Ximo Puig va deixar el seu càrrec a la presidència de la Generalitat valenciana després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de l’any passat en què el Partit Socialista del País Valencià que dirigia va aconseguir 5 punts més que en les eleccions anteriors. El descens dels seus socis de govern -Compromís i Unidas Podemos, que va quedar fora de les Corts valencianes- va deixar, però, l’esquerra en minoria davant el Partit Popular i Vox que van fer-se amb el govern valencià. Puig ha recollit en el llibre “Una idea d’esperança” (Editorial Tirant Humanitats) les seves reflexions sobre l’etapa de president de la Generalitat valenciana.
Comunitat Valenciana o País Valencià?
El nom oficial és Comunitat Valenciana però el concepte País Valencià té a veure amb la modernització del que va ser l’antic Regne de Valencià en l’època contemporània en el moment de la necessitat o la voluntat d’accedir a l’autogovern. Per tant, la formulació estatutària és Comunitat Valenciana, però també figura País Valencià. Més enllà de qualsevol altra consideració, del que es tracta és de no fer debats nominalistes que, a la fi, actuen en contra d’un sentiment de convivència en la diversitat que és el que som els valencians.
Quina importància dona a que l’ultra Juan García Sant Andreu impulsi una iniciativa legislativa popular, que han acceptat les Corts valencianes, per il·legalitzar l’ús del terme País Valencià. Si s’aprovés, il·legalitzarien el Partit Socialista.
Efectivament. Ja els agradaria. L’extrema dreta té els principis de l’extrema dreta. És que no ens ha de sobtar el que fa l’extrema dreta. L’extrema dreta fa d’extrema dreta, i el més greu és que ara és present en el govern valencià, en el govern més reaccionari de tota la història de l’autogovern. L’extrema dreta, que està en contra de l’autonomia, que està en contra del valencià, que està en contra de la descentralització de l’Estat i que està pel “una, grande y libre”, ara presideix les Corts valencianes, la qual cosa és una anomalia.
Té por que il·legalitzin el Partit Socialista del País Valencià?
Més enllà d’aquesta qüestió, el que a mi em preocupa sincerament és el que hi ha en el rerefons d’això. El que hi ha és una voluntat de donar passes enrere profundes en el que han estat aquests anys de desplegament de l’autogovern.
Ha paït ja que tot i millorar en vots a les eleccions autonòmiques del mes de maig acabés perdent la presidència de la Generalitat? En un article a la revista La maleta de Portbou diu que va ser una derrota inesperada
Inesperada en el sentit que tots els indicadors socials i econòmics havien millorat des de l’any 2015 a la Comunitat Valenciana. A més a més, la valoració que feien els ciutadans en totes les enquestes de l’acció de govern era molt positiva. Per tant, entre això i que no hi havia un projecte alternatiu, com ara s’està demostrant, no hi havia cap pulsió de canvi. En aquest sentit era un poc inesperat, tot i que els condicionants d’aquestes eleccions, a la fi, foren uns altres.
En el prefaci del llibre diu que els vuit anys de govern socialista no haurien de ser un parèntesi entre “dos nadas”, citant Paco Brines, i assenyala que l’acció del nou govern sona a venjança.
Sí. Hi ha una mena de contrareforma que va més enllà fins i tot dels principis de l’autogovern. Aquests darrers dies s’està demostrant. Amb l’absència de projecte d’alternativa al que hi havia, el que s’està intentant és fer una mena d’atac al que va ser la gestió del Botànic.
