El cap de setmana ha estat intens als carrers. La indignació per l’empresonament de cinc exconsellers divendres i la detenció a Alemanya del president cessat pel 155, Carles Puigdemont, ha trobat la seva traducció en nombroses manifestacions al llarg del territori català. Les marxes a Barcelona han estat especialment intenses, amb diversos xocs entre policia i manifestants, contenidors cremant i múltiples episodis de càrregues, que han deixat 100 ferits lleus (23 agents dels Mossos d’Esquadra), i imatges controvertides que diverses entitats ja han denunciat: furgons a tota velocitat, porres colpejant al cap, ús “intimidatori” de les escopetes de bales de goma o “assetjament” a la premsa.
L’actuació de la Brigada Mòbil (Brimo) de la policia catalana ha provocat el rebuig de col·lectius com Irídia, centre per la defensa dels drets humans a Barcelona, Novact, organització membre de Defender a Quien Defiende i SomDefensores, i el Sindicat de Periodistes de Catalunya. Però també ha activat a instàncies com el Síndic de Greuges, que aquest dilluns va anunciar que iniciaria una investigació d’ofici després de rebre múltiples queixes sobre l’actuació policial.
Les protestes de divendres i dissabte davant la delegació del Govern a Barcelona, convocades pels Comitès en Defensa de la República (CDR), van resultar les més tenses: els manifestants van fer pressió davant el cordó policial en diverses ocasions, van usar pots de fum i va haver-hi puntuals llançaments d’objectes, que van ser contestats amb múltiples i contundents càrregues per part de la policia. En aquestes càrregues es van veure de nou als agents colpejar als manifestants amb la porra al cap, amb moviments descendents i molt per sobre de la cintura (límit que marca el protocol d’actuació policial).
“Està doblement prohibit pels protocols de la policia aquest tipus d’accions: no es pot colpejar amb la porra per sobre de la cintura i molt menys en una part sensible com el cap”, denuncia l’advocada d’Irídia, Carla Vall.
Quan les manifestacions van anar perdent múscul, els agents van dispersar els concentrats. Ho van fer de la forma convencional, carregant per dissoldre els nuclis, però també emprant una tècnica més –afegeix Vall– “cridanera, excessiva i perillosa”: els furgons de la Brimo es van convertir en cotxes de competició, a tota velocitat pels carrers de la ciutat, poblades de manifestants. Vall lamenta el buit legal que existeix en l’ús dels vehicles antiavalots però denuncia amb fermesa que l’acció incompleix amb els criteris de “proporcionalitat i integritat”. Testimonis de les concentracions de diumenge asseguren que en diverses ocasions els cotxes van parar “a un metre dels manifestants”. Durant les dissolucions, els agents també van perseguir als manifestants a peu, fins i tot fins dins dels bars que els servien com a refugi.
Les concentracions del cap de setmana també van tornar a treure al carrer les escopetes de bales de goma. Si bé els projectils estan prohibits a Catalunya, l’arma que s’utilitzava per disparar-les segueix campant a plaer: els Mossos d’Esquadra les utilitzen per llançar “salves”, detonacions d’aire que els agents fan servir com a avís als manifestants.
Irídia entén que per a les persones les escopetes de bala de goma són “perfectament reconeixibles” i que per tant la policia fa un ús “intimidatori d’elles encara que no pugui disparar-les”. L’entitat es pregunta per què si el cos de policia disposa d’una pistola concreta –la de 40mm– per a les “salves” segueix utilitzant els de bales de goma. Per al col·lectiu, la prohibició de l’ús de les bales a Catalunya hauria de suposar també la prohibició de l’arma.
Segons Iridia i Novact, les actuacions de divendres i dissabte van atemptar contra el dret de manifestació, però també ho van fer en alguns moments contra el dret a la informació. Així ho considera també el Sindicat de Periodistes de Catalunya, que ha titllat de “violència inadmissible” l’operatiu dels Mossos. Almenys cinc fotògrafs van ser agredits divendres a la cruïlla de Provença amb Roger de Llúria, segons recull el sindicat en un comunicat; el fotoperiodista Jordi Borràs va explicar davant les càmeres de TV3 aquest dilluns que els policies fins i tot van carregar contra ells dins el control de seguretat.
Tot i que no van ser només els gràfics els que van rebre. Un periodista de l’Ara va publicar un vídeo a les xarxes on la policia carrega contra ell malgrat tenir les mans alçades al crit de “premsa”. Com ell, diversos van denunciar agressions. Carla Vall no veu fortuïts els cops als professionals de la comunicació: “El setge no és casual. La premsa és un objectiu específic”.
Els Mossos, preguntats per aquest mitjà, han declinat fer cap declaració sobre les diverses acusacions de les entitats. Sí que han confirmat les dades oficials: l’actuació policial es va saldar amb nou detinguts, tots ells en llibertat amb càrrecs a hores d’ara. N’hi ha que posen en qüestió aquestes detencions, qualificant-les de “arbitràries”. “Estem veient una sistemàtica vulneració del dret a la protesta no només ahir sinó també durant la mobilització del 8M, on hi va haver retencions i identificacions arbitràries”, cita Thais Bonilla, de Novact.
Segons Irídia i Novact, és molt senzill arremetre contra qualsevol manifestant però no així contra els agents, que segueixen sense lluir de forma visible el número d’identificació al pit i l’esquena. Sense aquest número no es poden emprendre accions legals contra ells. Irídia insisteix en la necessitat que s’aprovi un “sistema d’identificació d’agents antiavalots correcte i que no empari la impunitat”.
“Aquest cap de setmana vam tornar a imatges de brutalitat de 2014 en una manifestació”, denuncia Thais Bonilla. Per aquest motiu, la seva entitat, Novact, però també Irídia, recullen en aquests moments informació sobre les actuacions i no descarten accions legals per elles. Per la seva banda, els CDR han destacat que els operatius de la policia catalana busquen “generar por” i han anunciat ja una bateria d’accions al carrer per a aquesta setmana: talls i concentracions que poden ser més en funció de l’estat de l’ordre d’extradició de Carles Puigdemont.
Catalunya Plural, 2024 
