els drets i els serveis que ha guanyat la ciutadania.
Una ciutadania que mereix transparència, i que mereix que l’Alcalde expliqui ras i curt quins seran els drets que perdran les veïnes com a resultat de la seva manca de negociació: eliminarà el servei de dentista municipal o de psicòleg gratuït? Reduirà les beques menjador i les places a les escoles bressol? Aturarà la construcció d’habitatge públic o les rehabilitacions al Besòs? Tancarà albergs i polítiques per al sensellarisme o contra les addiccions? De moment, ja ha fet un primer gest: apujar les tarifes del transport públic a partir del gener. Espero que no sigui el primer mes d’un semestre encara més fosc que el que ara tanquem. Barcelona és una gran ciutat que sempre ha liderat transformacions globals, ha guanyat drets per les veïnes i ha apostat per posar la ciutadania al centre: des de Barcelona en Comú treballarem per a què els següents sis mesos recuperin aquest esperit.