Que l’extrema dreta partidària del ‘una, grande y libre’ presideixi les Corts valencianes és una anomalia
Com és que té tanta força l’extrema dreta del País Valencià? Xoca la presència que ha tingut i té als carrers, sovint amb accions violentes…
Hi ha uns grupuscles que des de la transició han tingut una certa presència constant en diferents moments, amb més o menys força. Val a dir que la convivència els darrers vuit anys ha estat extraordinària a la Comunitat Valenciana. Hi ha hagut molts acords. De fet, es parlava d’un cert oasi. Fins i tot la crispació que hi ha hagut en altres indrets, i molt específicament en moments determinats a Catalunya, o ja quasi cronificada a Madrid, no ha passat a la Comunitat Valenciana. Hi ha hagut molts acords en el diàleg social entre sindicats i empresaris i també entre els partits polítics durant la pandèmia. Moltes de les lleis han sortit més enllà de les fronteres dels partits que donaven suport al govern. Hi ha hagut un clima favorable. En aquests vuit anys no hi ha hagut manifestacions davant de la seu de cap partit. Hi ha hagut una conflictivitat molt baixa. Però és cert que hi ha altres inputs que ara s’aprofiten. Hi hagut els vincles de l’extrema dreta amb l’anticatalanisme que han estat una constant.
En els primers dos capítols del llibre, dedicats al respecte i a la paraula, lamenta la polarització de la política. No corren bons temps per al diàleg i el consens?
Malauradament, no. La societat no dona suficients incentius, no vull culpabilitzar a la societat, però la realitat és que no es donen suficients incentius per al diàleg i per a l’acord. Sembla que la política s’hagi instal·lat en un espai de confort en els diferents àmbits en què cada grup es troba bé interlocutant bàsicament amb els seus, i que no hi hagi contaminació d’altres indrets. Però la polarització a Espanya tampoc no és una qüestió simètrica. Això és evident. Aquí hi ha molts moments que s’ha vist que aquesta asimetria es produeix quan n’hi ha uns que tenen una actitud molt més hostil que d’altres. No es pot parlar de la polarització com una polarització simètrica, és prou no simètrica.
Dels vuit anys de presidència de la Generalitat de què n’està més satisfet?
De la convivència, del diàleg i de la corresponsabilitat en la solidaritat en els moments més difícils, com la pandèmia.
Quatre anys com a mínim de govern de PP i Vox poden malmetre-ho?
En part ho estan intentant. Espero que no. Espero que efectivament aquest govern sigui un parèntesi, que no sigui el Botànic el parèntesi sinó aquest govern.
La preocupació ciutadana per la corrupció va disminuir moltíssim durant el seu mandat. Va passar del 58% al 3%… Hi ha un document oficial de l’etapa del govern del PP a Espanya que cita en el llibre que diu que “la paella, com la corrupció, no es fa a cap lloc com a València”
Fins a quin punt vam arribar en aquell moment que en un document, una agenda oficial que va fer el ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro, es deia això! Encara estem arrossegant una part d’això en l’àmbit judicial. El que sí que es va aconseguir en aquests vuit anys de govern és que vam passar d’estar entre les darreres regions d’Europa en quant a qualitat democràtica a estar per damunt de la mitjana de les regions europees en l’índex de corrupció de Göteborg. El govern ha format part d’aquesta nova cultura política, però també ha estat el conjunt de la comunitat valenciana que s’ha volgut vacunar. Espero que l’actual govern, encara que hi ha alguns dels seus membres que estan vinculats a totes les trames anteriors, no torni a caure en el descrèdit més gran del nostre país. Aquest document d’Hisenda és simptomàtic del que era una situació en què, fora de la comunitat valenciana, hi havia una sensació que el que passava allí era terrible. De fet, ha estat així. Tots els expresidents, excepte l’anterior a mi, estan immersos en causes judicials.
Hi ha la voluntat de donar passes enrere profundes en el que han estat aquests anys de desplegament de l’autogovern
À punt pot repetir l’experiència de Canal 9, exemple de televisió corrupta i manipuladora?
