“Perquè no es pugui abusar del poder cal que, per la disposició de les coses, el poder detingui al poder”. Així va parlar el Baró de Montesquieu. Aquest dijous, aquesta màxima es va traslladar a Espanya. Perquè el Partit Popular no abusés més del poder, feia falta que l’aturés un altre poder. Un poder que no estigués fagocitat pel mateix PP. El poder judicial. Els 350 anys de condemna a 29 acusats de la trama Gürtel, els més de 30 anys a Bárcenas i la implicació del PP a títol lucratiu fan d’ahir un gran dia per a la democràcia. Ja sé que per a molts, a Catalunya, aquesta afirmació resulta polèmica. ¿Com no ho ha de ser quan un dels mantres del Procés ha estat que no tenim justícia independent?
Als que sostenen que no hi ha divisió de poders, els recomano que llegeixin la sentència. Exemplar, en condemnes i arguments. Com el que desautoritza el patètic intent de Rajoy de negar l’existència d’una caixa B. I als que diuen que som una dictadura, els convido a veure les imatges d’Eduardo Zaplana entrant a la presó de Picassent sense fiança. El mateix dia en què al PP se li venia el món a sobre.
Ja hem dit aquí que algunes decisions de Llarena són discutibles, començant per la presó provisional. Però, a partir d’avui, ningú podrà atribuir-les a que la Justícia espanyola és una joguina en mans del Govern. Caldrà filar més prim i pensar que la formació d’un jutge, el context en què viu, o els diaris que llegeix mentre esmorza poden portar a cometre greus errors. Com va passar amb la Manada.
Dit això, no em sembla un bon símptoma que el poder judicial ens tregui les castanyes del foc. Convé recordar que l’episodi de Mani Pulite va facilitar que Itàlia emmalaltís de populisme. Si les institucions polítiques funcionessin millor, s’haurien d’haver activat tallafocs abans de descobrir el fangar de la corrupció.
Catalunya Plural, 2024 
