La Llei d’Habitatge impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) no continuarà la seva tramitació al Congrés. La Mesa del Congrés, amb els vots del PP i Ciutadans, va ratificar el passat dia 20 el veto del Govern a aquesta llei, que va ser registrada amb la signatura dels grups parlamentaris d’Units Podem, ERC i Mixt. Davant aquesta situació la PAH està treballant en un recurs perquè la Mesa valori per segona vegada aquest veto. “Volem que la llei es debati, que es pugui parlar, és una qüestió de democràcia” reivindica Luis Sanmartín, portaveu de la Llei Habitatge de la PAH. Per això, diuen, “interpel·larem a Ciutadans, iniciarem una campanya d’escarnis de major intensitat i buscarem el posicionament de la resta de forces del Congrés”, rasa Sanmartín.
Des de la PAH tenen el punt de mira posat en Ciutadans perquè si, en comptes de votar en contra s’abstinguessin, seria suficient perquè la llei entrés a debat a la cambra. Per la seva banda, la Constitució atorga a l’Executiu la prerrogativa d’oposar-se a la tramitació d’aquelles iniciatives que suposen, segons la seva opinió, una disminució dels ingressos o un augment de les despeses pressupostàries. En el cas d’aquesta proposició de llei, l’executiu calcula que tindria un sobrecost pressupostari proper als 90.000 milions d’euros per als pròxims deu anys. No obstant això, des de la PAH ja ho van preveure i per això van dissenyar el text de manera que “el rescat a la ciutadania no procedís de les arques públiques”, sinó dels “responsables de l’emergència habitacional“: els bancs.
Aquesta proposta de llei recull cinc propostes que la Plataforma considera “bàsiques i mínimes”: la dació en pagament retroactiva, regular el preu del lloguer, que no es produeixin desnonaments sense alternativa habitacional, habitatges socials i subministraments bàsics garantits per combatre la pobresa energètica. Segons la PAH, únicament la part de la dació en pagament retroactiva permetria a 700.000 famílies a tot l’estat que han passat per processos d’execució hipotecària “deslliurar-se de deutes de per vida”. També calculen que cada dia es desnona a 173 famílies a Espanya, un 60% de les quals és per impagament del lloguer. “Parlem que 100 persones al dia deixarien d’enfrontar-se a processos de desnonament per no poder pagar el lloguer”, explica Sanmartín.
Una d’aquestes famílies és en Theo, que viu amb la seva filla, el seu gat i el seu gos en un pis de 750 euros al barri del Poblenou. En Theo fa 17 anys que viu a Barcelona, tres en aquest apartament, i assegura que mai ha tingut problemes d’impagament. No obstant això, en l’últim any li van rebaixar els ingressos a més de la meitat. “Abans ja destinava més de la meitat del meu salari al lloguer, quan es va rebaixar a la meitat del que guanyava no podia seguir pagant”, explica en Theo. Malgrat que va intentar negociar amb l’administrador, la negociació no va prosperar i el cas va arribar als jutjats. Ara ja porta dos desnonaments aturats i té el tercer previst per a finals de maig. Està a la llista d’espera per rebre un pis d’emergència social, però li diuen que de moment no n’hi ha cap disponible. En Theo a més es mostra preocupat perquè assegura que, pel fet de tenir animals, no es troben habitacions. Tampoc pot fer front a la fiança per avançat d’un pis nou. “Només m’ofereixen una pensió per uns dies, però no és viable”, explica. La seva solució, diu, va ser trobar la PAH fa pocs mesos.
Per Sanmartín aquest és un cas clar en què es mostra com de necessari és mobilitzar el parc públic de lloguer. “Quan algú necessita un pis d’emergència ho necessita ja, no d’aquí a deu mesos”, afegeix el portaveu de la Llei d’Habitatge. Per a ell, “forçant a bancs i grans propietaris a mobilitzar pisos injustificadament buits, el parc públic seria major i els pisos d’emergència social serien realment d’emergència”. Actualment el parc públic de lloguer a Barcelona és d’un 1,5% i no arriba al 2% a Espanya.
No obstant això, ampliar el parc públic de lloguer no és l’única emergència. “És necessari poder accedir a un pis de lloguer amb un preu assequible” opinen des de la PAH. Per això plantegen que la Llei d’Habitatge estableixi un índex de referència -com ja existeix a Berlín- que tingui en compte la capacitat adquisitiva de la població. “No calen només recursos per afrontar l’emergència social, com l’ampliació del parc públic de lloguer, sinó recursos preventius per evitar futures emergències, pensar què fer amb la bombolla del lloguer o com regular la resta de béns de primera necessitat”, conclou Sanmartín.
Catalunya Plural, 2024 