Espero que no. El PP va tancar la televisió pública valenciana. Volen esborrar-ho, però va ser terrible. Va significar uns costos econòmics, socials, culturals, i aquest trencament també va erosionar molt el propi mitjà. Va desaparèixer la televisió en un moment de canvis en el sector, i aquesta decisió ha tingut unes conseqüències greus. Ara esperem que la televisió es mantingui en uns paràmetres com els que ha tingut durant el govern nostre, que ha estat una televisió absolutament plural, en què no hi ha hagut una discussió política respecte als seus continguts, perquè l’oposició ha tingut realment una participació directa. Ha de ser un model de televisió no governamental, però tampoc no anti-governamental. Ha de ser una televisió i un mitjà de comunicació públic que sobretot doni veu a la societat valenciana en tots els seus àmbits, i això és el que cal mantenir. Hi ha hagut algun intent de canviar les condicions de joc, però espero que no ho aconsegueixin. L’extrema dreta vol tancar la televisió, una part de la dreta també, altres no. Anem a veure què passa.
Repeteix molt la paraula “espero”
L’esperança és el que mou la versió millor de la societat. L’esperança en millorar, canviar, transformar, avançar, situar els valors, l’humanisme, que els valors de la il·lustració estiguin ben presents a la societat. No em resignaré mai a que no aterrin aquests valors a la societat.
A l’apartat del llibre que dedica a la ‘reputació’ afirma que 9 de cada 10 persones diuen que estan orgulloses de ser valencianes. L’orgull és una virtut o un defecte?
Com en molts aspectes, en molts condicionants de la vida, tot té una cara b. L’orgull superb, l’orgull xovinista no és una virtut al meu parer, mentre que l’orgull comunitari, l’orgull basat en valors compartits, sí que crec que és un factor positiu.
Aposta pel federalisme, creu que el procés independentista va ser irresponsable i nociu, i està en contra de l’Espanya centralista. Cal una Espanya polièdrica, diu al llibre. En canvi, la dreta diu que el govern de Sánchez està trencant Espanya a canvi de vots independentistes.
El president Sánchez el que està fent és governar d’acord amb allò que han dit els ciutadans. El que em sembla prou absurd és no entendre allò que els ciutadans han decidit. Es pot estar d’acord o no. Suposo que al president Sánchez li encantaria tenir majoria absoluta, com a tot el món, però la realitat és que els ciutadans han decidit aquesta conformació del Congrés de diputats, i en aquesta conformació ha aconseguit articular una majoria. El que no es pot fer és dir-li als ciutadans permanentment que, fins que no surti el resultat que jo vull, a votar una altra vegada, una altra vegada i una altra. La dreta planteja que no li ha agradat el que ha dit la gent, doncs a tornar a votar fins que pugui tenir la majoria suficient per governar. Tot el món té una gran responsabilitat en aquest moment. La té el partit majoritari de la coalició, però la tenen tots els altres. Els altres tenen també una responsabilitat en que aquesta legislatura pugui avançar per millorar la vida de les persones, i també per millorar l’articulació de l’Estat. Això és el que cal.
La llei d’amnistia és un pas endavant, una aposta directa per la convivència, per la concòrdia, que reclama una gran coresponsabilitat
Com veu l’amnistia a totes les persones imputades, jutjades, per fets vinculats al procés, al referèndum d’independència del 2017?
És ben cert que és una qüestió complexa, però la via encetada per recuperar la concòrdia a través dels indults, a través ara de l’amnistia, crec que és una via correcta en tant que es reformula una situació a la qual es va arribar amb molta irresponsabilitat per moltes parts, sobretot probablement per part dels actors directes, però també per la inacció del govern. El govern espanyol, ni va fer política ni va complir amb l’estat de dret, com estem veient aquests darrers dies amb les publicacions que estan sortint. Ni es va complir amb l’estat de dret perquè es va utilitzar l’estat contra uns actors determinats del procés i, d’altra banda, no es va fer política. A l’altra costat, l’independentisme, va actuar de manera irresponsable, sabent que la via que feia servir per accedir als seus interessos no era democràtica, i que l’incompliment de l’estat de dret no podia contribuir a trobar una sortida.
Llei d’amnistia sí, doncs?
Sí, estic d’acord que hi hagi una llei d’amnistia. És un pas endavant i és una aposta directa per la convivència, per la concòrdia. I aquí també hi ha d’haver una gran coresponsabilitat. D’una manera o d’una altra, s’ha d’admetre que les coses no es van fer correctament.
