Dirigir el Departament d’Interior ha estat sempre una de les tasques més controvertides de la Generalitat. A partir d’aquest dissabte, l’encarregat de fer-ho serà Miquel Buch (Premià de Mar, 1975), que pren el relleu a Joaquim Forn, actualment empresonat a Estremera, i que ha renunciat a repetir en el càrrec.
La trajectòria política de Buch fins ara s’havia donat en l’àmbit local, com a alcalde de Premià de Mar des del 2007 i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) entre 2011 i 2018, des d’on ha estat una peça clau en la mobilització d’alcaldes en suport del procés independentista. Buch va estar en primera línia tant de la recepció al Palau de la Generalitat que es va fer el 4 d’octubre de 2014, en la que van participar 800 alcaldes per donar suport al 9N, com un any després, quan Artur Mas va haver de declarar davant del TSJC per aquella consulta, amb 400 alcaldes donant-li suport a l’exterior, tots ells amb la vara a la mà. Un altre dels alcaldes que va participar en aquell acte va ser Puigdemont, que aleshores era batlle de Girona.
El de Buch va ser un dels 920 municipis que van donar suport a la consulta del 9N. En el seu discurs aquell 4 d’octubre de 2014, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, Buch –en aquell moment president de l’ACM– assegurava que “hem fet de la diversitat una fortalesa”, en referència a la diversitat política i territorial. “La unitat que representa el món local és un missatge per a Catalunya però també per a l’Estat”.
Militant de les JNC des del 1996, i adscrit al corrent “Moment Zero” en el moment de la refundació (amb altres joves provinents de l’àmbit local, com Marta Pascal, Albert Batalla, Marc Arza o Jordi Cuminal), era clar que l’àmbit local li quedava cada cop més petit. El passat desembre va entrar a formar part de la llista de Junts per Catalunya, en el lloc número 22 per Barcelona.
Com a alcalde de Premià, un dels pitjors maldecaps l’ha tingut amb la ocupació de l’antiga fàbrica Can Sanpere. Ara fa un any, Buch va demanar canviar la llei d’Habitatge per evitar “ocupacions il·legals de barruts”.
En aquell moment, va dir que la llei era “molt permissiva” i “els que utilitzen aquest mètode de forma fraudulenta coneixen les maneres d’esquivar-la”. Arran del desallotjament de Can Sanpere, Buch va declarar que els Mossos d’Esquadra van intervenir perquè “hi ha una sentència que s’ha de complir” i va defensar l’actuació policial perquè “l’únic que han fet és preservar un espai d’interès local perquè ningú el pugui tirar per terra”. Aquesta finca, de més de 10.000 metres i propietat de Núñez y Navarro, feia anys que estava ocupada per una vintena d’entitats. Des de la plataforma de suport a Can Sanpere van criticar la falta de diàleg amb Buch i que el compromís per a l’expropiació que va plantejar l’Ajuntament no era el mateix que es va acordar a la consulta popular celebrada el 2014.
El 2016, Buch va advertir a la CUP que “la desobediència no cal exercir-la cada dia”, sinó només “quan toqui” i “últim cas” en el camí cap a la independència, quan estiguin “en qüestió la democràcia i la llibertat” dels catalans. Les declaracions les va fer en referència a les crides que va fer la CUP a no fer cas dels requeriments de l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional.
El 2013 Buch, pare de tres fills, anunciava que patia esclerosi múltiple benigne des que tenia 21 anys. Ho va anunciar arran de que el programa la Marató de TV3 dedicava un programa per parlar sobre malalties neurodegeneratives.
Catalunya Plural, 2024 
