Mentre mitja Espanya s’omplia de capirots, Catalunya vivia pendent dels Comitès de Defensa de la República (CDR). És un resum televisiu esbiaixat però eficaç d’aquesta setmana de mort i resurrecció. Mentre TV3 exhibia amables talls de carreteres i autopistes com mostres d’una innovació social capaç de canviar el curs de la història, TVE mostrava encaputxats calant foc a pneumàtics en pla kale borroka. I mentre Televisió Espanyola filmava quatre ministres devots que cantaven ‘El novio de la muerte’ al Crist de la Legió, la tele catalana es pretenia més laica que mai. O no tant, si atenem a la primerenca cobertura de les creus grogues plantades en algunes platges de l’Empordà.
I tots contents, encara que siguin dues caricatures. Els líders independentistes, convençuts que la mobilització dels CDR els permet aixecar la moral dels fidels. Rajoy, disposat a col·locar les banderes a mig pal, i al que calgui, per aturar la sagnia de vots del PP cap a Ciutadans. Potser fins i tot li hagi demanat a l’Apòstol Sant Jaume que a aquests comitès es deixen anar la mà perquè la violència acrediti el relat del jutge Llarena i aparegui en els telenotícies de la Merkel. Mentrestant, a Barcelona i Neumünster, alguns es freguen les mans. Com més a prop sigui l’Espanya que mostra la televisió, més s’assemblarà a la de la propaganda independentista. I major serà el contrast amb aquesta República idealitzada en la qual somien molts catalans.
És un cercle tan pervers com fals, en què l’exhibició forçada d’una Espanya de sambenitos i capirots justifica la fugida cap endavant de l’independentisme i en el qual la imatge d’una Catalunya presa dels CDR pot ajudar a legitimar condemnes de categoria quan arribin els judicis. Ha estat una Setmana Santa perfecta. Almenys, per als que pensen que com pitjor vagi Espanya, millor per a Catalunya. I per als que creuen que com més agitada i dividida camini Catalunya, millor per a Espanya. Entre tots, ens porten al Gòlgota.
Catalunya Plural, 2024 
