La majoria dels diaris digitals compten amb seccions que permeten seguir l’actualitat política catalana a mesura que aquesta desplega les seves indicibles sorpreses. El mateix fan les televisions, que semblen haver descobert una mina d’audiència a baix cost en les nostres peripècies polítiques. Ens hem convertit en matèria primera d’un autèntic serial. Un Chicken Game a la catalana, on abunden els ets i uts que mantenen viva la tensió i escassegen les reflexions sobre les causes i les implicacions de què ens passa. És la política catalana al minut, per dir-ho amb el titular d’un d’aquests digitals. A l’instant. En directe. Un estèril joc de declaracions d’uns contra els altres que poc o gens diu sobre la substància del que està en joc però que, segons sembla, fascina al respectable.
L’última modalitat d’aquest Chicken Game és l’esbroncada en què estan embrancats JuntsxCat i Esquerra Republicana (ERC). Poc importen les motivacions estratègiques d’una confrontació tan vella com el Procés. L’important serà el moment en què un dels dos conductors s’aixanti i l’altre segueixi el seu camí cap a la glòria o el precipici. Game Over. L’objectiu és no perdre aquest instant. Serà històric. Com tants d’altres.
La immediatesa és la malaltia infantil de la comunicació 2.0. I té mal acord, perquè procura miratges difícils de combatre. Li ofereix al propietari de qualsevol artefacte digital la il·lusió de formar part de la Història. Li permet somiar en què, per fi, ha arribat la seva condició de ciutadà. Pot compartir, reenviar, retuitejar, esborrar, bloquejar o acompanyar d’emoticones del que diu el sursuncorda o l’últim de la fila. Se sent protagonista. En té prou un mòbil i els dos polzes.
L’alternativa és agafar un llibre i seure a la butaca. Llegir història, per exemple. Allunyar-se del Chicken Game i endinsar-se en els complexos viaranys del que ens va passar fa anys, dècades, per entendre millor el que ens passa avui. Un conyàs. Qui té temps per això? Si tot està passant aquí mateix, ¡davant nostre! No són temps per a la lírica. Tot es juga a l’instant. Ho puc veure al meu mòbil. I puc participar-hi. Puc decidir. Game Over.
Catalunya Plural, 2024 