Com van ser les relacions amb el govern català durant els seus vuit anys de mandat?
Vaig intentar reconstruir els ponts que s’havien trencat d’una manera absurda. Com es pot entendre que la Comunitat Valenciana i Catalunya, que tenen tantes coses en comú i tants assumptes en què haurien de treballar junts, fossin com dues illes que no tinguessin cap connexió! Durant dècades, sobretot els vint anys de govern del PP, no hi va haver cap relació entre la Comunitat Valenciana i Catalunya, excepte al començament, quan Zaplana va intentar fer algun tipus de relació amb el president Pujol, però després va desaparèixer qualsevol relació. És més, es vivia des de la confrontació. Nosaltres, inicialment, vam recuperar aquesta connexió i la normalització de relacions. Jo vaig estar al Palau de la Generalitat, el president Puigdemont va venir a València, vam fins i tot plantejar una sèrie de coordenades del que podia ser una cooperació, però després, en iniciar-se el procés, ja amb el president Torra, no va interessar des de Catalunya que continuessin les relacions. Ha passat que durant vint anys havia estat el govern de la dreta de València qui no volia tenir cap relació amb Catalunya, i després hi ha un moment determinat en què la pròpia dinàmica del procés va fer que els governants catalans no tinguessin cap incentiu, cap interès, en aquesta aliança amb València.
Al govern català no li va agradar gens que La Caixa i el Banc de Sabadell traslladessin les seves seus centrals a la Comunitat Valenciana
Crec que els hauria agradat menys que se n’haguessin anat a un altre indret. En aquell moment, en que es van donar unes circumstàncies de falta de seguretat jurídica a Catalunya, és la decisió que prenen autònomament les diferents entitats i empreses. Veuen que a la Comunitat Valenciana hi ha unes condicions de seguretat i, d’alguna manera, de confiança i de credibilitat. Va ser una mesura que van adoptar lliurement, i nosaltres el que vam fer va ser generar el millor escenari possible, però mai ho vam fer mirant des de la confrontació i mai contra Catalunya, perquè que això no té cap sentit. Que li vagi bé als valencians i al català ens va bé a tots, a uns i als altres. Un procés de desinversió a Catalunya, una certa situació d’inseguretat o de no vitalitat a Catalunya és negatiu per a la Comunitat Valenciana i per a Espanya. Menystenir el pes de Catalunya és una errada enorme.
Ara els demanen que tornin
Decidiran les empreses. Jo crec que les empreses que han vingut a la Comunitat Valenciana estan bé, i espero que el govern valencià actual continuï en aquesta posició de no confrontació però sí de facilitar que les empreses puguin treballar amb normalitat i trobin la màxima amabilitat possible per a la seva inversió.
Escriu que cal desmuntar el populisme però que cal apostar pel patriotisme cívic. En què consisteix aquest patriotisme cívic?
És una concepció de la defensa dels valors republicans. La pàtria no vinculada tant a la identitat com vinculada als valors republicans. Això és el que pretén. Els identitarismes no són els que produeixen el millor entorn social.
I dels Països catalans, què?
En termes polítics no existeixen. De fet, qui ha demostrat que no existeix són els partits polítics que van iniciar el procés independentista. Mai es va comptar amb els Països Catalans. És un procés de Catalunya, la qual cosa ha estat la significació més pragmàtica que no existeix el concepte polític Països Catalans. Això no vol dir que no existeixin molts trets que cal posar en comú amb respecte.
Un procés de desinversió, una situació d’inseguretat a Catalunya és negatiu per a la Comunitat Valenciana i per a Espanya
Acaba el llibre dient que és l’hora de fer possible l’esperança i de no acceptar la desesperació. I també diu que és l’hora de la resistència. Venen anys durs pel socialisme valencià?
