El Ple començava amb una inusitada puntualitat. A les 12:01 Roger Torrent donava el tret de sortida a la proposta de candidatura de Quim Torra i Pla, diputat de JxCatalunya. Aquest prenia la paraula. “Jo avui no hauria de ser aquí, avui hauria de ser-hi el president Carles Puigdemont”. El record als presos polítics i exiliats aixecava un primer aplaudiment de part de la meitat de hemicicle. No tenia un discurs senzill, Quim Torra. Havia de, per un costat, encabir la seva proposta dins d’un marc tolerable per a les oïdes del 155, del Tribunal Suprem i del Constitucional. Per l’altra, no decebre tota aquella gent que havia dipositat la confiança en què els representats polítics de Junts per Catalunya caminessin de forma ferma cap a la independència. Les dues frases següents anaven dirigides a fer possible aquesta síntesi: “Serem lleials al primer d’octubre: construir un Estat independent en forma de República… i la millor forma per a aconseguir-ho és tenir un govern que treballi per aconseguir-ho”. És a dir, que tot parteix de la base d’un govern autonòmic que respecti el marc legal espanyol, i a partir d’allà es construirà el que calgui.
Seguidament, llençava primer un missatge adreçat al monarca Felip, per després dirigir-se al cap de l’Executiu: “Así no, Majestad; ¿Hablamos, Mariano Rajoy? Estamos dispuestos a negociar sin condiciones”. Important destacar aquesta darrera frase, ja que feia al·lusió a la condició, titllada com a innegociable per part del Govern Espanyol, de realitzar un referèndum legal i vinculant d’autodeterminació. Després de dirigir-se al monarca i al president de l’Estat espanyol, li tocava el torn, aquesta vegada en anglès, a Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea (CE): “La democràcia significa entendre l’altre”. Un crit d’ajuda a la CE i a les institucions europees en el seu conjunt per tal de construir una plataforma pel diàleg. I és que part important del discurs d’investidura anava dirigit a consolidar la famosa estratègia de la internacionalització. Per això, part de la feina del nou govern consistiria a consolidar les delegacions catalanes a l’exterior, amb un doble objectiu: promocionar les inversions i potenciar la cultura catalana arreu. La banda de Ciutadans somreia de forma irònica, mentre que García Albiol negava amb amargor. Sempre és difícil acontentar tothom, és clar. La primera sessió concloïa amb una frase del poeta evissenc Marià Villangómez: “Voler l’impossible ens cal, que no mori el desig”. El Ple s’ajornava fins a les 15:00.
A la represa, era el torn d’Inés Arrimadas, que començava disseccionant al candidat: “¿Quién es y qué piensa el Sr. Torra?”. Tirant d’hemeroteca, la guanyadora de les eleccions i líder de Ciutadans repassava alguns dels polèmics tuits i escrits publicats per Quim Torra que han sortit darrerament a la llum i sobre els quals ahir es va pronunciar en forma de disculpa a TV3. Seguidament li recollia al guant sobre el discurs d’internacionalització de la república, per a recordar-li una altra cita de Juncker: “The European Union is the respect to the law/ la Unió Europea es el respecte a la llei”, “y yo me voy a encargar personalmente de que en Europa se enteren de lo que piensa el que puede ser el próximo presidente de Catalunya… Usted representa el nacionalismo excluyente”. La rèplica, amb un to aspre i sever, continuava apuntant el que considerava una clau del discurs del candidat: les eleccions municipals del 2019. Segons Arrimadas, doncs, Quim Torra no volia dirigir la presidència de la Generalitat sinó un Comité de la Defensa de la República. Continuava tot posant l’accent en l’absència de discurs de Torra sobre els problemes en els quals la Generalitat te competències, i és que en paraules d’Arrimadas “catalanes independentistas y no independentistas estamos en la misma lista de espera”. Acabava, ja en català, afirmant que “no sabia si seria el president de Catalunya, però segur que no serà el de tots els catalans”.
