Mame Mbaye era un company de 35 anys. Senegalès com nosaltres, treballava en la venda ambulant amb la seva manta, com nosaltres. Portava catorze anys residint a Espanya, com molts de nosaltres, i no tenia papers, com la majoria de nosaltres. Ell, per desgràcia, no va tenir tanta sort com nosaltres i ahir va perdre la vida després de córrer davant de la policia.
L’actuació policial va ser la responsable directa de la seva mort i és estrany que l’assetjament al carrer no provoqui encara més situacions tristes com la que vam viure la tarda d’aquest dijous. Però hi ha un responsable superior a la policia: la Llei d’estrangeria, i el govern i les institucions que l’apliquen. El seu racisme és l’assassí. El seu racisme fa que siguem sempre il·legals a ulls del sistema, que siguem delinqüents.
Mame era una persona més que va immigrar per guanyar-se la vida amb la seva feina –insisteixo– com fem tots. Ell no va cometre cap delicte, però la policia l’assetjava cada dia. Com a tants altres. A Madrid, a Barcelona, a València… A tot el territori.
L’Ajuntament de Madrid ja ha anunciat que iniciarà el que se’n diu una investigació ràpida. Quan ha d’investigar poc realment. Parla que es farà justícia. Però, com podem confiar en la seva justícia? Una justícia que empara lleis discriminatòries com la d’Estrangeria que condemna a les persones, refugiades i migrants, a viure sense poder treballar regularment, que margina socialment, que impedeix reagrupar les seves famílies, i que priva d’un sostre i de drets legítims.
Només podem confiar en les nostres pròpies forces, en la mobilització de tota la societat. No és només solidaritat. Si els immigrants veuen cada dia trepitjats els seus drets, la societat sencera no té drets i no es pot considerar ni justa, ni lliure ni democràtica. La vida mantera importa. Mame Mbaye era com nosaltres. Com tu. I aquest divendres ens manifestarem per ell, perquè sobreviure no és delicte.
Catalunya Plural, 2024 
