El problema original és la utilització política d’un esdeveniment esportiu. Està clar que no és la primera vegada que passa, va passar en el període preolímpic dels Jocs de Barcelona amb la campanya “Freedom for Catalonia” i a l’estadi del Barça sempre hi ha pancartes pro llibertat dels presos i estelades, etc. Malgrat això els Jocs dels 92 es van desenvolupar sense masses incidents més enllà d’una xiulada al Rei i a l’himne i alguna pancarta de tant en tant. Tothom se’ls va fer seus i tant les cerimònies com les competicions van estar plenes de públic. I de can Barça no cal ni dir, sempre hi ha públic de tota mena, indepes i no indepes. La qüestió és com es gestionen aquestes accions polítiques volgudes per qui les organitza o no volgudes.
Què és el que ha passat a Tarragona doncs? En primer lloc els fets. El dia de la cerimònia d’inauguració va arribar políticament escalfat. En teoria havia de ser la primera vegada que es veiessin les cares el Rei Felip VI i el president de la Generalitat, Quim Torra. Una ocasió que Torra va aprofitar per demanar una trobada personal amb el Rei i una disculpa pel seu discurs del 3 d’octubre, que molts catalans recorden per la seva duresa. La casa del Rei va respondre que les decisions polítiques pertanyen al Govern i que les reunions s’havien de demanar a la Moncloa per tant, al cap de poc, Presidència del Govern va anunciar que Sánchez rebria Torra a la Moncloa el dia 9 de juliol.
Torra no va decidir que aniria a la inauguració fins al mateix dia i ho va justificar pel fet que els Jocs es fan a Catalunya i per tant el president de la Generalitat hi havia de ser. En definitiva a l’acte inaugural van coincidir el Rei Felip VI, el president del govern, Pedro Sánchez i el de la Generalitat, Quim Torra. Educació i cares llargues. Però aquí no acaben les coses. A l’hora de l’inici de la cerimònia l’estadi del Nàstic estava mig vuit, hi havia un nombre considerable de banderes espanyoles, una o dues senyeres i cap estelada. Van sonar l’himne espanyol i Els Segadors i hi va haver xiulades per tots dos però la més important se la va endur el president Quim Torra. La cerimònia en si, organitzada per Focus, no va incloure cap aspecte que ressaltés la cultura pròpia del lloc, especialment els castells tan propis de les comarques tarragonines. Va ser en resum una cerimònia correcte que no va entusiasmar a ningú.
És lògic a partir d’aquí preguntar-se perquè el nou estadi estava mig vuit, essent benvolent, quan l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el mateix dia havia dit que estava tot venut. És evident que no estava tot venut i també ho és que molta gent va intentar comprar entrades per la cerimònia a través de la web i no ho va poder fer. En canvi hi ha qui diu que partits d’ultradreta com VOX i altres associacions d’aquest perfil s’haurien pogut fer amb un nombre indeterminat d’entrades. De moment ningú de l’organització dels jocs ha confirmat aquest fet però és de suposar que es podrà esbrinar en pocs dies. El cas és que hi havia força gent que portaven banderes espanyoles.
Probablement el que hi va haver, per part de l’organització dels Jocs, va ser un excés de control per la por a manifestacions independentistes i a favor dels presos en presència del cap de l’estat i del nou president del govern. Un excés de control coarta la llibertat de les persones, com ho és la llibertat de poder accedir a un acte públic, perquè l’organització no faciliti a tothom la compra d’entrades. I això passa un any abans de les eleccions municipals a les quals s’hi tornarà a presentar l’actual alcalde de Tarragona i màxim responsable del comitè organitzadors dels Jocs del Mediterrani, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. Costarà redreçar la mala imatge generada per la poca presència de públic, per no haver fet cap gest per la cultura local i per la utilització de l’accés lliure. És cert que la població tarragonina en general no ha mostrat gaire interès per aquests jocs potser li ha mancat un bon pla de comunicació i màrqueting.
Catalunya Plural, 2024 
