La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura comptabilitza en el seu informe anual la seva xifra històrica a causa de l’1-O

En comparació a 2016 hi ha un augment d’incidents: les persones afectades passen de 232 a 1014 i les situacions de 117 a 224. És la xifra històrica de persones afectades més elevada que ha registrat mai la CPDT en els seus informes. Aquest increment es deu en gran mesura a les actuacions entorn al referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya, amb 61 situacions i 541 persones afectades aquest únic dia. Catalunya es converteix així en la comunitat amb les xifres més elevades: 106 situacions amb 619 persones afectades.

De les 61 situacions esdevingudes a Catalunya l’1 d’octubre per part de 541 persones, 336 persones van denunciar el Cos Nacional de Policia i 205 la Guàrdia Civil. Segons una investigació d’Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans (una de les 50 entitats que formen part de la CPDT), l’1-O un subinspector de la policia va colpejar amb la porra als ulls en una escola i després va empènyer gent per les escales en una altra.  Denuncien també que la manca d’identificació policial visible dificulta la investigació de violència institucional .

Des de la CPDT consideren que “l’extensió i la qualitat de la violència desplegada l’1-O el converteixen en un dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevant dels últims anys”. Conclouen també que l’actuació policial, més enllà dels danys físics, va comportar “multitud de situacions vexatòries i d’utilització simbòlica de la violència, sense respectar l’especial vulnerabilitat d’algunes persones”, fet que ha causat “un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana”.

Denuncien també l’ús de material antiavalots per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional “especialment contundent” com gasos lacrimògens i escopetes de bales de goma “en contextos que no ho requerien”, arribant a causar la pèrdua de visió d’un ull d’un jove, Roger Espanyol.

“La violència policial l’1 d’octubre no ha comportat cap investigació interna per part dels respectius cossos policials, per la investigació dels excessos comesos i l’oportuna depuració de responsabilitats disciplinàries” critiquen des de la CPDT, que es mostren escèptics pel fet que comandaments policials de l’operatiu fossin condecorats “tot i la notòria existència d’excessos policials”.

Madrid (21 situacions i 102 persones afectades) i Andalusia (34 situacions i 40 persones afectades) són les altres dues comunitats amb els majors nombres de denúncies. Des de la CPDT destaquen també el cas de Ceuta, amb 8 situacions i 117 persones afectades.

27 persones van morir sota custòdia de funcionaris de presons

Segons l’informe, 55 persones van morir mentre es trobaven sota custòdia de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Una xifra que s’eleva fins als 705 morts entre 2001 i 2017. “Som conscients que moltes d’aquestes morts no mereixen retret penal i fins i tot que algunes d’elles responen a accidents inevitables, però creiem que altres responen a negligències, a errors en la salvaguarda del dret a la salut i la integritat física de les persones sota custòdia o a les condicions higièniques i sanitàries d’aquesta, motius que ens porten a preguntar-nos quan i com es posarà fi a aquesta situació “constaten des de la CPDT. De les 55 persones que van morir, 27 van morir sota custòdia de funcionaris de presons i 10 de la Guàrdia Civil.

Una de les preocupacions de la CPDT que plasmen en l’informe anual és el fet que el nombre de situacions i persones afectades dins de la presó –i, per tant, per part de Funcionaris d’Institucions Penitenciàries denunciats– es manté més estable que el de les altres categories, “fet que parla del problema endèmic que la tortura i els maltractaments suposen a les presons, un espai d’especial opacitat i impunitat”.

Si bé on més persones han viscut situacions d’agressions, tortures o maltractaments ha estat en mobilitzacions socials, com manifestacions, des de la CPDT també observen que ha augmentat el nombre d’agressions cap a persones migrants, sobretot en Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) . Consideren que es deu a les protestes que s’han donat en diversos d’aquests centres al llarg de 2017. A principis d’agost, 86 interns van protestar al CIE de Madrid davant la seva pròxima deportació al Marroc. A finals de desembre la Policia Nacional va localitzar el cos sense vida de Mohammed Bouderbala, de 36 anys i nacionalitat algeriana, a la presó-CIE d’Archidona (Màlaga). Un jutjat va arxivar la mort perquè considera que va ser un suïcidi.

El Cos Nacional de Policia (CNP) és el grup d’agents que més denúncies ha rebut al llarg de 2017, amb 551 persones en 82 situacions. Els segueixen la Guàrdia Civil (41 situacions i 338 persones) i els funcionaris de presons (57 situacions i 58 persones). La CPDT relaciona aquestes xifres amb les denúncies en context de mobilitzacions socials i per part de persones migrants. Els Mossos d’Esquadra han rebut denúncies per part de 22 persones en 16 situacions. Per primera vegada es recull en l’informe un cas de denúncia contra un membre de la Policia Portuària de Barcelona.

Per tercer any consecutiu no s’ha comptabilitzat cap denúncia per tortura en situacions de detenció incomunicada. No obstant això, recorden des de la CPDT, “aquest tipus de detenció implica en si mateixa un tracte degradant i pot ser que fins a un maltractament”, de manera que exigeixen la seva abolició de manera definitiva.

Des de la CPDT recorden que les xifres plasmades en l’informe podrien elevar-se, ja que alguns casos que coneixien han estat exclosos per petició expressa de la persona afectada o per falta de denúncia davant els tribunals, sobretot en el cas de persones en situació irregular o persones preses. Des del primer informe, el 2007, s’han recopilat 3.602 situacions en què 9.085 persones es van veure afectades.