Tot seguit era el torn de Sergi Sabrià d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ènfasis en la defensa en la resistència. Discurs de caire èpic, ressaltant que “la democràcia sempre acaba triomfant”, la necessitat de “polítiques progressistes” i d’una “desobediència no violenta”. Segons el diputat d’ERC, l’1 d’Octubre va generar un escletxa generada per la violència desfermada del Règim del 78. Aquest fet, sostenia, ha esgotat el crèdit de l’Estat espanyol: “Aquell dia els perseguirà per sempre”. La segona part de la intervenció anava dirigida a la importància de recuperar les institucions del jou del 155 ja que, segons Sabrià, “trigarem més del que ens agradaria, però ara mateix és l’únic escenari possible. Fins la victòria final”. Dues claus: fer un govern efectiu i eixamplar la base social de l’independentisme.
Miquel Iceta, per la seva part, iniciava la seva compareixença explicant que no donarien ni el vot positiu ni l’abstenció. La primera de les raons era que, segons el que es deduïa de la intervenció del candidat a la presidència, Torra no seria un president de la Generalitat sinó un president subordinat a Puigdemont “i per gràcia de la CUP”. Tal i com feia Arrimadas, també aprofitava la intervenció per recordar alguns dels ja famosos tuits de Torra, alhora que li recordava que “si aquí no hi cap tothom, al final no hi acabarà cabent ningú”, despertant l’aplaudiment dels diputats del PSC i de Ciutadans. Tot i la negativa a investir al candidat, aprofitava l’ocasió per suavitzar la negativa en comparació a la que havia realitzat prèviament Arrimadas: “No tindrà el nostre suport, però tindrà el nostre desig que se’n surti, pensant en el futur de molts catalans, que com sap, són molt diversos”
Li tocava parlar a Xavier Domènech, líder de Catalunya en Comú Podem, que començava lamentant el temps perdut en al·lusió a les investidures fallides, tot recordant la injustícia de l’empresonament dels candidats i càrrecs polítics. La seva intervenció s’articulava al voltant de la següent qüestió: “Serà un bon govern? Portarà certeses on hi ha foscor?” Segons Domènech, el discurs de Quim Torra havia estat un bon discurs per convèncer la CUP i Puigdemont, però no per convèncer la resta del país. Continuava qüestionant la unitat dintre del bloc independentista: “Es pot dir que la CUP, Junts X Cat, PdCAT i ERC volen el mateix: crec que no, i és important perquè el país demana una estratègia clara”. Tot seguit llençava un atac cap a la CUP, als quals acusava de renunciar a l’eix social en benefici de l’eix nacional. Per al secretari general de Podem a Catalunya, era un futur govern amb data de caducitat. I un mal govern, incapaç de fer front a la situació d’excepcionalitat política i de desigualtats socials.
La intervenció de Carles Riera era possiblement la que més interès despertava. A l’espera de la decisió de diumenge del Consell Polític on es decidirà la direcció del vot de dilluns, se sabia que la CUP s’abstindria, no fent possible, per tant, la investidura de Torra a la primera sessió. Les paraules dures de Riera afirmaven la posició d’unilateralitat i ruptura de la CUP, única via possible cap a la indepèndencia. “Qui afirma quelcom sabent que no és cert, en el fons s’autoenganya”. Segons Riera, la CUP està disposada a assumir totes les repressions de l’Estat espanyol, per la qual cosa l’estratègia hauria de gravitar al voltant de la mobilització social i la lluita en l’espai públic. Una de les propostes per avançar cap a aquesta via és la constitució d’una Assamblea d’electes i la redacció d’una Constitució catalana que convergeixin en un procés constituent. La resposta definitiva, en tot, cas, la sabrem aquest diumenge.
Seguia la intervenció de García Albiol, que s’adreçava al candidat amb una pregunta que no obtindria resposta: “¿Está de acuerdo en cumplir el Estatut de Catalunya y la Constitución”?. Segons Albiol, el discurs de Torra havia estat incendiari: “Con usted el independentismo radical ha doblado la apuesta”, alhora que treia pit sobre l’aplicació de l’article 155, com a garant de les lleis i la democràcia. Sentenciava amb to d’amenaça: “Su libertad acaba donde empiezan nuestros derechos”
Després ja venia el torn d’Eduard Pujol, en representació de Junts per Catalunya, i a continuació el torn de rèpliques. Però tot ja estava dat i beneït: 66 vots a favor, 65 vots en contra i 4 abstencions. Sense la majoria absoluta necessària per tirar endavant la investidura, el futur de Quim Torra, de la presidència de la Generalitat, i de Catalunya, queden a l’espera del ple de dilluns. O, més ben dit, del Consell Polític de la CUP de diumenge.
Catalunya Plural, 2024 
