No s’hi val a pescar vots o lectors en el riu regirat de la crisi catalana. Ni s’hi val aprofitar el fet que el riu afecta la vida dels instituts per posar en dubte la tasca d’aquells qui s’esforcen per mantenir-los com un lloc viu, crític i respectuós amb la diversitat de la societat. Tampoc s’hi val a utilitzar nens que puguin haver-se sentit humiliats. O ignorar-los.
Que un polític difongui fotos de mestres sense contrastar els fets que els imputa la Fiscalia resulta gravíssim. Una irresponsabilitat, que va portar uns poca-soltes a crucificar-los a la tàpia del col·legi. Però hi ha una altra víctima que em preocupa com a periodista: la veritat. Porto dies volent escriure sobre el cas. No ho he fet fins a haver llegit tot el que se n’ha publicat. Sense prejudicis. I en el periodisme de trinxera que sovinteja (no diguem a les xarxes), he trobat poquíssims relats equilibrats, on apareguin les veus dels uns i els altres. On s’estableixi la diferència entre el que se sap segur, perquè ho confirmen fonts diverses, del que es presumeix que va ocórrer pel clima que hi havia aquell dia. On el propòsit no sigui judicializar-ho tot, fins i tot l’escola, sinó ajudar al fet que tots els implicats se sentin millor, els nens i les seves famílies, i els mestres, a partir dels mateixos mecanismes que té el món educatiu.
El 2 d’octubre no va ser un dia fàcil per cap institut, després del succeït el dia abans (per cert, els escassos incidents registrats parlen bé de la comunitat educativa). Seria un miracle que en aquest centre, com a d’altres, no hagués passat quelcom difícil de gestionar, en una societat partida per la meitat com la catalana. No obstant això, d’aquí a sostenir que alguns professors van assenyalar alumnes per ser fills de guàrdies civils hi ha un abisme. Sobretot quan ningú coneix encara, que jo sàpiga, l’informe fet per la institució educativa.
Un diari va creuar aquest abisme sense més proves que les d’una part i uns altres van seguir sostenint que no havia passat res. Periodisme de trinxera utilitzat per alguns polítics per reforçar el seu relat, aprofitant el llimbs polític en què viu Catalunya. No podem continuar així, sense govern.
Catalunya Plural, 2024 
