El centre per la defensa dels drets humans Irídia denuncia les dificultats per investigar els delictes de violència institucional a causa que la policia no va identificada correctament amb el nombre TIP de manera visible. Així ho expliquen en l’informe anual del SAIDAVI, el seu Servei d’Atenció i Denúncia de Violència Institucional. “Hem vist situacions greus en les quals es colpeja a la gent al cap i això és una pràctica policial que ha de cessar” assegura l’advocat i director estratègic de l’entitat, Andrés García Berrio. No obstant això, davant aquestes situacions, assegura el lletrat que és “molt difícil” identificar als agents si no van correctament identificats. Per això demanen “mesures urgents” com un codi “entendible i memorizable per a la població general” que estigui visible “per davant, per darrere i en el casc” dels agents.
“Estem preocupats per la falta de mecanismes de control policial, tant de la Policia Nacional com dels Mossos d’Esquadra”, afligeix García Berrio, que assegura que des de la seva entitat han vist com han augmentat les situacions de violència institucional el 2017, comparades amb l’any anterior. Una tendència que, diuen, segueix a l’alça en el que va de 2018. La violència institucional són les situacions en les quals les institucions públiques vulneren els drets de les persones per mitjà de l’exercici de la força física o psicològica fora dels supòsits establerts per la legislació.
Al llarg de 2017, el SAIDAVI ha rebut un total de 72 sol·licituds d’actuació davant presumptes vulneracions de drets humans. D’aquestes, 52 han estat per part de persones que han patit situacions de violència institucional: 31 en contextos de reunió i manifestació, 14 a l’espai públic, 5 en centres penitenciaris i 2 al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona.
Una de les principals preocupacions que mostren des d’Irídia és que “no hi ha polítiques públiques en matèria de prevenció de la violència institucional” perquè “de moment no ha existit voluntat política d’abordar aquest fenomen”. Davant el que consideren un “buit legal”, recomanen implementar plans integrals contra la violència institucional que proposin reformes legislatives i normatives que “apostin de manera decidida per canviar les pràctiques actuals”.
Elisenda Pradell, coordinadora de l’Àrea de Psicosocial d’Irídia, afegeix que a més de les conseqüències físiques, la violència institucional també comporta “impactes psicosocials”, però que sovint no es tenen en compte. “Hem detectat mancances al món judicial en termes de valoració del dany psicològic”, assegura Pradell. Davant aquesta situació exigeixen “criteris objectius i mecanismes efectius per valorar l’impacte psicològic de la violència per poder garantir una valoració global del dany”.
“La indefensió, la incomprensió, el trencament de la quotidianitat i l’impacte en les creences bàsiques –com entendre com funciona l’Estat de dret–, si vénen causades per contextos de repressió o violència institucional, té afectacions psicosocials a les quals s’ha de donar resposta” explica Pradell. Des d’Irídia recomanen als departaments de salut que facin campanyes de prevenció per abordar els impactes psicosocials de la violència institucional que poden afectar a la persona vulnerada directament, però també a la seva família, el seu entorn social i fins i tot “a tota la societat en conjunt, en veure’s reduïdes les seves llibertats i drets”.
Una d’aquestes situacions en les quals “es veu trencada la quotidianitat i l’impacte en les creences bàsiques” va ser l’1 d’octubre. “Hem comprovat que l’actuació policial de l’1 d’octubre va estar perfectament pensada i coordinada per estendre el pànic entre les persones que van acudir als centres de votació” denuncien des d’Irídia. Expliquen que, si bé han pogut identificar a part dels agents implicats en les actuacions d’aquest dia, un dels principals problemes amb els que es troben és poder identificar als agents pel seu número TIP. Actualment porten 12 casos dels fets ocorreguts en sis centres educatius de Barcelona. Un d’ells és Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per un agent del Cos Nacional de la Policia. Amb el seu litigi estratègic volen mostrar que aquest projectil és “altament perillós” i “obrir un procés de veritat, reparació i justícia col·lectives”, resolen des d’Irídia.
Catalunya Plural, 2024 