Per als valencians. Són anys que cal afrontar amb convicció, amb energia i amb voluntat de transformació i de canvi. Que l’extrema dreta estigui present al govern de la Generalitat valenciana no es pot banalitzar. Estem parlant d’aquells que estan en contra de l’autogovern i que estan dirigint espais tan determinants com és la cultura. La cultura és la l’arquitectura moral d’un país i d’una societat. Quan això es deixa en mans dels defensors de l’odi, dels impulsors de la fractura, és preocupant.
I el Partit Socialista aquí enmig com se’n sortirà?
El Partit Socialista ha entrat en una nova etapa. Jo crec que estem en condicions de reformular, actualitzar el projecte. El nostre projecte ha transcorregut amb cert èxit, malgrat totes les febleses. Quan vaig començar a ser secretari general, estàvem en les enquestes al voltant del 15% i el 16% i després, en les primeres eleccions, estàvem al voltant del 20% i hem acabat en el 30% i ara, a les generals, en més del 30%. L’alternativa és el Partit Socialista, que això no vol dir que després no tingui que formular distintes aliances, però l’alternativa és el Partit Socialista i ha de guanyar a la dreta. Ara hem d’articular tres palanques. Per una banda, una oposició fiscalitzadora, però raonable i intolerant amb els intolerants i constructiva en allò que sigui mantenir tot el que hem avançat junts. Per una altra banda, una segona palanca que té a veure amb la vinculació amb el govern d’Espanya, un projecte de societat valenciana avançada que es pugui reformular també amb l’acció del govern d’Espanya. I una tercera palanca té a veure en com actualitzem, com fem l’ajornament del projecte polític que en aquests anys ha fet avançar el país. No ens podem aturar, no es tracta de repetir o de mimetitzar; es tracta sobretot d’anar renovant permanentment.
Que l’extrema dreta estigui present al govern de la Generalitat valenciana no es pot banalitzar
Una paraula valenciana que és el trellat que no sé si té traducció a Catalunya
Seria seny
Tindrà trellat el govern valencià per no provocar una guerra lingüística?
Espero que, a la fi, la bogeria que han encetat inicialment en el tema de la llengua s’aturi. Hi va haver un gran esforç, un pacte, per allunyar la partidització de la qüestió lingüística i, de fet, va participar el Partit Popular, que en aquell moment estava dirigit pel president Zaplana. Nosaltres estàvem a l’oposició i vam acordar treure del debat polític la llengua. El pitjor que li pot passar a una llengua és que estigui conflictivitzada. Nosaltres, que sí que estimem el valencià, que sí que volem que tingui l’espai que es mereix al país, necessitem que la llengua no sigui un objecte de conflicte. El Partit Popular i el govern actual no tenen cap interès real per la llengua, ho han demostrat. El valencià pràcticament ha desaparegut del Parlament. La presidenta no el parla a les Corts valencianes, li pareix xinès. L’ús institucional ha baixat molt i els missatges que s’han llençat són de desvalorització del valencià, i en alguns territoris molt especialment. Aquesta és una qüestió que hem d’afrontar amb la màxima capacitat de reacció, perquè la llengua és un fet cultural que va més enllà de la pròpia comunicació. Si fos per la comunicació podríem parlar tots en anglès o en llatí. No soc identitarista en absolut, però la defensa de les llengües no té una voluntat llengua-nació, és una altra cosa. Cada llengua obre una finestra al món, que una llengua es minusvalori, es menyspreï, acaba tenint conseqüències en la pròpia configuració d’una cultura. Si hi ha una qüestió que cal preservar i per la qual cal lluitar és perquè no es donin passes enrere en el que és un procés de normalització. Som un país que té dues llengües. Hi ha fins i tot comarques on no es parla valencià, i durant aquests anys no hi ha hagut cap problema en conviure ambdues llengües. És tot el contrari. El que hem volgut és que en el sistema educatiu al final de tot l’ensenyament obligatori els xiquets i les xiquetes tinguin un coneixement el més ample possible de les dues llengües i, si és possible, d’una tercera, que ha de ser l’anglès, que s’ha de tenir en consideració per les oportunitats que obre pels joves.
Catalunya Plural, 2024 
